Església dels Sants Just i Pastor

L'església dels Sants Just i Pastor és un temple gòtic situat a la plaça del mateix nom del Barri Gòtic de Barcelona, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de monument històric el juny del 2012 pels seus valors històrics singulars i excepcionals.

Infotaula d'edifici Església dels Sants Just i Pastor
Dades
Tipus	Església
Part de	Conjunt especial del sector de la muralla romana
Dedicat a	Just i Pastor
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Gòtic (Barcelonès)
Localització	Pl. Sant Just, 6, Hèrcules, 4-6 i Rere Sant Just, 3
41° 22′ 58″ N, 2° 10′ 41″ E
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Codi BCIN	4194-MH-EN
Id. IPAC	30771
Id. Barcelona	1207
Activitat
Diòcesi	arquebisbat de Barcelona
Religió	catolicisme

Història

Tot i que la tradició la fa remuntar al segle iv, està documentada des del 801 quan el rei franc Lluís el Piadós n'impulsà la reconstrucció, i l'advocació actual als Sants Just i Pastor està testimoniada des del segle x. Va ser cedida pels almoiners del comte Mir, el 965 (ó 966), a la catedral amb tots els béns, delmes, primícies i drets parroquials. A la seua demarcació parroquial s'hi situaven el Palau Reial i moltes residències nobles de la ciutat, que col·laboraren a la construcció de l'església.

La construcció de l'església gòtica que podem veure actualment va començar l'1 de febrer de 1342 i es va allargar fins al 1574., l'últim dels grans temples gòtics de Barcelona.

Es construí sobre l'antiga església romànica i el solar de l'antiga capella de Sant Celoni. El 1363 ja estaven acabats els tres primers trams de la nau, la volta dels peus s'acabaria al segle següent. Sembla que els promotors preveien "un edifici de gran distinció i magnificència tant en el moment de l’inici de les obres, a la dècada de 1340, com en el de la conclusió de les parts principals, cap al 1500. En cap dels dos casos, però, va ser possible materialitzar les aspiracions que plantejava el disseny inicial", és a dir, "l’ambició amb què es van endegar els treballs vers l’any 1342 va ser paral·lela a la que van tenir els promotors de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, les altres grans parròquies barceloneses. És cert que –com al Pi– es va idear des del començament un temple d’una sola nau, però també ho és que això no li restava monumentalitat o refinament al projecte, monumentalitat i refinament que finalment no van ser possibles en la seva construcció. Aquesta ambició va ser renovada –i novament frustrada– cap al 1500 i potser en altres moments del segle xvi, quan es va mirar de bastir una nova capçalera i una façana, ambdós elements monumentals, que tampoc van acabar sent una realitat completa".

• 

  Campanar

• 

  Nau

• 

  Retaule de 1832, pels germans Vallmitjana

La construcció de la façana i el campanar s'allargà fins al segle xvi, i hi participaren els mestres d'obres Pere Blai, Joan Safont i Joan Granja.

Durant el segle xix el cor passà del centre de la nau a l'absis, i per a fer-ho s'avançà l'altar. També s'hi reconstruí la façana en neogòtic entre els anys 1880 i 1887, obra atribuïda per algunes fonts a Josep Oriol Mestres però en realitat amb plànols originals signats per August Font. Altres reformes foren la de la capella del Santíssim el 1904 per August Font i quan el 1944 s'eliminà la policromia de la nau i voltes, del s. XIX. L'any 1946 es restaurà a les ordres de l'arquitecte Jeroni Martorell.

L'any 1948 aquesta església fou la sisena de Barcelona que assolí el rang de basílica menor, títol que li fou concedit pel papa Pius XII.

Edifici

És una església gòtica formada per una nau central de cinc trams coberta per voltes de creueria amb claus de volta policromades, absis poligonal i sis capelles rectangulars entre els contraforts a cada costat. Recorren la part alta finestres calades amb vitralls de colors del segle xvi.

Les façanes són austeres i força simples; a la façana principal s'havien previst dues torres, però només se'n va arribar a construir una., situada a la dreta de la façana i amb forma semioctogonal.

L'altar major que hi ha actualment, i que en substitueix un d'anterior realitzat per Damià Forment, és del 1832, amb sis columnes monolítiques de marbre de Tarragona en hemicicle i mitja cúpula, d'estil neoclàssic. Té escultures d'Agapit i Venanci Vallmitjana del 1854. S'hi venera una imatge de la Mare de Déu de Montserrat, i la tradició vol que la imatge que es venera a Montserrat hagués estat venerada en aquesta església fins que fou amagada a la muntanya per salvar-la de la invasió musulmana; tot i això, el seu culte només hi està testimoniat des de principi del segle xix. Els altars de Sant Llorenç i del Cor de Maria varen ser realitzats a la segona meitat del segle xix per l'arquitecte Modest Fossas i Pi.

• 

  Retaule de la Passió, del pintor Pere Nunyes i l'ebenista Joan de Brussel·les

• 

  Pica baptismal del segle v

• 

  Sant Pau, escultura del segle xiv

• 

  Sant Cristòfol, talla del segle xvi

• 

  Santa Maria del Cervelló, talla del segle xviii

Destaca la capella del costat de l'Evangeli més propera a l'absis, dedicada a Sant Feliu i a la Santa Creu, que conté un dels millors retaules catalans del segle xvi, el de la Passió pintat per Pere Nunyes entre 1528 i 1530.

A la capella de Sant Pacià hi ha un retaule del segle xviii, al peu dels quals hi ha una urna amb les restes de Sant Pacià de Barcelona, sant bisbe de Barcelona i important escriptor del segle iv.

Des de l'any 2002 a la basílica es troba una rèplica de la imatge de la Verge de Candelaria, Patrona de Canàries, que va ser donada per la Casa Canària de Catalunya.

Intervencions arqueològiques

El 2011 es va dur a terme una intervenció arqueològica. Els treballs realitzats a la zona del deambulatori de la Basílica de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona permetreren recuperar estructures i estratigrafia que es remunten a època medieval, amb alguna presència de material romà possiblement descontextualitzat. Pel que fa a les restes documentades, es podien emmarcar en dos grans moments: les diferents actuacions relacionades amb l'església actual i les construccions anteriors. Les restes documentades de l'església es basen en fonamentacions de la construcció gòtica i en dos enterraments afectats per la fonamentació del deambulatori i la façana. Com a construccions anteriors es documentaren una estructura que travessava la cala amb orientació est-oest i del que no fou possible identificar la seva funció, i un mur, que podria correspondre a un àmbit de caràcter cultual que s'hauria d'identificar amb algun dels elements anteriors a l'església gòtica. Segons la historiografia clàssica, sembla que podria tractar-se de la capella de Sant Celoni. L'absència de restes romanes podria explicar-se pel fet de no haver-se esgotat l'estratigrafia per raons de seguretat.

Bibliografia

• M. Lluïsa Ramos, Catedrals, monestirs i gran edificis religiosos, 2005, Geoestel ISBN 84-96295-15-X
• HUERTAS ARROYO, J., 2012.Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. Capella del Santíssim, Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2011, MuHBa, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 31-33.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església dels Sants Just i Pastor

• Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona
• L'església a la plana de Pobles de Catalunya
• Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Església dels Sants Just i Pastor