"A
ctualment s'abusa de la locució prepositiva "tot i que", d'origen vulgar, en lloc de la preposició MALGRAT. El mateix passa, és clar, amb la locució conjuntiva "tot i que" en perjudici de "malgrat que, encara que, si bé". Algunes precisions sobre això:
1) Hi ha un abús de "tot i que".
2) En especial no s'hauria d'emprar en:
a) Quan després de la locució conjuntiva no hi ve cap verb. Ex: Espectacular augment de vots de la dreta radical i xonòfoba a Àustria. La coalició manté, tot i que afeblida, la majoria absoluta. Cal que hi digui: "...SI BÉ [o ENCARA QUE] afeblida..."
b) Quan el verb de la subordinada va en subjuntiu: "...TOT I QUE Carles canviï de nom", ha de ser "ENCARA QUE Carles...".
c) Quan en el context ja surten els mots TOT o QUE (i en aquest segon cas el sinònim ideal és SI BÉ, però aquesta locució només escau quan el verb va en indicatiu):
– "De manera general és notori que el catalanoparlant acostuma a canviar d'idioma en presència d'algú que no és nadiu, TOT I QUE aquest entengui i, potser, fins i TOT sigui capaç de parlar sense dificultats el català" (Noteu que a més de la repetició de TOT, hi ha el verb de la subordinada en subjuntiu; hauria de dir: De manera general... algú que no és nadiu, ENCARA QUE aquest entengui i...).
– De totes maneres la situació de l'inici de l'any 1923 era extraordinàriament més favorable que la QUE havia instal·lat el primer Borbó arran de la seva entronització i, TOT I QUE no era en absolut suficient, s'iniciava un procés de redreçament QUE fou veritablement irreversible. (ib.; valdria més dir: De TOTA MANERA, la situació... i, SI BÉ no era en absolut suficient...)
– "Per a aplicar algunes regles de derivació necessitem utilitzar unes propietats QUE, TOT I QUE, ja les coneixem de cursos anteriors, sempre va bé de recordar" (Valdria més dir: Per a aplicar... unes propietats que, SI BÉ ja les coneixem...)."
De "Observacions crítiques i pràctiques sobre el català d'avui" de Josep Ruaix i Vinyet. Vol. II, p. 54.
a) Quan després de la locució conjuntiva no hi ve cap verb. Ex: Espectacular augment de vots de la dreta radical i xonòfoba a Àustria. La coalició manté, tot i que afeblida, la majoria absoluta. Cal que hi digui: "...SI BÉ [o ENCARA QUE] afeblida..."
b) Quan el verb de la subordinada va en subjuntiu: "...TOT I QUE Carles canviï de nom", ha de ser "ENCARA QUE Carles...".
c) Quan en el context ja surten els mots TOT o QUE (i en aquest segon cas el sinònim ideal és SI BÉ, però aquesta locució només escau quan el verb va en indicatiu):
– "De manera general és notori que el catalanoparlant acostuma a canviar d'idioma en presència d'algú que no és nadiu, TOT I QUE aquest entengui i, potser, fins i TOT sigui capaç de parlar sense dificultats el català" (Noteu que a més de la repetició de TOT, hi ha el verb de la subordinada en subjuntiu; hauria de dir: De manera general... algú que no és nadiu, ENCARA QUE aquest entengui i...).
– De totes maneres la situació de l'inici de l'any 1923 era extraordinàriament més favorable que la QUE havia instal·lat el primer Borbó arran de la seva entronització i, TOT I QUE no era en absolut suficient, s'iniciava un procés de redreçament QUE fou veritablement irreversible. (ib.; valdria més dir: De TOTA MANERA, la situació... i, SI BÉ no era en absolut suficient...)
– "Per a aplicar algunes regles de derivació necessitem utilitzar unes propietats QUE, TOT I QUE, ja les coneixem de cursos anteriors, sempre va bé de recordar" (Valdria més dir: Per a aplicar... unes propietats que, SI BÉ ja les coneixem...).
De "Observaciona crítiques i pràctiques sobre el català d'avui" de Josep Ruaix i Vinyet. Vol. II, p. 54.
