Sentència Arbitral de Torrellas
La sentència arbitral de Torrellas és un acord signat el 8 d'agost de 1304 a la localitat aragonesa de Torrellas per restablir la pau entre la corona de Castella i la corona d'Aragó, després de la conquesta del Regne de Múrcia per a Castella, per part del rei Jaume II el Just.
| Tipus | acord  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 1304 | ||
| Causa | Castilian-Aragonese War of 1296-1304 (en)  | ||
En el context de la crisi dinàstica de la corona de Castella, que enfrontava Sanç IV de Castella amb Alfons de la Cerda, aquest oferí a Jaume el Just el Regne de Múrcia a canvi del seu suport. A conseqüència d'això, des del 1296 fins al 1300, Jaume II va dur a terme operacions militars de conquesta del territori de Múrcia amb la intenció d'apoderar-se de la zona compresa entre Elda pel nord i Huércal-Overa pel sud.
Per tal de finalitzar la guerra entre Castella i la corona d'Aragó, es designaren tres àrbitres: el rei Dionís de Portugal, l'infant Joan de Castella i el bisbe de Saragossa Eiximén de Luna. El 8 d'agost de l'any 1304, es reuniren a Torrellas els àrbitres i el rei Jaume II, mentre el rei de Castella, Ferran IV, restava a Ágreda. Allà se sentencià la partició del Regne de Múrcia, delimitant el riu Segura com a frontera entre la corona d'Aragó i el regne de Castella.[1] Aquest acord va significar la pau entre ambdós reis, i Jaume II renuncià al títol de rei de Múrcia, però aconseguí les terres situades al nord del riu, exceptuant la capital del regne (Múrcia) i Molina de Segura. Les noves terres annexionades al Regne de València eren les viles d'Alacant, Elx, Santa Pola, Guardamar, Oriola, Elda i totes les viles de la vall del Vinalopó.
Després de la incorporació definitiva de la zona nord del Regne de Múrcia a la corona d'Aragó, fou creada el 1305 la procuració d'Oriola,[2] que comprenia les actuals comarques del Baix Segura, el Baix Vinalopó, l'Alacantí, les Valls del Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i Elda i Salines d'Elda de l'Alt Vinalopó; la resta d'aquesta comarca va quedar sota sobirania de la corona de Castella, amb el seu límit nord situat sobre el riu Montnegre o de Xixona, límit de l'antiga governació de Xàtiva, que era l'administració foral situada més al sud en aquell moment del Regne de València. El 1366, la procuració esdevingué governació.[3]
Aquesta sentència va ser modificada posteriorment amb el tractat d'Elx l'any següent, per tal de fixar amb exactitud la frontera entre Castella i la corona d'Aragó.
Referències modifica
- ↑ Ferrer i Mallol, Maria Teresa. Entre la paz y la guerra: La Corona Catalano-aragonesa y Castilla en la baja Edad Media (en castellà). CSIC-Dpto. de Publicaciones, 2005, p.111. ISBN 8400083881.
- ↑ Ferrero, Remedios. Corts i Parlaments de la Corona d'Aragó. Universitat de València, 2011, p. 336. ISBN 8437084393.
- ↑ «Sentència Arbitral de Torrellas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.