Viquipèdia

Serguei Xoigú

militar rus

Serguei Kujuguétovitx Xoigú[1][2] (rus: Серге́й Кужуге́тович Шойгу́, tuvinià Сергей Күжүгет оглу Шойгу; nascut el 21 de maig de 1955 a Txadan, Óblast Autònoma de Tuvà, RSFSR, URSS) és un militar rus i estadista, Ministre de Defensa de la Federació de Rússia des del 6 de novembre del 2012, general de l'exèrcit (2003) i Heroi de la Federació de Rússia (1999).

Infotaula de personaSerguei Xoigú

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(tyv) Сергей Күжүгет оглу Шойгу
(ru) Серге́й Кужуге́тович Шойгу́ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 maig 1955 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Txadan (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Ministre de Defensa
6 novembre 2012 –
← Anatoli Serdiukov
Nomenat per: Vladímir Putin
Governador de l'óblast de Moscou
11 maig 2012 – 6 novembre 2012
← Borís Grómov – Andrei Vorobiov →
Líder de Rússia Unida
1r desembre 2001 – 15 abril 2005 – Borís Grizlov →
Ministre de Situacions d'Emergència
17 abril 1991 – 11 maig 2012 – Vladímir Putxkóv → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicTuvinians Modifica el valor a Wikidata
ReligióCristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Tècnica Estatal de Krasnoiarsk Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, economista, militar, enginyer civil Modifica el valor a Wikidata
Activitat1991 Modifica el valor a Wikidata –
PartitRússia Unida (2001–)
Partit Comunista de la Unió Soviètica
Unitat Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatRússia Modifica el valor a Wikidata
Branca militarForces Armades de Rússia i Ministeri de Situacions d'Emergència Modifica el valor a Wikidata
Rang militarGeneral de l'Exèrcit Modifica el valor a Wikidata
ConflicteInvasió russa d'Ucraïna del 2022 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2014annexió de Crimea a la Federació de Rússia Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeIrina Xoigú Modifica el valor a Wikidata
FillsIúlia Xoigú, Ksénia Serguéievna Xoigú, Danila Shebunov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesKujuguet Xoigú Modifica el valor a Wikidata  i Aleksandra Xoigú Modifica el valor a Wikidata
GermansLarissa Xoigú Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
2022-2023conflicte de Ievgueni Prigojin contra el Ministeri de Defensa de Rússia Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3380179 Telegram: shoygu_mo Modifica el valor a Wikidata

Va ser president del comitè estatal de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia i de la Federació de Rússia sobre assumptes de la defensa civil, emergències i eliminació de conseqüències de desastres naturals (1991 - 1994), ministre sobre assumptes de la defensa civil, emergències i eliminació de conseqüències de desastres naturals (1994 - 2012), governador de l'óblast de Moscou (2012).[3]

Fou també cap del moviment interregional «Unitat» (1999—2001), copresident del partit Rússia Unida (2001-2002, juntament amb Iuri Lujkov i Mintimer Xaimíev), membre del consell suprem de "Rússia Unida" i fundador del partit "Rússia Unida".[4][5]

És president de la Societat Geogràfica de Rússia (des del 2009).

Primers anys i educació modifica

Xoigú va néixer el 21 de maig de 1955 a Txadan, Tuvà (llavors óblast autònoma de Tuvà), de pare tuvinià i mare russa.[6] Es va graduar a l'escola número 1 de Kizil, a l'actual República de Tuvà.[7]

El 1977, Xoigú es va graduar a l'Institut Politècnic de Krasnoiarsk amb una llicenciatura en enginyeria civil. Després de graduar-se el 1977, Xoigú treballà en projectes de construcció a nivell nacional durant la dècada següent, avançant des de nivells baixos fins a convertir-se en executiu. El 1988, Xoigú es va convertir en funcionari de segon ordre a la delegació d'Abakan del Partit Comunista de la Unió Soviètica, i després al Komsomol durant uns anys. El 1990, Xoigú es va traslladar a Moscou des de Sibèria i va ser nomenat sotscap d'Arquitectura Estatal i Comitè de Construcció de la Federació de Rússia.[8]

Ministeri de Situacions d'Emergència modifica

 
Ministre de Situacions d'Emergència Serguei Xoigú. 28 de juny de 2002

En 1991, va ser nomenat cap del Cos de Rescatadors, que posteriorment va rebre més responsabilitats i es va canviar de nom per primera vegada al Comitè Estatal d'Emergències, i finalment a Ministre de Situacions d'Emergència, la qual cosa feu de Xoigú un ministre del govern.

En 1992, va ser nomenat cap adjunt de l'administració provisional a Ossètia del Nord i Ingúixia durant el conflicte d'Ossètia-Ingúixia. De 1993 aL 2003 fou tresident de la Comissió Nacional de la Federació de Rússia per al Decenni Internacional de les Nacions Unides per a la Reducció de Desastres.

Es va fer popular a causa del seu estil de gestió pràctica i d'alta visibilitat en situacions d'emergència, com inundacions, terratrèmols i actes de terrorisme. El 1999 es va convertir en un dels líders del partit progovernamental rus Unitat. Va ser guardonat amb el premi estatal més prestigiós de Rússia - Heroi de la Federació de Rússia - el 1999.

Governador de l'óblast de Moscou modifica

El març de 2012, va ser anunciat com un dels possibles candidats per al governador de l'óblast de Moscou.[9][10] El 5 d'abril de 2012, va ser elegit per la Duma de l'óblast de Moscou (parlament) com el tercer governador de l'Óblast de Moscou, i va prendre possessió del càrrec l'11 de maig del 2012.[11]

Ministre de Defensa modifica

 
En la desfilada del 69è aniversari de la Victòria a la Gran Guerra Pàtria, 9 de maig del 2014
 
El ministre de Defensa, Serguei Xoigú, amb el president Vladimir Putin a l'escola presidencial de cadets de Sebastòpol. 19 d'agost de 2015
 
Serguei Xoigú a l'aeroport internacional Bassel Al-Àssad a Síria. 18 de juny de 2016
 
Xoigú amb el ministre de Defensa del Japó Tomomi Inada. 20 de març del 2017
 
Xoigú a la recepció del Dia de la Victòria al Kremlin, maig del 2017.

El 6 de novembre de 2012, Shoigu va ser nomenat ministre de Defensa de la Federació de Rússia[12] en lloc del destituït Anatoli Serdiukov.[13]Segons l'expert Serguei Smirnov, l'anomenat "grup Petersburg" siloviki de Serguei Ivanov, Serguei Txémezov i Víktor Ivanov volia que un dels seus associats ocupés el lloc de Serdiukov al Ministeri de Defensa. Però Putin no volia enfortir-los, així que va optar per la figura neutral de Xoigú. [14]Segons la secretària de premsa del govern, Natalia Timakova, Dmitri Medvédev va recomanar que Xoigú fos nomenat ministre de Defensa.[15]

El 7 de novembre de 2012, el ministre va decidir ressuscitar la tradició dels cadets Súvorov i Nakhímov que participaven en la desfilada del 9 de maig. El juliol del 2013, Xoigú va ordenar als comandants començar cada matí a les casernes amb l'execució de l'Himne Nacional de Rússia, compilar una llista de llibres militars i patriòtics de lectura obligatòria i prendre el control de la producció d'àlbums de demobs.[16][17]A l'agost d'aquest any, va ordenar vestir a tots els treballadors civils del Ministeri de Defensa, altres empleats i directius amb els anomenats "vestits d'oficina".[18]

Xoigú va declarar el 26 de febrer de 2014 que Rússia planejava signar acords amb Vietnam, Cuba, Veneçuela, Nicaragua, Seychelles, Singapur i diversos altres països per instal·lar-hi bases militars permanents o albergar estacions de reabastiment d'avions en aquests països.[19]

El juliol de 2014, Ucraïna va obrir un cas criminal contra Xoigú; va ser acusat d'ajudar a formar "grups militars il·legals" a l'est d'Ucraïna que en aquella època lluitaven contra l'exèrcit ucraïnès.[20]

A iniciativa de Xoigú, es van crear unitats àrtiques destinades a garantir la seguretat de la regió àrtica de Rússia.

El 30 de setembre de 2015, Rússia va dur a terme una operació militar a Síria. L'operació es va dur a terme per les forces aeroespacials creades l'1 d'agost de 2015, amb el suport de l'Armada Russa. El 7 d'octubre de 2015 el president Vladímir Putin, durant la reunió de treball que va mantenir a Sotxi amb Xoigú, quan ja feia una setmana que s'havia endegat l'operació, va tornar a valorar la tasca del Ministeri de Defensa, tant les actuacions del Ministeri en general com les operacions de combat realitzades pels pilots russos del grup aeri estacionat a Síria, que van llançar atacs aeris contra objectius predeterminats, i els mariners de la flotilla del Caspi, que va disparar míssils de creuer Kalibr des de la mar Càspia i va assolir amb èxit tots els objectius establerts.[21][22][23]

Segons les enquestes d'opinió pública, Serguei Xoigú es troba entre els ministres més ben valorats del Govern rus des del 2013.[24][25]

Vida personal modifica

 
Xoigú amb Vladímir Putin i el Príncep Albert de Mònaco a Tuvà, 2007

Família modifica

Pare — Kujuguet Seréevitx Xoigú[26] (1921–2010) (nascut Xoigú Seree oglu Kujuguet), editor del periòdic regional, posteriorment va treballar al Partit Comunista i per a les autoritats soviètiques; va ser secretari del Comitè del Partit a Tuvà i es va retirar amb el rang de primer vicepresident del Consell de Ministres de la República Socialista Autònoma Soviètica de Tuvà. També va dirigir els arxius estatals de Tuvà i va passar sis anys com a editor del diari Xin ("Veritat" en tuvinià); va escriure les novel·les «Vrémia i liudi» ("Temps i poble"), «Pero txornogo grifa» ("Ploma de voltor negre") (2001), «Tannu-Tivà: strana ozor i golubikh rek» ("Tannu Tuvà: el país dels llacs i rius blaus") (2004).

Mare — Aleksandra Iàkovlevna Xoigú (de soltera Kudriavtseva) (8 de novembre de 1924 - 12 de novembre de 2011). Nascuda al poble de Iakovlevo prop de la ciutat d'Oriol. A partir d'aquí, poc abans de la Gran Guerra Patriòtica, ella i la seva família es van traslladar a Ucraïna - a Kadievka, ara la ciutat d'Stakhànov, província de Luhansk, Ucraïna. Zootècnica, treballadora honorada d'agricultura de la República de Tuvà, fins al 1979 - Cap del Departament de Planificació del Ministeri d'Agricultura de la República, va ser triada repetidament diputada del Consell Suprem de la República Socialista Autònoma Soviètica de Tuvà.[27]

Germanes — Larissa Kujugétovna Xoigú (1953) (diputada de la Duma Estatal) i Irina Zakhàrova (1960) (psiquiatra).[28]

Muller — Irina Aleksàndrovna Xoigú (de soltera Antipina), presidenta d'Expo-EM, una empresa dedicada al turisme de negocis (entre els seus principals clients es troba EMERCOM de Rússia

Filles — Iúlia[29] (1977) i Ksénia (1991).[28]

Hobbies modifica

Li agrada estudiar la història de Rússia de l'època de Pere el Gran i de 1812-1825 (Invasió francesa de Rússia i Revolta decabrista).[30]

És aficionat als esports. En hoquei sobre gel és seguidor de l'HC CSKA Moscou i jugador de la Lliga d'hoquei nocturn.[31][32]

També li agrada el futbol, i és seguidor del Spartak Moscou. Al març del 2016, juntament amb Serguei Lavrov, Xoigú va presentar la Lliga Popular de Futbol de Rússia, amb l'objectiu d'aplegar els seguidors d'aquest esport de tot el país.

Col·lecciona espases i dagues índies, xineses i japoneses.

Li agraden les cançons d'autor i toca la guitarra perfectament. Dibuixa i pinta una gran quantitat d'aquarel·les i gràfics, i gaudeix elaborant treballs manuals de fusta.[33][34]

Referències modifica

  1. ↑ Fitxa a esadir.cat
  2. ↑ (anglès) Web oficial del Ministeri de Defensa de la Federació Russa
  3. ↑ (anglès) "General information about Federation" Arxivat 24 d'abril del 2012 a Wayback Machine.
  4. ↑ «Слоган и дело» (en rus). Kommersant. [Consulta: 15 setembre 2016]. «Els representants de la nomenklatura, que en les tres convocatòries anteriors no van aconseguir obtenir la majoria de la Duma, aquesta vegada es van unir al partit "Rússia Unida" i van lluitar seriosament per la victòria. "Juntament amb el President", "Rússia forta - Rússia Unida", "Pren el poder - respondrem amb fets!" - prometia amb material de campanya el cap del consell suprem del nou partit Borís Grizlov i els seus fundadors Serguei Xoigú, Iuri Lujkov i Mintimer Xaimíev.»
  5. ↑ «Шойгу Сергей Кужугетович» (en rus). FederalPress. [Consulta: 15 setembre 2016].
  6. ↑ Шойгу Сергей. «Эхо Москвы :: Без дураков: Сергей Шойгу» (en rus). Эхо Москвы. [Consulta: 8 desembre 2015].
  7. ↑ «Первой школе Кызыла - 95 лет» (en rus). [Consulta: 25 desembre 2016].
  8. ↑ «Сергей Шойгу · Биография» (en rus). Arxivat de l'original el 2 d'abril del 2015. [Consulta: 8 desembre 2015].
  9. ↑ (anglès) Shoigu Tipped as Next Moscow Region Governor, The Moscow Times.
  10. ↑ (anglès) Emergencies Minister shortlisted for Moscow region governance, Russia Today.
  11. ↑ «Murmansk Governor Out, New Moscow Region Governor In - News» (en anglès). [Consulta: 8 desembre 2015].
  12. ↑ «Putin sacks Defense Minister amid embezzlement probe, replaces with ex-Emergencies Minister Shoigu» (en anglès). RT English. [Consulta: 8 desembre 2015].
  13. ↑ «Putin destitueix el seu ministre de Defensa per escàndol de corrupció». Ara (diari), 06-12-2012. [Consulta: 29 novembre 2018].
  14. ↑ «Министр обороны Сергей Шойгу на новом посту рискует растерять свой высокий рейтинг» (en rus). Газета.Ru. [Consulta: 8 desembre 2015].
  15. ↑ (rus) Шойгу стал главой Минобороны по рекомендации Медведева al web km.ru. 6 de novembre del 2012
  16. ↑ «Ъ-Огонек - Новая летопись военного строительства» (en rus). [Consulta: 8 desembre 2015].
  17. ↑ En rus Дембельский альбом Dembelski àlbom: a la subcultura del servei militar obligatori a Rússia, un àlbum especialment dissenyat per posar-hi fotografies, documents de text, textos escrits a mà i altres materials de memòries on es reflecteixen moments de la vida relacionats amb l'època en què una persona va fer el servei militar. Es prepara en el moment en què un soldat està a prop de la desmobilització de les Forces Armades (rus: Демобилизация Demobilizàtsia, abreujadament дембель dembel)
  18. ↑ (anglès) Golts on Shoigu's Tenure (Part II), setembre de 2014, Blog de Política de Defensa de Rússia.
  19. ↑ «Russia Seeks Several Military Bases Abroad – Defense Minister» (en anglès). Sputnik, 26-02-2014. [Consulta: 28 novembre 2018].
  20. ↑ «Ukraine calls businessman and Russian defense minister ‘accomplices of terrorists'» (en anglès). WQAD.com. [Consulta: 8 desembre 2015].
  21. ↑ «Встреча с главой Минобороны Сергеем Шойгу» (en rus). Lloc web oficial del president de Rússia, 08-10-2015. [Consulta: 8 octubre 2015].
  22. ↑ «Крылатый "Калибр" против терроризма — ракетные удары кораблей Каспийской флотилии по объектам ИГИЛ» (en rus). Pervi Kanal, 07-10-2015. [Consulta: 7 octubre 2015].
  23. ↑ «Зеленодольские корабли нанесли удары по ИГИЛ из Каспийского моря» (en rus). БИЗНЕС Online. Diari electrònic de negocis de la República de Tatarstan, 07-10-2015. Arxivat de l'original el 2019-05-03. [Consulta: 7 octubre 2015].
  24. ↑ (rus) Nota de premsa Arxivat 2018-11-29 a Wayback Machine. al web wciom.ru
  25. ↑ «Cau la confiança dels russos en Putin, segons sondeig». Diari Jornada, 08-10-2018. Arxivat de l'original el 29 de novembre 2018. [Consulta: 29 novembre 2018].
  26. ↑ «Государственный деятель Тувы Кужугет Шойгу похоронен в Москве» (en rus). tuvaonline.ru. [Consulta: 25 desembre 2016].
  27. ↑ «Мать Сергея Шойгу стала заслуженным работником сельского хозяйства Тувы - ИА REGNUM» (en rus). regnum.ru. [Consulta: 25 desembre 2016].
  28. ↑ 28,0 28,1 «Высокопоставленные родственники. Полпреды - Slon.ru» (en rus). slon.ru. [Consulta: 25 desembre 2016].
  29. ↑ «Родня во власти» (en rus). Kommersant, 37, 24-09-2007, pàg. 30 [Consulta: 25 desembre 2016].
  30. ↑ «Шойгу Сергей Кужугетович». ria.ru. [Consulta: 25 desembre 2016].
  31. ↑ En rus Ночная хоккейная лига, Notxnaia khokkeynaya liga: organització esportiva amateur d'origen rus establerta el 15 de desembre de 2011 per iniciativa del president del Govern de la Federació Russa Vladímir Putin, així com veterans famosos de l'hoquei nacional.
  32. ↑ «Putin també juga a hoquei gel». CCMA, 16-05-2015. [Consulta: 29 novembre 2018].
  33. ↑ «Константин Ремчуков: Герой России Сергей Шойгу» (en rus). ng.ru. [Consulta: 25 desembre 2016].
  34. ↑ «Тайна шкатулки губернатора» (en rus). mk.ru. [Consulta: 25 desembre 2016].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serguei Xoigú
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Serguei_Xoigú&oldid=33314229»