Serra d'Ancosa
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La serra d'Ancosa (Serralada Prelitoral) s'estén des del Montagut (964 m) i el puig de Formigosa (1.002 m), arribant fins a la Serra de Puigfred (727 m), amb una orientació de NE a SW, als límits entre l'Alt Penedès, l'Alt Camp i l'Anoia. La Serra d'Ancosa té un llarg contrafort a cada costat: per l'Anoia, la Serra de Feixes i, pel Penedès, la Serra de Font-rubí. La serra separa les valls de Miralles i de la Llacuna de la plana del Penedès.[2]
| ||||
| Tipus | Serra  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Continent | Europa | |||
| Entitat territorial administrativa | la Llacuna (Anoia) | |||
| Localització | La Llacuna (Anoia), l'Alt Camp i l'Alt Penedès | |||
| ||||
| Serralada | Serralada Prelitoral Catalana | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 1.002m puig Formigosa, 964m puig Montagut 944m puig Castellar 920 m els Esgavellats 914m puig de les Solanes [1] | |||
Orografia modifica
La Serra d'Ancosa, a la Serralada Prelitoral Catalana, està situada al seu límit meridional, amb cims prominents com el Puig Castellar de 944 m, Puig de les Agulles de 848 m, Puig Montagut de 964 m i el Puig de Formigosa de 1.002 m, entrant per la Plana d'Ancosa, una extensa plana per sobre dels 700 m, continuant fins al Pujol d'Orpinell (737 m) i l'estret de Capellades, ja fora de la serra. És un conjunt orogràfic fallat en totes direccions, constituït principalment per materials calcaris de l'anomenat Bloc del Gaià, destacant una important presència de restes de paleosols.[3] Els principals cursos fluvials són el riu Gaià, al límit occidental de la serra i el riu Foix al vessant sud-oriental.[4]
Flora i fauna modifica
La vegetació és de transició entre la mediterrània de terra baixa i la mediterrània subhumida i continental. Les pinedes de pi blanc s'alternen amb extensions de pinassa i també de pi roig a les zones altes per damunt dels 900 metres. També hi ha comunitats vegetals com l'alzinar litoral, l'alzinar muntanyenc, les rouredes de roure valencià, roure cerrioide i roure martinenc. També hi ha boixedes de boix grèvol i una petita teixeda pràcticament en extinció a l'obaga del Puig Formigosa. Altres plantes a destacar són les espècies eurosiberianes com l'auró negre, la moixera, l'arç blanc, els servers i altres arbres de climatologia més humida que s'escampen per les raconades més frescals. Els arbres monumentals d'aquest territori són el roure d'Ancosa i el pi de les 3 branques entre altres arbres singulars.
Entre la fauna destaquen els mamífers més grans com el senglar, la geneta, la guineu, el toixó i el cabirol. Entre les aus rapinyaires hi habita l'àliga daurada, l'àliga cuabarrada i el duc. A la plana d'Ancosa hi viuen dos tipus de saltamartins endèmics: la llagosta pedra i la somereta de Davier.
Clima modifica
El clima és de tipus mediterrani de muntanya. La precipitació anual, en general, va dels 600 mm fins als 750 mm, depenent de l'alçada o l'orientació del vessant de la serra. Cal destacar les nevades, algunes amb importants gruixos sobretot si es donen les condicions d'aire humit del Mediterrani i l'entrada d'aire fred.
- La primavera és relativament plujosa i fresca i fins i tot hi pot glaçar ben entrada l'estació amb alguna nevada tardana entre març i abril.
- Els estius són secs però no extrems, suavitzats per les marinades, mentre que les nits són fresques per causa de l'altitud per damunt dels 600 i fins als 1.000 m.
- Les tardors són humides i plujoses. Sovint s'hi produeixen precipitacions intenses per causa de les llevantades.
- Els hiverns són freds amb glaçades freqüents però amb dies assolellats i sense boires.
Poblament modifica
El pobles que pertanyen a la serralada són: La Llacuna (Anoia); Querol (Alt Camp); Pontons (Alt Penedès) i als contraforts: El Pont d'Armentera (Alt Camp). El territori conserva el patrimoni de l'arquitectura rural i tradicional en pobles de caràcter muntanyenc com Querol o la vila medieval de la Llacuna, que guarda una plaça porxada notable i el conjunt de portals i traçat dels carrers medievals. També hi destaquen esglésies imponents com: Sant Jaume de Montagut o Sant Pere de Vilademager.
Història modifica
A l'època medieval, la serra d'Ancosa esdevingué una terra de frontera entre cristians i sarraïns. Es bastiren castells i torres de defensa i un monestir cistercenc, actualment en ruïnes, a la plana d'Ancosa. Entre les restes prehistòriques destaquen la cova de Valldecerves, amb pintures rupestres i el poblat ibèric del Castellar.
Referències modifica
- ↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ «serra d'Ancosa». enciclopedia.cat, GEC, 2022. [Consulta: 6 desembre 2022].
- ↑ «Serres d'Ancosa». Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals. Unitat de Paisatge 25: Serres d'Ancosa. Observatori del paisatge. Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya., 2022. [Consulta: 6 desembre 2022].
- ↑ «mapa topogràfic, base 1:5.000». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ICGC, 2023. [Consulta: 26 desembre 2023].