Schleicht, spielende Wellen

Schleicht, spielende Wellen (BWV 206) —llisqueu onades jogasseres— és una cantata profana de Johann Sebastian Bach per a l'aniversari de Frederic August de Saxònia, estrenada a Leipzig el 7 d'octubre de 1736. Aquesta cantata, d'autor desconegut, qualificada com a Dramma per Musica és una obra típica d'homenatge, en aquest cas en honor del príncep elector de Saxònia, Frederic August II que regnà a Polònia com a August III. A pesar del títol genèric Drama.... el llibret, molt tòpic, no ofereix cap tipus d'acció, quatre al·legories alaben el rei de Polònia i cobreixen de llorers la seva insigne testa i la de la seva esposa. Quatre rius, discuteixen quin d'ells pertany amb més dret al rei; el Pleisse, que passa per Leipzig, (soprano), el Danubi, per la reina Maria Josepha que era austríaca, (contralt), el riu Elba, que passa per Saxònia i la seva capital Dresden, (tenor), i el Vístula, el riu nacional de Polònia, (baix); tot acaba en pau, amb un cant comú de felicitacions. Inicialment estava previst estrenar-la per a l'aniversari de l'any 1734 – però els reis decidiren visitar Leipzig, fet pel qual Bach preferí compondre, a correcuita, amb la cantata BWV 215 – i no s'interpretà fins al 1736 en el Cafè Zimmermann de la ciutat, pel Collegium Musicum. Uns anys més tard, el 3 d'agost de 1740, s'interpretà de nou amb motiu de l'onomàstica del Rei amb algunes modificacions en el text. Altres cantates dedicades al Príncep elector Frederic August són la BWV 207a i la BWV 215.

Schleicht, spielende Wellen

Títol original	Schleicht, spielende Wellen, und murmelt gelinde
Forma musical	cantata
Compositor	Johann Sebastian Bach
Llengua	alemany
Moviment	música barroca
Catalogació	BWV 206

Anàlisi

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; tres trompetes, timbals, tres flautes travesseres, dos oboès, dos oboès d'amor, corda i baix continu. Consta d'onze números, amb un recitatiu i una ària per a cada solista i un diàleg conclusiu dels quatre, emmarcats tots ells entre dos cors.

1. Cor: Schleicht, spielden Wellen und murmelt gelinde (Llisqueu onades jogasseres, i dòcilment brogiu)
2. Recitatiu (baix): O glückliche Veränderung! (O feliç metamorfosi!)
3. Ària (baix): Schleuß des Janustempels Türen (Tanca les portes del temple de Janus)
4. Recitatiu (tenor): So recht! beglückter Weichselstrom! (Molt bé! Vístula sortós torrent!)
5. Ària (tenor): Jede Woge meiner Wellen (De les meves onades cada rull)
6. Recitatiu (contralt): Ich nehm zugleich an deiner Freude teil (Jo també m'encomano de la teva joia)
7. Ària (contralt): Reis von Habsburgs hohem Stamme (Les teves brillants flames de virtut)
8. Recitatiu (soprano): Verzeiht (Perdoneu-me)
9. Ària (soprano): Hört doch! der sanften Flöten Chor (Però escolteu! El cor de flautes meloses)
10. Recitatiu (baix, tenor, contralt i soprano): Ich muss, ich will gehorsam sein (Cal que ho sigui, vull ser obedient)
11. Cor: Die himmlische Vorsicht der ewigen Güte (Que l'eterna bondat de la divina providència)

A cada solista li correspon una parella de recitatiu i ària en un registre diferent; les veus ascendeixen, simbòlicament, de baix a soprano, amb un instrument particular assignat a cadascuna: el violi a l'Elba, l'oboè d'amor al Danubi, les flautes al Pleisse, i la corda al Vístula. El cor inicial, amb tot el dispositiu instrumental, té una forma tripartita da capo, comença amb una interessant descripció sonora de les aigües que baixen tranquil·les i uns contrastos dinàmics molt marcats, després destaquen unes vocalitzacions de tot el cor sobre Freude (enardiment) i, a continuació, una acceleració del tempo per expressar l'encrespament de les ones, tal com diu el text. Comencen ara a intervenir els rius, primer el baix, Vístula, en un recitatiu secco, número 2, on es felicita per l'acabament de la guerra de successió al tron i en una ària amb aire de dansa alla polacca amb l'acompanyament de la corda. A continuació el tenor, Elba, reclama la seva vinculació amb August en el recitatiu arioso del número 4; en l'ària següent, amb el violí, s'insisteix sobre das goldne Wort (daurat nom) d'August. Per la seva banda el contralt, Danubi, exigeix el seu dret en un recitatiu secco, número 6, i en una ària molt lírica, acompanyat dels oboès. El soprano, Pleisse, en la seva condició de jutge dona a cadascú allò que és seu, en el recitatiu i l'ària, amb les flautes, d'estil galant. Els tres contendents s'avenen a la decisió de Pleisse i aquest fa una llarga disquisició final i crida a un cant de felicitació general que té lloc en l'últim cor, número 11, amb un tutti orquestral amb ritme de giga. Té una durada aproximada d'uns quaranta minuts.

Discografia seleccionada

• J.S. Bach: Complete Cantatas Vol. 5. Ton Koopman, Amsterdam Baroque Orchestra & Choir, Sibylla Rubens, Elisabeth von Magnus, Christoph Prégardien, Klaus Mertens. (Challenge Classics), 2006.
• J.S. Bach: Secular Cantatas BWV 206, 207a & 207. Helmuth Rilling, Bach-Collegium Stuttgart, Gächinger Kantorei Stuttgart, Christine Schäfer, Ingeborg Danz, Stanford Olsen, Michael Volle. (Hänssler), 1999.
• J.S. Bach: Secular Cantatas BWV 206 & 215. Peter Schreier, Kammerorchester Berlin, Edith Mathis, Carolyn Watkinson, Peter Schreier, Siegfried Lorenz. (Berlin Classics), 1996.
• J.S. Bach: Cantatas for August III, King of Poland. BWV 207a & 206. Frieder Bernius, Concerto Köln, Kammerchor Stuttgart, Ruth Ziesak, Michael Chance, Chrsitoph Prégardien, Peter Kooij. (Sony), 1990.
• J.S. Bach: Secular Cantatas BWV 201, 206, 207, 36c & Quodlibet BWV 524. Reinhard Goebel, Musica Antiqua Köln, Ex Tempore, Dana Hanchard, Axel Köhler, Christoph Prégardien, Stefan Geyer. (Archiv Produktion), 1996.

Bibliografia

• Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
• Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
• Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
• Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs

• Bach Cantatas Website
• J.S. Bach Home Page Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.