Simfonia núm. 2 (Szymanowski)

La Simfonia núm. 2 en si bemoll major, op. 19, va ser composta per Karol Szymanowski l'any 1909. Es va estrenar a Varsòvia el 7 d'abril de 1911. Una actuació típica de la simfonia dura uns 30 minuts.[1][2][3]

Infotaula de composicióSimfonia núm. 2
Forma musicalsimfonia Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatsi bemoll major Modifica el valor a Wikidata
CompositorKarol Szymanowski Modifica el valor a Wikidata
Creació1909 Modifica el valor a Wikidata
Opus19 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 6a9e7e5e-dc60-4333-b9c4-9e7d0c5979dd Modifica el valor a Wikidata

Origen i contextModifica

Amb vint-i-set anys, en aquesta simfonia Szymanowski va estar molt influenciat per la cultura alemanya i la simfonia té molts ressons de Richard Strauss i Max Reger. Aquesta simfonia va introduir Szymanowski a Europa el 1911-1912, després de la seva estrena a Varsòvia. Després es va sentir a Berlín, Leipzig i Viena. La simfonia es va publicar poc després de la mort del compositor després de moltes revisions. Aquesta simfonia i el seu ús d'un violí sol van establir les bases, per dir-ho d'alguna manera, del primer Concert per a violí de Szymanowski.

Anàlisi musicalModifica

La simfonia mostra la destresa del compositor com a contrapuntista. L'obra poc convencional per a la seva època, està en dos moviments i comença de la manera típica de Szymanowski (també amb semblança a Scriabin) amb un solo de violí:[1]

  1. Allegro moderatoGrazioso
    El primer moviment en si bemoll major té un caràcter apassionat.[2]
     
  2. TemaVariazioniFuga
    El segon moviment en què s'invoca explícitament Reger, és gairebé un moviment autònom amb la seva pròpia introducció. Consta d'un tema i cinc variacions. És lúdic, festiu i semblant a la dansa. L'Scherzo en si és una estructura de tres parts basada no només en el tema de la variació sinó també en el tema del violí solista del 1r moviment. El moviment acaba amb una sisena variació seguida d'una fuga. El seu model és probablement el final fugal de la Simfonia domèstica de Strauss. Cada tema de la fuga demostra ser derivat de temes anteriors.[1][2]
     

InstrumentacióModifica

Szymanowski va escriure la seva simfonia per a una gran orquestra formada per instruments estàndard:[2]

Vent fusta
3 Flautas
3 Oboè o
(2 Oboès i 1 Corn anglès)
2 Clarinets en B
1 Clarinet en si bemoll i 1 en mi bemoll o
(1 Clarinet baix)
3 Fagots
Metall
4 trompes en fa
3 Trompetes en si
3 Trombons
Tuba
Percussió
Perc(3)
Arpa
Cordes
1r i 2n Violins
Violes
Violoncels
Contrabaixos

AvaluacióModifica

El director Antoni Wit considera que la simfonia és una obra molt desafiant, explicant que quan se li demana que la dirigeixi respon que l'orquestra no ho tindrà fàcil i que l'actuació requerirà més feina de l'habitual i que cada músic prepari la seva part abans dels assajos, però que, tanmateix, valdrà la pena.[4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Palmer, Christopher (CD booklet insert: Szymanowki-Symphonies Nos. 2 & 3; Bartok-Two Pictures, Detroit Symphony Orchestra conducted by Antal Dorati, Decca, Catalogue# 425625-2)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Universal Edition AG». [Consulta: 11 juny 2012].
  3. International Music Score Library Project (imslp.org)
  4. Antoni Wit: "Creo que cada vez lo hago un poco mejor". Scherzo, July-August 2015