Obre el menú principal

Serra de Moixeró

serra dels Prepirineus catalans

La Serra de Moixeró és una serra del nord de Catalunya, als Pirineus Orientals, que s'estén en direcció oest-est, des del Coll de Pendís fins al Coll de Jou.

Infotaula de geografia físicaSerra de Moixeró
Penyes Altes del Moixero IMG 1853.jpg
Penyes Altes del Moixeró
Tipus Serralada
Localitzat en l'àrea protegida Parc Natural del Cadí-Moixeró
Ubicació
Entitat territorial administrativaCerdanya (Catalunya) i Berguedà (Catalunya)
 42° 18′ 06″ N, 1° 51′ 23″ E / 42.301561°N,1.856439°E / 42.301561; 1.856439
Serralada Prepirineus catalans
Dades i xifres
Altitud 2.276 m
Punt més alt Penyes Altes de Moixeró  (2.276 m)
Modifica les dades a Wikidata

GeografiaModifica

El Moixeró fa de límit de les comarques de la Baixa Cerdanya (Bellver, Riu de Cerdanya, Urús) i el Berguedà (a l'enclavament de Gréixer, a Guardiola de Berguedà).

La totalitat del Moixeró forma part del Parc Natural Cadí-Moixeró, juntament amb la Serra de Cadí, el massís del Pedraforca i gran part de la Tosa d'Alp i el Puigllançada.

Juntament amb la Serra del Cadí forma un contrafort d'oest a est, que sol confondre o atribuir el nom de Cadí fins a la Serra de Moixeró, la Tosa d'Alp i el Pedraforca. Fins i tot el túnel que travessa el Moixeró és anomenat túnel del Cadí.

GeologiaModifica

Pel seu caràcter més antic (paleozoic i ja format en l'orogènesi varisca) respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís (1.760 m altura), continuat per la Tosa d'Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses.

Forma la divisòria entre les conques del Segre i del Llobregat.

Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre (2.012 m alt), el Moixeró (2.078 m) i el pla del Moixeró (2.063 m), les Penyes Altes de Moixeró (2.276 m), el serrat de la Miquela (2.161 m), les Soquetes (2.181 m) i el coll de Jou (2.000 m), on arriben els estreps de la Tosa.

El vessant cerdà davalla gradualment cap a la plana herciniana de la Cerdanya per torrenteres que obren el camí.

El vessant del Berguedà, drenat pel riu de Gréixer, afluent del Bastareny, i que talla conseqüentment l'estructura, presenta línies de replans paral·lels a la carena. La pedra de Gréixer, riolites efusives bigarrades, és un cas isolat; dominen les calcàries devonianes als cims i els esquistos carbonífers al voltant i vers l'est.

Altitud i cimsModifica

Cims del massís Altura (msnm)
Penyes Altes de Moixeró 2.275,9[1]
Les Soquetes 2.200[1]
Cap del Pont 2.101[1]
Moixeró 2.090[1]
Puig Cubell 2.088[1]
Turó de Prat Agre 2.016[1]

VegetacióModifica

La vegetació és de pi roig o avet, amb rodals de faig, fins a uns 1.800 metres, on comença el pi negre, i a partir dels 2.000 metres prats o roques blanquinoses, segons la forma de l'alteració atmosfèrica per formar sòls.

Població i comunicacionsModifica

No hi ha nuclis de població dins de la serralada, únicament algunes cases aïllades i refugis de muntanya.

Refugis de muntanyaModifica

Refugis de Muntanya Altura (msnm)
Refugi de Sant Jordi 1.565[1]
Refugi forestal dels Cortals de l'Ingla 1.610[1]
Refugi forestal del Serrat de les Esposes 1.511[1]
Refugi forestal del Cortal d'en Vidal 1.451[1]

L'economia local es basa en el sector primari (ramaderia, forestal i cinegètic) o terciari (turisme).

El conjunt de la serra és un obstacle per a les comunicacions viàries; únicament pot ésser franquejada pels colls als laterals: coll de Pendís (1.781msnm) i coll de Jou (2.021 msnm), únicament per senders pedestres, no aptes per la circulació motoritzada.

La carretera E-09, C-16 Eix del Llobregat creua la serra de Moixeró, pel sector del serrat de la Miquela, a través del túnel del Cadí.[2]

Senders presents a la serraladaModifica

  • GR 107 Camí dels Bons Homes, creua la serra de Moixeró pel Coll de Pendís.
  • GR 150 Sender de circumval·lació al Parc Natural del Cadí-Moixeró, no creua la serra del Moixeró i l'envolta per fora.
  • PR-C 125  Recorregut circular que des de l'Hostalet arriba al refugi de Sant Jordi, al peu de la serra de Moixeró.

ReferènciesModifica