Spica

estel de la constel·lació de la Verge
Com que Spica és un sistema binari, les barres que hi ha a la taula són per les dades de les dues estrelles.

Spica (α Virginis / α Vir) és l'objecte més brillant de la constel·lació de la Verge (Virgo) i un dels 20 estels més brillants del cel nocturn. L'anàlisi de la seva paral·laxi mostra que es troba a 250 ± 10 anys llum del Sol.[1] És una binària espectroscòpica i una variable elipsoidal rotant, un sistema en el qual els dos estels estan tan junts que tenen forma d'ou en comptes d'esfèrica, i que només poden ser separats per mitjà dels seus espectres electromagnètics. El sistema té un període de 4,0142 dies durant el qual té una variació de magnitud relativament petita, de +0,92 a +0,98. El primari és un gegant blau i un estel variable del tipus Beta Cephei.

Infotaula d'estrellaSpica
Virgo constellation map.png
Nomenclatura
Bayerα Virginis
Flamsteed67 Virginis
AltresHD 116658, BSC 5056
Dades d'observació
ÈpocaJ2000
Constel·lacióVerge
Ascensió recta (α)13h 25m 11s
Declinació (δ)-11°09'40
Magnitud aparent (V)0,98 / ?m
Variabilitatbinària eclipsant
Moviment propi130 km/s modifica
Característiques astromètriques
Velocitat radial0 km/s, 0 km/s, 1 km/s, 11,2 km/s, -2,7 km/s, 0,5 km/s, -14 km/s, -14,8 km/s i 1,6 km/s modifica
Distància a la Terra262 a.ll. 72,7 pc 93 parsecs modifica
Magnitud absoluta-3,55m
Paral·laxi0,021
Part deTriangle de primavera modifica
Característiques físiques
Tipus espectralB1 V
Lluminositat13,400 / 1,700 LS
Radi7.8 / 4.0 RS
Massa11 / 7 MS
Temperatura superficial22,400 / 18,500 K
Edat
Període de rotació
Velocitat de rotació130 km/s modifica
Més informació
id. SIMBAD[1]
Codi de catàleg
GSC 05547-01518 (GSC)
HD 116658 (Henry Draper Catalogue)
SAO 157923 (Catàleg SAO)
HIP 65474 (Catàleg Hipparcos)
HR 5056 (Catàleg Harvard Revisat, Catàleg d'Estrelles Brillants)
2MASS J13251158-1109404 (2MASS)
α Vir (nomenclatura de Bayer)
67 Vir (nomenclatura de Flamsteed)
1ES 1322-10.8 (Einstein Slew survey, Version No. 1)
1RXS J132511.6-110932 (1RXS)
ALS 14813 (Catalog of galactic OB stars)
BD-10 3672 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J13252-1109A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CSI-10 3672 1 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars)
EUVE J1325-11.1 (The first Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
FK5 498 (FK5)
GC 18144 (Catàleg General de Boss)
GCRV 7963 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 65474 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 13200-1038 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
IRC -10286 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 2392 (JP11)
N30 3066 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
PLX 3063 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 354 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 227262 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 1622 (RAFGL)
RBS 1263 (ROSAT All-Sky Survey Bright Source Catalogue)
ROT 1963 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
SACS 290 (Second astrolabe catalogue of Santiago)
TD1 16831 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 5547-1518-1 (Catàleg Tycho)
UBV 12103 (UBV)
UBV M 19362 (Photoelectric catalogue, magnitudes and colors of stars in the UBV and UCBV systems)
uvby98 100116658 V (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
alf Vir (Catàleg General d'Estrelles Variables)
WDS J13252-1110A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
IRAS 13225-1054 (IRAS)
uvby98 100116658 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
SBC9 766 (Eighth catalogue of the orbital elements of spectroscopic binary systems)
HGAM 623 (A catalogue of Hgamma measures)
SBC7 487 (Seventh catalogue of the orbital elements of spectroscopic binary systems)
RX J1325.2-1109 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT)
PMSC 13199-1038Aabcd (MSC - a catalogue of physical multiple stars)
WEB 11556 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) modifica

Juntament amb Arcturus i Denebola o Regulus, segons la font, Spica forma part de l'asterisme del Triangle de primavera i, per exetensió, del Gran diamant juntament amb Cor Caroli.

Història observacionalModifica

Es creu que Spica va ser l'estel que va donar a Hiparc de Nicea les dades per a descobrir la precessió dels equinoccis.[2] A l'Antic Egipte, un temple a Menat situat a Tebes estava orientat aproximadament cap a Spica quan es va construir el 3200 aC i, amb el temps, la precessió ha causat un canvi lent però apreciable en l'orientació de Spica respecte del temple.[3] Copèrnic també va fer moltes observacions de Spica amb el seu triquetrum per a les seves investigacions sobre la precessió.[4][5]

ObservacióModifica

 
Com localitzar Spica

Spica se situa a 2,06 graus de l'eclíptica i pot ser ocultada tant per la Lluna com, de vegades, pels planetes. La darrera ocultació planetària de Spica tingué lloc quan Venus passà per davant seu (vist des de la Terra) el 10 de novembre de 1783. La següent ocultació serà el 2 de setembre de 2197, quan el mateix planeta tornarà a passar per davant de l'estel.[6] El Sol transcorre a una mica més de 2° al nord de Spica al voltant del 16 d'octubre cada any, i l'ortus helíac té lloc unes dues setmanes després. Cada 8 anys, Venus passa prop de Spica al voltant de l'ortus helíac, com el 2009, quan passà a 3,5° nord de l'estel el 3 de novembre.[7]

Una manera senzilla de trobar Spica és seguir l'arc del mànec del Carro Gran fins a Arcturus i després continuar la mateixa distància angular fins a Spica. Una regla mnemotècnica fàcil de recordar és «arc fins a Arcturus, i espiga fins a Spica». [8][9]

NomenclaturaModifica

El nom Spica prové del llatí spīca virginis, 'l'espiga [de blat] de la verge'. Johann Bayer cità el nom Arista. Altres noms tradicionals són Azimech, de l'àrab السماك الأعزل al-simāk al-ʼaʽzal 'el simāk desarmat' (significat desconegut); Alarph, també de l'àrab 'aquell qui cull raïm', i Sumbalet (Sombalet, Sembalet i variants), de l'àrab سنبلة sunbulah, 'espiga'.[10]

ReferènciesModifica

  1. van Leeuwen, F. «Validation of the new Hipparcos reduction». Astronomy and Astrophysics, 474, 2, 2007, pàg. 653–664. arXiv: 0708.1752. Bibcode: 2007A&A...474..653V. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357. Vizier catalog entry
  2. Evans, James. The History and Practice of Ancient Astronomy. Oxford University Press, 1998, p. 259. ISBN 978-0-19-509539-5. 
  3. Allen, Richard Hinckley. Star Names and Their Meanings. Kessinger Publishing, 2003, p. 468. ISBN 978-0-7661-4028-8. 
  4. Rufus, W. Carl «Copernicus, Polish Astronomer, 1473–1543». Journal of the Royal Astronomical Society of Canada, 37, 4, abril 1943, pàg. 134. Bibcode: 1943JRASC..37..129R.
  5. Moesgaard, Kristian P. (1973). "Copernican influence on Tycho Brahe". Jerzy Dobrzycki The reception of Copernicus' heliocentric theory: proceedings of a symposium organized by the Nicolas Copernicus Committee of the International Union of the History and Philosophy of Science, Toruń, Poland: Studia Copernicana, Springer 
  6. «Earth-Sky Tonight, March 26, 2010». Arxivat de l'original el 7 juliol 2011. [Consulta: 15 agost 2018].
  7. Breit, Derek C. «Diary of Astronomical Phenomena 2010». Poyntsource.com, 12-03-2010. [Consulta: 13 abril 2010].
  8. «Arc to Arcturus, Speed on to Spica». Space.com, 15-06-2007 [Consulta: 14 agost 2018].
  9. «Follow the arc to Arcturus, and drive a spike to Spica | EarthSky.org». earthsky.org, 08-04-2018 [Consulta: 14 agost 2018].
  10. Richard Hinckley Allen. «Star Names - Their Lore and Meaning». [Consulta: 15 agost 2018].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Spica

Coordenades:   13h 25m 11.5793s; −11° 09′ 40.759″