T de la Llebre
T de la Llebre (T Leporis) és un estel variable a la constel·lació de la Llebre.[5] Visualment a mig grau d'ε Leporis, s'hi troba aproximadament a 500 anys llum del sistema solar. De tipus espectral Md, és una estrella variable de període llarg, concretament una variable Mira —igual que R Leporis, en aquesta mateixa constel·lació— la lluentor de la qual oscil·la entre magnitud aparent +7,40 i +14,30 amb un període de 368,1 dies. La seva temperatura superficial, extremadament baixa per a un estel, és de 2.800 K.[6]
Les variables Mira es troben entre les majors fàbriques de molècules i pols de l'Univers. En cada pulsació, T de la Llebre expulsa matèria a l'espai, perdent cada any una quantitat de massa equivalent a la massa terrestre. Imatges de T de la Llebre obtingudes amb l'interferòmetre Very Large Telescope de l'Observatori Europeu Austral (ESO) han permès observar una capa de gas i pols que envolta l'estel, el diàmetre del qual és unes 100 vegades més gran que el del Sol.[7] Donada la gran distància a la qual s'hi troben aquesta classe d'estels, el seu diàmetre angular aparent —malgrat la seva enorme grandària intrínseca— pot ser de només mitjana milionèsima part del solar.
Referències
modifica- ↑ «VizieR Online Data Catalog: Henry Draper Catalogue and Extension, published in Ann. Harvard Obs. 91-100 (1918-1925)» (en anglès). Annals of the Astronomical Observatory of Harvard College, segle XX.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ «T Leporis - Variable Star of Mira Cet type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 27 maig 2021].
- ↑ García-Hernández, D. A.; García-Lario, P.; Plez, B.; Manchado, A.; D'Antona, F.; Lub, J.; Habing, H. «Lithium and zirconium abundances in massive Galactic O-rich AGB stars». Astronomy and Astrophysics, 462, 2, 2007. pp. 711-730.
- ↑ «Unique Details Of Double Star In Orion Nebula And Star T Leporis Captured By 'Virtual' Telescope» (en anglès). ScienceDaily, 19-02-2009. [Consulta: 26 febrer 2009].