Muntanyes de Prades

àrea protegida
(S'ha redirigit des de: Serra de Prades)

Les Muntanyes de Prades[1] són un conjunt de serres de la Serralada Prelitoral que ocupen una extensió de 30 726,39 Ha (307,26 km²), és a dir, aproximadament la mateixa extensió que el Pla d'Urgell. Estan formades predominantment per calcàries i dolomies, amb gran presència de pissarres i conglomerats.

Plantilla:Infotaula indretMuntanyes de Prades
Imatge
Tipusserralada
àrea protegida
Pla d'Espais d'Interès Natural Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaConca de Barberà (Catalunya), Alt Camp (Catalunya), Baix Camp (Catalunya), Garrigues (Catalunya) i Priorat (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 17′ 34″ N, 1° 02′ 42″ E / 41.2928°N,1.045°E / 41.2928; 1.045
SerraladaSerralada Prelitoral Catalana Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud1.203 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície30.792,35242 ha Modifica el valor a Wikidata
Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 389142 Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1992 Modifica el valor a Wikidata
Localització de les Muntanyes de Prades.
Paratge de les muntanyes de Prades, al terme de Capafonts
Pena-roja

Hi neixen els rius Francolí, Brugent, Glorieta, Siurana i Prades.

Situació

modifica

El massís es troba entre les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, les Garrigues i el Priorat, als termes municipals de l'Albiol, Alcover, l'Aleixar, Alforja, l'Arbolí, Almoster, Capafonts, Cornudella de Montsant, l'Espluga de Francolí, la Febró, Montblanc, Mont-ral, la Pobla de Cérvoles, Prades, la Riba, la Selva del Camp, Ulldemolins, Vallclara, Vilaplana, Vilanova de Prades, Vilaverd, el Vilosell i Vimbodí i Poblet.

Orografia

modifica

Els cims més alts i els accidents geogràfics més importants són:

Vegetació

modifica

Les Muntanyes de Prades han estat sotmeses a una intensa explotació que n'ha causat el deteriorament progressiu. Malgrat això, s'hi conserven encara algunes peculiaritats; entre les botàniques, les més importants són la presència, única a Catalunya, de colònies de roure reboll (Quercus pyrenaica), a 900 metres sobre terreny silici, i la supervivència del frondós bosc centenari de Poblet.

La vegetació predominant és l'alzinar amb marfull per sota de 750 metres. També s'hi troba alzinar muntanyenc i carrascar.

A les zones obagues creix el roure martinenc.

Als altiplans calcaris creix el roure valencià, el pi roig i la pinassa.

També a terres baixes es troba el pi blanc i el pi pinyer introduïts per l'home.

A les obagues de zones altes creixen teixedes amb abundància de grèvol.

També es troben castanyers introduïts per l'home.

Hi destaca la gran diversitat, amb la presència d'espècies típicament eurosiberianes i altres d'estrictament mediterrànies; així, hi podem trobar l'àliga daurada (Aquila crhysaetos) i l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), així com les poblacions nidificants més meridionals de botxí (Lanius excubitor) o el pica-soques blau (Sitta europaea) i la merla d'aigua (Cinclus cinclus). Pel que fa als mamífers, destaquen el turó (Mustela putorius) i el cabirol (Capreolus capreolus).

Protecció

modifica

Les Muntanyes de Prades estan incloses dins el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya,[12] i existeix el projecte de declarar un Parc Natural.[13] A més a més, allotgen el Paratge Natural d'Interès Nacional de la Vall del Monestir de Poblet.[14]

Cultura

modifica

Les principals atraccions culturals en són el monestir de Poblet i les viles medievals de Siurana, Prades i Montblanc. Aquí també es troba el Conjunt d'art Rupestre de les Muntanyes de Prades, que forma part de les pintures rupestres de l'arc mediterrani de la península Ibèrica (patrimoni de la humanitat de la UNESCO), que es pot explorar a partir del Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre de les Muntanyes de Prades (CIAR) a Montblanc.[15][16]

Referències

modifica
  1. «Muntanyes de Prades». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Tossal de la Baltasana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Mola d'Estat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Serra de la Gritella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Mola de Roquerola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Serra de la Mussara». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «Coll de la Creu de l'Ardit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «Picorandan». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «El Mollo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «Siuranella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. «Puig de Marc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. «Muntanyes de Prades». Medi Ambient i Sostenibilitat, GenCat. [Consulta: 22 gener 2024].
  13. «El futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades». Lo Pedrís. Butlletí trimestral d'informació de Vilaplana (Baix Camp), Revista 87, 2021?. [Consulta: 22 gener 2024].
  14. «Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet». GenCat. [Consulta: 22 gener 2024].
  15. «Conjunt d'art Rupestre de les Muntanyes de Prades». Ruta de l'Art Rupestre. [Consulta: 25 gener 2024].
  16. «Centre d'Interpretació d'Art Rupestre Muntanyes de Prades». Ruta de l'Art Rupestre. [Consulta: 25 gener 2024].

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica