Muro d'Alcoi

municipi del País Valencià
(S'ha redirigit des de: Muro (el Comtat))

Muro d'Alcoi[1] és un municipi del País Valencià de la comarca del Comtat. També és conegut popularment com a Muro del Comtat o simplement Muro.

Infotaula de geografia políticaMuro d'Alcoi
Muro d'Alcoi (ca) Modifica el valor a Wikidata
Escut de Muro d'Alcoi-2.svg
Tio Pep 1.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Muro respecte el País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 46′ 47″ N, 0° 26′ 10″ O / 38.779722222222°N,0.43611111111111°O / 38.779722222222; -0.43611111111111
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarquesel Comtat Modifica el valor a Wikidata
Població
Total9.324 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat71,8 hab/km²
GentiliciMurer, murera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície129,86 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud410 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialAlcoi
Festa majorMoros i Cristians
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataRafael Climent González Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03830 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE03092 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03092 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webvilademuro.net Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

Els 30,5 km2 de superfície s'estenen al redós de la Mariola i estan regats pel riu Serpis o d'Alcoi. Al llarg del seu terme municipal es troben diversos llocs d'interés natural, com la Penya del Frare, els Fontanars, la font del Baladre, el Racó Llobet i els poblets de Turballos, Setla de Nunyes i Benàmer que conserven el tipisme morisc del seu origen. Hi ha el sender de petit recorregut PR-V56.

Poblets i pedaniesModifica

En el terme municipal de Muro es troben els següents nuclis de població:

Municipis limítrofsModifica

El seu terme municipal limita amb els de les següents localitats: Agres, Alcosser de Planes, l'Alqueria d'Asnar, Benimarfull, Cocentaina, Gaianes, Atzeneta d'Albaida, Albaida, Bèlgida, Bufali, Otos, Palomar i Beniarrés.

HistòriaModifica

 
Filà Maseros a les festes de Muro.

L'origen més remot que es coneix són les restes de la Cova Beneito, que podrien remuntar-se fins als 35.000 anys, més "recents" les deixalles trobades en les terrasses del Serpis o el poblat ibèric del Frare d'Agres.

La primera vegada que apareix el nom de Muro és en un document de l'any 1240 pertanyent al Llibre del Repartiment, en el qual es reflectix la donació a Çalema Hoto, moro de Xàtiva, dels forns i molins existents en el lloc i de l'alqueria de Turballos al seu Justícia, per nom Pere del Bosch, l'any 1249. El 1291 Muro formarà part del feu lliurat per Jaume el Just a l'almirall Roger de Llúria, qui gaudí la seua possessió fins al segle xv en què novament passa a la Corona. Serà Alfons el Magnànim qui, l'any 1448, atorgue el senyoriu a Ximén Pérez de Corella. Fra Bartolomé dels Àngels erigí l'any 1530 l'església de Sant Joan Baptiste, la qual depenia de la parròquia de Cocentaina i tenia com a filials les de Setla, Benàmer i Alqueria de Serra, convertint-se en parròquia independent quaranta i quatre anys més tard.

Muro es va convertir en Universitat en separar-se de Cocentaina, mitjançant privilegi concedit pel comte d'eixa vila. Fou un important nucli de moriscos format per 330 cases, és a dir, uns 1.500 habitants; per això, després del decret d'expulsió, la Universitat romangué totalment despoblada. L'any 1611 el comte de Cocentaina i senyor de Muro, Gaspar Roís de Corella, va imposar als primers 16 pobladors unes duríssimes condicions per les quals totes les terres i béns de la Universitat passaven a ser de la seua propietat, hom devia pagar imposts elevats i, fins i tot, podia aplicar condemnes de manera arbitrària. Eixe contracte desavantatjós va portar a la ruïna els camperols i constituí la peça clau per a produir-se la revolta de la Segona Germania, que va tenir lloc el 1693. El seu capitost militar era el cirurgià murer Josep Navarro, qui s'enfrontà a les tropes reials i va resultar derrotat en la batalla que va tindre lloc en la veïna alqueria de Setla de Nunyes. A partir del 1706 es constituïx en vila.

Fou partidària de l'arxiduc Carles durant la guerra de Successió oferint resistència a les tropes borbòniques en el port d'Albaida. Muro tenia 406 habitants quan es féu el cens de Floridablanca, que pujaren a 554 un segle més tard, mentre que l'any 1910 assolia el màxim històric de població amb els seus 644 habitants.[2]

El topònim oficial és el de Muro de Alcoy. L'afegit "d'Alcoi" es va produir, el 1916, a conseqüència de la confusió dels diversos Muro que hi ha a Espanya. Elia Gozálbez (2005:74), va documentar, a través de la publicació Reforma de la Nomenclatura de la Geografía de España (Publicaciones de la Real Sociedad Geográfica, Madrid, 1916), que el topònim passà a denominar-se “del Alcoy”, no "de Alcoy", perquè hi havia moltes poblacions que repetien el seu nom. El sobrenom “del Alcoy” feia referència al riu d’Alcoi perquè s’havien d’afegir “las palabras que expressen nombre de corriente de agua, de montaña o del territorio”.[3]

L'arribada del Tren Alcoi-Gandia en 1893 i del Tren Villena-Alcoi-Yecla en 1909 va suposar una gran millora de les seues comunicacions.

 
Entrada a la pedania murera de Turballos.

EconomiaModifica

La indústria és la base de la riquesa murera, fonamentalment la tèxtil. També hi és important l'artesania: hi ha tallers de guitarres, boixets, ceràmica, entre d'altres. Del passat agrícola roman, sobretot, l'olivera amb el qual fruit s'hi elabora un excel·lent oli en les diverses almàsseres que hi ha a la vila.

DemografiaModifica

El creixement de la població ha estat constant des del segle xviii en què, segons Cavanilles, ja s'apreciava l'existència de telers. La immigració atreta per la indústria tèxtil va duplicar la població en el segle xx –3.406 habitants a les primeries d'eixa centúria– fins a arribar als 7.830 habitants empadronats en 2004, repartits en els nuclis de població de Muro, Alqueria Jordà, Benàmer, Setla de Nunyes i Turballos. El gentilici és murers.

La següent taula mostra l'evolució demogràfica del municipi al llarg de l'època estadística:

Evolució demogràfica
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007 2009 2012
Població 3.535 3.395 3.406 3.523 3.724 3.780 3.788 4.027 4.257 5.044 5.780 6.499 7.252 8.148 8.446 8.611 8.893 9.010

Edificis d'interèsModifica

Muro conserva el Palau de la Senyoria, dels comtes de Cocentaina, després també ducs de Medinaceli, i casalots pairals, alguns dels quals s'han restaurat per a ús públic com ara el que allotja l'ajuntament o el de la biblioteca municipal. De la resta del patrimoni citem:

  • La Cova Beneito. Important jaciment arqueològic descobert en 1979.
  • Església de sant Joan Baptista. Neoclàssica, del segle xviii, construïda sobre l'antiga mesquita. La volta està decorada pel pintor valencià del Segle XIX Miquel Parra i Abril
  • Sant Francesc de Turballos. Segle XVIII.
  • Sant Joaquim de Setla de Nunyes.
  • Santa Maria de Gràcia de Benàmer.
  • Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats. Segles XVIII-xix.
  • Ermita de Sant Antoni.
  • Casa Museu Francisco Torregrosa. Exposició permanent d'art abstracte i d'avantguarda.

Cultura i gastronomiaModifica

Mostra de l'afició musical i el respecte a les tradicions del poble són la Unió Musical de Muro, el Grup de Danses Baladre i l'Escola de música tradicional la Xafigà.

Entre altres celebracions festives esmentem la Fireta de Sant Antoni, amb mercat medieval i artesanal, els Moros i Cristians i una de les tres Carnestoltes amb més anomenada del País.

La borreta, el blat picat, les bajoques farcides i els embotits constituïxen l'oferta gastronòmica murera.

Segons la famosa cançoneta popular, és el poble on se'n va anar el Tio Pep ("Tio Pep se'n va a Muro, tio Pep").

Les seues festes de Moros i Cristians se celebren la segona setmana de maig.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors de Compromís per Muro (Compromís), 4 del Partit Popular (PP), 2 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 d'Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs). Els regidors d'EUPV foren expulsats del partit i s'adscrigueren al grup de «no adscrits» el 4 de juliol de 2019.[4]

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Muro d'Alcoi

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Muro   Vicent Molina Perona 1.476 31,19% 4 ( )
Partit Popular   Ángel Mollá Belvis 1.272 26,88% 4 ( )
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Saúl Serrano González 940 19,86% 2 ( )
Esquerra Unida-Seguim Endavant   Gabriel Tomàs Salvador 628 13,27% 2 ( -1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Juan Manuel Sánchis Soler 369 7,8% 1 ( +1)
Vots en blanc   47 0,99%
Total vots vàlids i regidors 4.732 100 % 13
Vots nuls 51 1,08%
Participació (vots vàlids més nuls) 4.783 70,93%**
Abstenció 1.960* 29,07%**
Total cens electoral 6.743* 100 %**
Alcalde: Gabriel Tomàs Salvador (EUPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 4 de PP, 2 de'EUPV i 1 de Cs[5])
Fonts: JEC,[6] JEZ Alcoi,[7][8] M. Interior,[9] Periòdic Ara.[10]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2019 l'alcalde de Muro és Gabriel Tomàs Salvador, que es presentà com a candidat per la llista d'EUPV. Fou elegit inesperadament amb el vots del PP i Cs. Pocs dies després de la seua elecció els regidors d'EUPV foren expulsats del seu partit, abandonaren el seu grup municipal i constituïren el grup de No adscrits.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José Parts Gisbert ADEI 19/04/1979 --
1983–1987 Joaquim Llorca Pascual ADEI 28/05/1983 --
1987–1991 Joaquim Llorca Pascual ADEI 30/06/1987 --
1991–1995 Fernando Torregrosa Alcaraz PP 15/06/1991 --
1995–1999 Fernando Torregrosa Alcaraz PP 17/06/1995 --
1999–2003 Rafael Climent González Bloc-EV 03/07/1999 --
2003–2007 Rafael Climent González Bloc 14/06/2003 --
2007–2011 Rafael Climent González Bloc 16/06/2007 --
2011–2015 Rafael Climent González Compromís 11/06/2011 --
2015–2019 Francesc Ramon Valls Pascual
Jovita Cerdà Garcia
EUPV
Compromís
13/06/2015
10/06/2017
Pacte de govern
--
Des de 2019 Gabriel Tomàs Salvador
Gabriel Tomàs Salvador
EUPV
No ads.
15/06/2019
04/07/2019
Canvi de grup
--
Fonts: Generalitat Valenciana[11]

Evolució del nombre de regidorsModifica

Evolució del nombre de regidors per candidatura
Candidatura / Any
1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
Compromís per Muro
(abans: ADEI, UPV, BLOC)
4 5 5 4 2 4 8 8 6 4 4
Partit Popular
(abans: AP)
- 5 6 5 7 5 4 4 5 4 4
PSPV-PSOE
3 3 2 4 4 3 1 1 1 2 2
EUPV
- - - - - 1 - - 1 3 2
Ciutadans - Partit de la Ciutadania
- - - - - - - - - - 1
UCD
5 - - - - - - - - - -
CD
1 - - - - - - - - - -
TOTAL
13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

EsportModifica

Murers il·lustresModifica

  • El tio Pep, que no era exactament de Muro, però ha donat fama al poble.
  • El Cato de Muro, cèlebre dolçainer de la Xafigà.
  • Josep Jordà Font (Muro d'Alcoi, 8 d'abril del 1885 - 9 de març del 1967), baríton, alcalde de Muro d'Alcoi el 1933
  • Francisco Esteve Pastor (Muro d'Alcoi, 22 d'abril de 1915 - València, 18 de gener de 1989), compositor.

ReferènciesModifica

  1. Criteris per a la fixació de la toponímia valenciana de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
  2. «Muro». A: Juan Piqueras Haba (director). Geografia de les comarques valencianes. vol. VI. València: Foro Ediciones, S. L., 1995, p. 41-42. ISBN 84-8186-024-7. 
  3. Gonzálbez Esteve. «De Muro a Muro del Alcoi (año 1916)». A: Revista de Festes, p. 74-83. 
  4. redacció «Esquerra Unida afirma no estar representada en l’Ajuntament de Muro». Pàgina 66, 17-07-2019.
  5. Llàcer, Gabriel «PP i Ciudadanos donen per sorpresa l’alcaldia de Muro a Esquerra Unida». Pàgina 66, 15-06-2019.
  6. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.489 [Consulta: 6 maig 2020].
  7. Junta Electoral de la Zona d'Alcoi «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 44-46. inserció 4554/2019 [Consulta: 6 maig 2020].
  8. Junta Electoral de la Zona d'Alcoi «Proclamación de candidaturas en cumplimiento de sentencia judicial» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 84, 06-05-2019, pàg. 1-2. inserció 4714/2019 [Consulta: 6 maig 2020].
  9. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 6 maig 2020].
  10. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Muro d'Alcoi», 26-05-2019. [Consulta: 6 maig 2020].
  11. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Muro d'Alcoi. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 22 juliol 2017].

Enllaços externsModifica

  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Muro d'Alcoi
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muro d'Alcoi