Obre el menú principal

Parc Natural de Sierra de Huétor

(S'ha redirigit des de: Serra de Huétor)

El Parc Natural Sierra de Huétor és un parc natural declarat el 1989 a la província de Granada que abasta una superfície de 12.428 ha. Inclou entre altres a més de la Sierra de Huétor, d'on rep el seu nom, la Sierra de la Alfaguara, Sierra de Cogollos, Sierra de Diezma, Sierra de Beas i els contraforts sud de la Sierra de Arana (o Sierra Harana). Abasta part dels termes municipals de Cogollos Vega, Huétor Santillán, Beas de Granada, Víznar, Alfacar, Nívar i Diezma, amb una población propera als 10.000 habitants.

Infotaula de geografia físicaParc Natural de Sierra de Huétor
SierradeHuetor.jpg
Tipus Parc natural
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaAndalusia
ProvínciaGranada
 37° 14′ 53″ N, 3° 31′ 56″ O / 37.247958°N,3.532104°O / 37.247958; -3.532104
Característiques
Superfície 12.428 hectàrees
Espècies conservades

pi, roure, alzina, matoll, auró, herba gatera, centaurea, arenària

fagina, porc senglar, geneta, aligot, mostela, cabra salvatge ibèrica
Activitat
Creació 1989
Gestor/operador Junta d'Andalusia

Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

El Parc Natural de Sierra de Huétor declarat Parc Natural per la llei 2/1989 del 18 de juliol, de l'inventari d'espais naturals protegits d'Andalusia, inclou un conjunt de serres d'alçada mitjana. Destaca el "Mirador de Sierra Nevada", en el municipi de Diezma a 1233 msnm, que ofereix unes vistes panoràmiques d'aquesta emblemàtica serra. La màxima altura del parc és el Peñón del Majalijar amb 1.889 msnm, tot i que el supera el Peñón de la Cruz (2.027 msnm), però és fora dels límits del parc (pertany a Sierra Harana).

La precipitació mitjana anual al parc és de 550 mm, i les temperatures mitjanes mensuals oscil·len entre els 7 °C al gener i els 26 °C al juliol.

L'abundant vegetació, la diversitat d'ambients i les excepcionals vistes que ofereix el parc, i la proximitat a la ciutat de Granada, fan d'aquest espai un indret tradicional recreatiu i d'oci de la població.

Aquesta zona de mitja muntanya, font dels rius Darro i riu Fardes que formen estretes valls que separen els verds turons, té masses vegetals autòctones compostes per alzinars on hi abunda matollar amb espines. El roure i l'auró són espècies rellevants de la zona; així com el galer a les zones obagues i de més alçada. També poden trobar-se àmplies zones repoblades amb coníferes. La presència de nombroses espècies vegetals exclusives d'aquest espai completen el seu interès botànic, hi ha endemismes vegetals de: arenària, centaurea i herba gatera

La fauna és la típica de l'hàbitat mediterrani: espècies com la cabra salvatge ibèrica, la fagina, el porc senglar, la geneta, la mostela, el teixó, la guineu i el gat salvatge. Entre l'avifauna cal destacar l'aligot i de forma molt esporàdica l'àguila reial.

Hi ha tradició d'indústria que treballa amb fusta. Indústria flequera d'Alfacar.

Rellevància ecològicaModifica

Important conjunt de geomorfologia càrstica que manté formacions de galerar-alzinar, pinedes i importants ecosistemes rupícoles amb coves tipificades com hàbitats preferencials de la Directiva Comunitària que dissenya la Xarxa Natura 2000.

Hàbitats d'interèsModifica

  • Alzinar-Roureda amb importants poblacions de rapinyaires diürns i nocturns.
  • Pinedes autòctones i pinedes de repoblació.
  • Arenys dolomítics amb importants i nombrosos endemismes catalogats en perill d'extinció.

OrografiaModifica

Muntanyes d'alçada mitjana, a base de roques de calç amb formacions geològiques peculiars.

FontsModifica

  • La informació relativa a aquest parc prové de la web oficial de la Consejería de Medio Ambiente de la Junta d'Andalusia, la web oficial de turisme andalús i de diverses publicacions de turisme i medi ambient d'Andalusia.
  • Diputació de Granada-Informació

Enllaços externsModifica