Salvador Galmés i Sanxo

Salvador Galmés i Sanxo
Biografia
Naixement	9 març 1876 ; Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca)
Mort	25 abril 1951 (75 anys); Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca)
Activitat
Ocupació	escriptor, lul·lista, sacerdot
Membre de	Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre corresponent de l'IEC) (1945–)

Salvador Galmés i Sanxo (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 9 de març de 1876^[1] - Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 25 d'abril de 1951) fou un narrador, erudit i lul·lista mallorquí.

Durant la seva vida escriu nombroses narracions breus -que anomena contarelles- que apareixen a la premsa escrita mallorquina i catalana, amb les que guanya el Premi Extraordinari dels Jocs Florals de Barcelona en dues ocasions, per Negrures (1908) i La Dida (1923). Publica una sola novel·la, Flor de card (1911), emmarcada dins la tradició del naturalisme rural. Després de la seva mort s'inicia la recuperació d'algunes de les contarelles en títols com Novel·letes rurals, Quadrets i pinzellades i La dida i altres narracions, un procés de recuperació que es tanca definitivament amb la publicació dels quatre volums de les seves Obres completes.

Manté una llarga disputa amb Antoni Maria Alcover que el distreu de la tasca intel·lectual durant alguns anys. Com a lul·lista transcriu i prologa, pràcticament tot sol, els volums V-XX de les Obres de Ramon Llull, editades per la Comissió Editora Lul·liana. També escriu nombrosos articles, ressenyes i conferències sobre temes lul·lístics, i els excel·lents estudis Vida Compendiosa del Beat Ramon Llull (1915) i Dinamisme de Ramon Llull (1935).

Des de 1945 fou membre corresponent de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Obra

Flor de card (1911)
Vida compendiosa del beat Ramon Llull (1915)
Dinamisme de Ramon Llull (1935)
Novel·letes rurals (1953) (pòstuma)
Quadrets i pinzellades (1956) (pòstuma)
La dida i altres narracions (1976) (pòstuma)
Narracions (1976) (pòstuma)
Escrits sobre Ramon Llull (1990) (pòstuma)

Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona

Negrures (1908), premi de la Copa Artística
Entre els dos mons (1911), accèssit a premi
Somnis trencats (1912), 1r accèssit a la Copa Artística
La dida (1922^[2] i 1923), premi de la Copa Artística el 1923
El fill de l'Aire i de la Mar (1932)^[3]

Obres completes

Narrativa I (1992)
Narrativa II (1994)
Lul·lisme (1997)
Articles, pròlegs i altres treballs. Epistolari (2001)

Traduccions

«D'agricultura» de Cató (1927)
«Del camp» de Marc Terenci Varró (1928)
«De l'orador» de Ciceró (1929-1933)^[4]

Biografia

ROSSELLÓ BOVER, Pere. L'obra de Salvador Galmés i Sanxo (1876-1951). L'Abadia de Montserrat, 1988 - 341 pàgines
Maria Rosa Llabrés, "Salvador Galmés i Sanxo (1876-1951)" en La nissaga catalana del món clàssic, Barcelona, Auriga, 2011, p. 227-228

Enllaços externs

Referències

↑ IEACAT Arxivat 2007-01-01 a Wayback Machine. document editable
↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, sèrie III-Pliques, any 1922, document 27
↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, sèrie III-Pliques, any 1932, document 77
↑ «Salvador Galmés i Sanxo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1] IEACAT Arxivat 2007-01-01 a Wayback Machine. document editable

[2] Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, sèrie III-Pliques, any 1922, document 27

[3] Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, sèrie III-Pliques, any 1932, document 77

[4] «Salvador Galmés i Sanxo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1]

[2]

[3]

[4]