Sergevanita

La sergevanita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de l'eudialita. Rep el nom del riu Sergevan, que es troba a prop de la localitat tipus.

Sergevanita
Fórmula química	Na15(Ca₃Mn₃)(Na₂Fe)Zr₃Si26O72(OH)₃·H₂O
Localitat tipus	Escombreres de la mina Karnasurt, mont Karnasurt, Districte de Lovozero, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 14,2179(1) Å; c = 30,3492(3) Å
Grup puntual	3 - piramidal
Grup espacial	r3
Color	groc a groc-taronja
Exfoliació	no observada
Duresa	5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,90(1) g/cm3 (mesurada); 2,906 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,604(2) nε = 1,607(2)
Birefringència	δ = 0,003
Pleocroisme	no pleocroica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2019-057
Símbol	Sgv
Referències

Característiques

La sergevanita és un ciclosilicat de fórmula química Na₁₅(Ca₃Mn₃)(Na₂Fe)Zr₃Si₂₆O₇₂(OH)₃·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2019, sent publicada per primera vegada un any després. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 5423/1.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a les escombreres de la mina Karnasurt, situada al mont homònim del districte de Lovozero (óblast de Múrmansk, Rússia), on es troba en forma de grans anèdrics de fins a 1,5 mm de diàmetre, així com a les zones exteriors d'alguns grans de l'associada eudialita. Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.