Bon dia a tots!
Des de la ignorància, el nom d'un compost químic que no existeix en català es pot traduir-lo en funció d'altres que sí? Entraria en conflicte amb el principi de Recerca Original?
L'editor Antoni Salvà ho ha argumentat molt bé aquí, però com que no sé si es permet, voldria preguntar-vos.
(cc. @Xavier Dengra:, l'únic editor que conec que podria saber del tema)
Com a antecedents tenim el cas dels mamífers i el termcat, que crec que ha de ser la via per resoldre aquests casos fins que sorgeixin obres de referència
Efectivament, no n'hi ha cap font en català. Acabo de trametre la consulta al Termcat, que suposo que trigarà un parell de dies en tenir resposta. Sigui com sigui, un article d'aquest tipus amb una sola referència fluixeja molt. N'he trobat algun que altre llibre que en parla, a veure si trec temps per afegir-la a l'entrada.
Perfecte, i si trobes la manera d'enriquir l'article en l'ítem corresponent a Wikidata, t'ho agrairia perquè no sé quines propietats més ficar-ne
Bon dia:
Jo entenc que si un nom s'escriu seguint les normes de la IUPAC i la seva traducció al català de l'IEC, no cal que hi hagi cap referència en català d'aquest nom. La nomenclatura sistemàtica té aquesta funció, els noms dels composts químics que es descobreixen o sintetitzen per primer cop ja tenen el nom predeterminat per les regles de nomenclatura. Si se segueixen aquestes normes correctament tothom arribarà al mateix nom. No és un nom nou, és un nom que encara no s'havia escrit, però que ja estava predeterminat. En aquest cas és el nom d'un grup de composts semblants al ful·lerè (nom establert per la IUPAC i amb traducció al català) i s'empra el sufix -oide, en català, usat per la IUPAC per indicar semblança, com a metal·loide, alcaloide, esteroide, carotenoide, flavonoide, terpenoide... Per tant, no sembla que el TERMCAT doni un nom alternatiu. I crec que hem d'establir que els noms escrits d'acord amb les regles de la IUPAC no necessiten cap altra referència que les normes aprovades i traduïdes.
També hi estic totalment d'acord. Aquesta nova entrada és un neologismes per derivació formada correctament. Els parlants d'una llengua hem de tenir la capacitat de crear paraules noves per descriure noves realitats. A tot cas si el TERMCAT fes una altra proposta es podrà canviar, però com bé diu l'@Antoni Salvài, fins que un neologisme esdevé normatiu, és a dir és aprovat i publicat en el DOGC, pot passar molt de temps.
Bon vespre, acabo de rebre la resposta del TERMCAT a la consulta emesa ahir: En català és adequada la forma ful·leroide per a referir-se a una molècula que té una estructura semblant a la del ful·lerè. És un terme format amb ful·lerè més el sufix -oide que denota 'semblança'. Així ho he plasmat amb una referència a l'article.
Ara bé, sento discrepar amb @Antoni Salvà, @Quelet i @Tiputini: no podem tirar pel dret d'aquesta manera. La Viquipèdia no es basa en allò que sigui cert, sinó en allò verificable segons Viquipèdia:Verificabilitat. Per tant, un terme que no és verificable en català simplement no pot existir i n'hem de fer o una consulta prèvia i documentar-ho com a tal o escriure'l en anglès o qualsevol altra llengua d'origen.
En cas que vulgueu normalitzar amb uns criteris científics ja establerts per l'IEC i que ens facin fer drecera, que en el cas de la química em semblaria fantàstic, les coses s'han de fer bé abans i crear una pàgina de suport que qualsevol viquipedista pugui entendre i emprar amb solidesa. És a dir, una pàgina ben contextualitzada com Viquipèdia:Transliteració, que forma part de la política de la Viquipèdia en forma de subsecció del llibre d'estil, o com ara Viquipèdia:Llibre d'estil/Estil científic (que és molt simple però fa el fet). Us animo, si en teniu expertesa, a iniciar-la i facilitar-nos la feina pel futur, però ara mateix no es pot anomenar una pàgina amb un títol en català que no respon a cap criteri ni bibliogràfic ni de guia interna.
Continuo discrepant, però no seguiré en aquest tema. @Xavier Dengra l'enllaç que has posat de la consulta al TERMCAT porta a la pàgina general. No sé si aquesta era la teva intenció.
Sí, només puc enllaçar la pàgina principal perquè les resolucions de les consultes al TERMCAT no queden penjades públicament sinó a la Bústia Cercaterm de l'usuari que les ha efectuada. Em van comentar que estudiaran arxivar-les d'alguna manera més accessible a mig termini (l'accés a la font no afebleix el principi de verificabilitat, com passa en articles de pagament o consultes a arxius privats). Per això a la pròpia font hi ha una nota específica explicant-ne el context.
Hola @Xavier Dengra, @KajenCAT, @Quelet, @Tiputini i @Barcelona:
Al meu entendre un terme que s'escriu seguint els criteris de la IUPAC traduïts per l'IEC, que podeu trobar aquí, és un terme perfectament verificable per altres persones. Per altra banda, que un determinat nom d'un compost químic es trobi en una referència no garanteix que sigui correcte, perquè pot esser obsolet (per exemple anhídrid carbònic o àcid ortofosfòric). També no veig problema en traduir termes que s'han creat a partir de mots llatins o grecs quan aquests es tenen ben documentades les formes en català. Els avanços científics, en el segle XXI, creen molts de termes nous de forma molt ràpida i l'IEC es mou a velocitat del segle XIX. Perquè una llengua estigui viva necessita adaptar-se ràpidament als canvis i no m'agrada gens que hi hagi termes en anglès, o en castellà. La proposta de @Xavier Dengra de crear una pàgina de suport no crec que sigui necessària perquè no tots els viquipedistes poden aplicar correctament les normes de la IUPAC. Evidentment, cal ser expert en la matèria. De totes maneres fa temps que vaig redactar unes normes d'estil per a la nomenclatura (Viquipèdia:Nomenclatura dels composts químics) que pot servir per unificar criteris.
Gràcies @Antoni Salvà per la pàgina sobre nomenclatura dels composts químics, que he reanomenat com a subpàgina del llibre d'estil i vinculat a Viquipèdia:Llibre d'estil, on encara no la hi teníem vinculada.
Dit això: si seguim altres criteris de la IUPAC i adaptats per l'IEC, o bé els enllacem allà on toca i n'hi fem menció com en la resta de normes d'estil, o llavors no les podem aplicar. No té cap sentit que fem servir uns criteris ben estipulats per uns compostos (explicats adequadament per a tothom), mentre en fem servir els mateixos o uns altres pel que fa als neologismes i no els expliquem "perquè són massa difícils o no tothom pot entendre'ls i aplicar-los". A la Viquipèdia pressuposem que qualsevol persona pot editar independentment de la seva edat, gènere i expertes i, consegüentment, hem de tenir les regles i procediments explicats perquè els pugui entendre o fiscalitzar tothom.
Si són els criteris molt definits de l'enllaç que has compartit, enllacem-lo a Viquipèdia:Llibre d'estil#Estil científic i químic i un paràgraf descriptiu explicant per què cal emprar-lo en neologismes i així quedarà resolt per a tothom, tant si després es veuen amb cor de llançar-s'hi o aplicar-ho, com si no. En pàgines d'ajuda hem de provar de simplificar, sí, però amb recursos de màxims.