Sis sonates per a violí sol (Ysaÿe)

Les sis sonates per a violí sol, op. 27, són unes de les obres més conegudes d'Eugène Ysaÿe, escrites el 1923 i publicades el 1924. Cada una de les sis sonates està dedicada a diferents distingits violinistes de l'època, tots amics o coneguts seus.

Infotaula de composicióSis sonates per a violí sol
Forma musicalsèrie
obra musical Modifica el valor a Wikidata
CompositorEugène Isaÿe
Creació1923

Sembla que la inspiració per compondre les sis sonates li va venir en escoltar Joseph Szigeti interpretant les sonates i partites per a violí sol de J. S. Bach, concretament la Sonata n.1 en sol menor BWV 1001.

Les sis sonates són totalment idiomàtiques pel violí, i d'una gran dificultat tècnica, i una gran càrrega emocional i artística. Estan escrites en l'estil característic de l'època, utilitzant dissonàncies, canviant constantment de tonalitats majors a menors, escales de tons i semitons, i amb una partitura molt detallada, on Ysaÿe descriu amb molta exactitud dinàmiques, efectes, cordes i digitats.

Sonata N.1 en Sol menor, "Joseph Szigeti"Modifica

Dedicada al violinista hongarès Joseph Szigeti (1892-1973), està escrita en Sol menor, com la primera sonata de Bach; i també com a la sonata de Bach, el segon moviment és una fuga. Té quatre moviments:

  1. GRAVE - Lento assai
  2. FUGATO - Molto moderato
  3. ALLEGRETO POCO SCHERZOSO - Amabile
  4. FINALE CON BRIO - Allegro fermo...

Sonata N.2 en La menor "Jacques Thibaud"Modifica

Dedicada al violinista francès Jacques Thibaud (1880-1953). Ysaÿe i Thibaud eren molt propers, fins i tot aquest últim havia deixat el seu Guarneri a Ysaÿe en diverses ocasions. Tant l'un com l'altre eren grans admiradors de Bach, i Thibaud escalfava cada dia amb la tercera Partita de Bach, tot i que mai la tocava en públic per por a perdre's de memòria en el laberint de semi-corxeres que és el preludi d'aquesta partita. Així doncs, el primer moviment, Obsession, comença amb una cita exacta de la tercera partita de Bach, i és interrompuda súbitament, un parell de cops. També apareix molts cops el motiu del Dies Irae al llarg dels quatre moviments.

  1. OBSESSION - Prélude, poco vivace
  2. MALINCONIA - Poco Lento
  3. DANSE DES OMBRES (Dansa de les ombres) - Sarabande, Lento
  4. LES FURIES - Allegro Furioso

Sonata N.3 en Re menor, "Georges Enescu"Modifica

Dedicada al violinista romanès Georges Enescu (1881-1955), la sonata 3, Ballade, consta d'un únic moviment, i és potser la més coneguda de les sis sonates. Comença amb un Lento molto sostenuto, a manera de recitatiu, segueix amb un 5/4 Molto moderato quasi lento, fins qua arriba a un Allegro in Tempo giusto e con bravura, de gran virtuosisme.

Sonata N.4 en Mi menor "Fritz Kreisler"Modifica

La sonata 4, dedicada a Fritz Kreisler (1875-1962), fa pensar també en Bach, principalment en el primer moviment, i també pel fet que els dos primers moviments siguin Allemanda i Sarabande. Kreisler era idolatrat per la increïble bellesa del seu timbre i el seu particular i elegant ús del portamento i el legato. És per això que les parts calmades del primer moviment i sobretot el segon, evoquen aquests trets característics de Kreisler. Té tres moviments.

  1. ALLEMANDA - lento maestoso
  2. SARABANDE - Quasi lento
  3. FINALE - presto ma no tropo

Sonata N.5 en Sol major "Mathieu Crickboom"Modifica

La sonata 5 està dedicada a Mathieu Crickboom (1871-1947), alumde d'Ysaÿe i posteriorment membre del seu quartet (Quartet Ysaÿe). Consta de dos moviments:

  1. L'AURORE (L'alba) - Lento assai
  2. DANSE RUSTIQUE - Allegro giocoso molto moderato

Sonata N.6 en Mi major, "Manuel Quiroga"Modifica

Dedicada a Manuel Quiroga, virtuós del violí gallec, és per diferència la que presenta una major dificultat tècnica i virtuosisme requerits per poder interpreta-la de les sis sonates. És un únic moviment, que consta d'un Allegro giusto non troppo vivo i un Allegretto poco scherzando. En aquesta segona part apareixen ritmes típics de la música espanyola, i que porten cap a l'explosió de virtuosisme que és aquest moviment.

ReferènciesModifica

  • “Ysaÿe, Eugène.” The New Grove Dictionary of Music and Musicians. Vol. 27.  2nd Ed. Ed. Stanley Sadie. New York: Grove, 2001.
  • Natasha Lowell: Eugène Ysaÿe and Musical Dialogue
  • Anderson, Keith: Eugène Ysaye, Sonatas for Solo violin, op 27. [CD] Naxos