Serapeu
A l'antiga Grècia, un serapeu[1] o serapèon (grec antic: Σεραπεῖον, llatí: Serapeum)[2] era un temple dedicat a Serapis. El més conegut de tots és el Serapeu d'Alexandria, construït per Ptolemeu I. Els egiptòlegs donen preferència a aquest nom per als monuments funeraris dels bous d'Apis, entre els quals sobresurt el de la necròpolis de Memfis, anomenat Serapeu de Saqqara, que va ser descobert el 1851 per l'arqueòleg francès Auguste Mariette. En temps d'Aristides l'orador (c. 200 aC), Egipte comptava amb quaranta-tres serapeus. Àsia, Grècia i Itàlia, en tenien igualment gran nombre. A Corint, el culte de Serapis era unit al d'Isis.[3]
Referències
modifica- ↑ «Serapeu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1502. ISBN 9788441224223.
- ↑ Bautista Carrasco, Juan (1864) Mitologia universal. Tom I, p. 208.
Bibliografia
modificaAquest article conté material del diccionari enciclopèdic popular il·lustrat Salvat de la dècada del 1906 a 1914 que es troba en el domini públic.
Enllaços externs
modifica