Tema de Viquipèdia:La taverna/Propostes

Categories C i D com a Patrimoni monumental

122
Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

La meva proposta/consulta és sobre la inclusió com a categoria "patrimoni monumental" dels edificis catalogats com a C (bé amb elements d'interès) o D (bé amb interès documental) del Catàleg de Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona. Ídem per als establiments emblemàtics catalogats com a E1 (establiment de gran interès), E2 (establiment d'interès) i E3 (element d'interès paisatgístic).

Pere prlpz (discussiócontribucions)

D'acord amb categoritzar els elements amb protecció urbanística, tant els de Barcelona com els que tinguin proteccions equivalents en altres llocs.

No tinc clar com agrupar les categories i tot i que patrimoni monumental pot semblar exagerat per tots els edificis protegits (alguns dels quals són poc monumentals), realment els C i D de Barcelona no són gaire menys monumentals que molts dels que surten a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, dels que hem creat sistemàticament l'article i l'hem posat a la categoria de patrimoni monumental d'on toqui.

Per altra banda crec que:

  • Abans de posar els articles a la categoria, la protecció hauria de ser a Wikidata per que sortís a la infotaula.
  • Aquests elements no haurien d'anar a les actuals llistes de monuments, que és limiten a l'IPAC o equivalent. En tot cas, se'n poden crear llistes noves i de pas fer-les automàtiques.
  • S'haurien de pujar els elements de categoria C i D a Wikidata.
  • Aquesta discussió estaria millor al Viquiprojecte Monuments.
Vriullop (discussiócontribucions)
Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

Personalment, crec que el concepte mateix de "monument" no està ben definit. Vull dir que els monuments pròpiament dits serien només els BCINs, i la resta "patrimoni" a seques. Per això podríem tenir dues categories: l'actual de "Patrimoni Monumental" només per a BCINs, i "Patrimoni" a seques per a la resta.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

Això és un canvi massiu de noms (no sé quantes desenes o centenars de categories anomenades "patrimoni monumental" tenim) i només em posaria a reanomenar-les totes si fos per una raó molt clara o si tinguéssim un voluntari molt de temps i sense res més interessant a fer. Pels BCIN ja tenim la categoria de monuments històrics.

A més, "patrimoni" a seques pot incloure moltes més coses com el patrimoni immaterial o el patrimoni financer. Crec que ja tenim prou problemes amb la polisèmia de "monument" com per afegir-hi la de "patrimoni".

Aleshores, tot i que els noms siguin força imperfectes, jo seguiria amb la categoria de monuments històrics pels BCIN i patrimoni monumental per tots, amb ara aquest tots incloent els C i D.

Vriullop (discussiócontribucions)

Es pot canviar a "patrimoni immoble", cosa que inclou els arqueològics. Per ser més estricte amb el seu propòsit seria "patrimoni arquitectònic".

Pere prlpz (discussiócontribucions)

Quan arribem a una conclusió en aquesta discussió tenim una segona part a Commons, on tenim moltes imatges d'elements de categoria C i D que no estan en cap categoria per protecció, i segurament caldria.

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

Just ara mateix estava arreglant l'article Edifici David i resulta que no n'hi ha cap foto de la façana sencera.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

No són gaire bones però ara ja en tens algunes fotos.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

No he arribat a tots. :-)

Vols la façana d'Aribau o la de Tuset?

Pere prlpz (discussiócontribucions)

Llegint l'article ja veig que és la d'Aribau.

I veig també que no té protecció urbanística, cosa que contribueix a que encara no tingui foto però també a embolicar aquest fil amb coses que no tenen a veure amb el tema inicial.

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

L'enllaç a la gal·leria de Commons no l'he posat jo, Sr. Pere. :-)

Pere prlpz (discussiócontribucions)

Sí, per mostrar que el mateix problema que tenim aquí de com categoritzar material sobre elements de nivell C i D també el tenim a Commons, i podem mirar de resoldre els dos més o menys a la vegada.

Demanar fotografies d'edificis que no són de nivell C ni de nivell D ni tenen protecció està molt bé però no té a veure ni amb el tema del fil ni amb la galeria, i anar afegint temes independents en un fil tendeix a augmentar la probabilitat que no s'arribi a cap conclusió sobre la qüestió que has plantejat. Per això suggereixo que els temes diferents vagin en fils o llocs diferents.

Amadalvarez (discussiócontribucions)

Més enllà de que em sembli bé tenir un nivell de catalogació com el de l'autoritat que li atorga, en aquest cas l'ajuntament de Barcelona, anem amb compte com ho haurem d'operar tot plegat.

Fins ara acostumem a treballar amb edificis que tenen una catalogació i/o tenen un element protegit (un escut, una finestra, etc.). L'ajuntament de Barcelona inclou per raons de prevenció, àrees senceres (bona part de l'eixample) amb la intenció d'evitar una intervenció indesitjada en una finca no catalogada però amb valors a protegir, habitualment al seu interior, o que esdevé "afectada per estar dins el perímetre d'influència de les Patrimoni de la Humanitat i nivell e protecció A.

Personalment, no crec que haguem de tenir totes les finques que l'ajuntament ha forçat a categoritzar a nivell de zona per tal que en la tramitació de llicències tingui un control extra.

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

Això que dius és el Conjunt Especial de l'Eixample. A Ciutat Vella han fet una cosa més barroera, que és assignar per defecte la categoria D a totes les finques que no estiguin expressament catalogades.

Amadalvarez (discussiócontribucions)

Efectivament. Em referia a això.

Lo de Ciutat Vella ho van fer per forçar a que documentessin el patrimoni que anaven a destruir quan no estava protegit.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

Crec que estem barrejant coses diferents:

  • Com categoritzar els articles que tenim.
  • De què fer articles a la Viquipèdia.
  • De què fer elements a Wikidata i llistes a la Viquipèdia.

Categoritzar els articles que tinguin nivell C i D em sembla bé, amb el dubte de si hem de categoritzar els articles que no estiguin protegits individualment. Probablement hi ha casuístiques diferents, perquè no tots els edificis del conjunt de l'Eixample que tinguin article han d'anar en categories de patrimoni monumental, però potser tots el del conjunt del carrer Gran de Gràcia sí (el primer conjunt agafa tot l'Eixample, el segon només una part seleccionada dels edificis del carrer Gran).

Els edificis amb fitxa individual són admissibles. Els que formin part d'un conjunt, normalment serà admissible el conjunt però de vegades el conjunt estarà més bé fusionat amb una altra cosa. Per exemple, el conjunt del carrer Gran de Gràcia o el de la plaça Raspall estaran més bé fusionats amb l'article del carrer i el de la plaça, tot i que no siguin la mateixa cosa el carrer o la plaça que el conjunt protegit.

A Wikidata no hi veig problema a fer un element per cada fitxa del catàleg de patrimoni i, per especificar millor l'abast de cada element protegit, un element per cada finca inclosa en un element protegit. Si en fem llistes a la Viquipèdia, jo no passaria de fer llistes d'elements protegits (o sigui, una entrada a la llista = una fitxa del catàleg), tot i que es poden fer llistes més específiques amb les finques, probablement com a part d'un article sobre el conjunt.

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

@Pere prlpz @Amadalvarez

Un dels problemes del Catàleg és la manca de coherència en quant a la catalogació d'edificis o conjunts arquitectònics que comprenen diverses finques. Per exemple, mentre que p.ex. el passatge del Rellotge té una sola fitxa, el passatge de la Pau té una fitxa separada per a cadascuna de les 4 finques que conforma el passatge cobert, i una altra per al conjunt urbà del carrer, el que porta a confusió. També hi han casos d'edificis (generalment cases parellades o seriades) en què només una part està catalogada (p.ex. aquesta) i l'altra no (p.ex. aquesta), així com finques que comprenen diversos edificis (p.ex. aquesta). Per això, entenc que tenir un ítem a Wikidata per cada fitxa del Catàleg no sempre és el més convenient.

De tota manera, si ara mateix ni tan sols tenim al dia les categories A i B, és impensable que poguessim tenir tots els edificis de Barcelona catalogats com a C (els D són només un grapat, deixant apart els de Ciutat Vella, que pròpiament parlant no estan catalogats com a tals). I tampoc penso que tots els edificis catalogats siguin d'"interès enciclopèdic" (una categoria E que podríem tenir a nivell intern), igual que hi ha molts edificis de categoria E que no estan catalogats.

Per altra banda, fer un article és quelcom més que copiar les dades que figuren a la fitxa del Catàleg (problemes de "copyright" apart), i que en molts casos no aporten gaire en quant a l'autoria, amb el resultat que hi ha cinquanta mil "Edifici d'habitatges al carrer tal". Em pregunto si com a Viquipèdia podríem proposar a l'Ajuntament algun tipus de col·laboració mútua, pel qual ells ens donarien permís per a reutilitzar el text de les fitxes del Catàleg (com ja han fet amb la Carta Arqueològica, per exemple) a canvi que ells hi aprofitin la informació dels nostres articles.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

Sobre contactes amb l'Ajuntament no puc aportar gran cosa, però compte que el permís per fer gairebé qualsevol cosa amb els nostres articles ja ve per defecte quan els publiquem, perquè tenen una llicència lliure. És més, si algú volgués oferir els nostres articles amb alguna cosa més que el que diu la llicència necessitaria el permís de cada un dels autors, cosa que és tirant a inviable.

Per altra banda, què vol dir que no tenim al dia les categories A i B? En què no les tenim al dia?

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

Doncs que els enllaços a les fitxes del Catàleg de Patrimoni són obsolets, hi ha edificis que han canviat de categoria (generalment B -> C), etc.

Sobre el tema del Catàleg, més enllà dels termes purament legals, em semblaria èticament deshonest no comunicar-los que les fitxes estan mancades d'informació quan estem demanant-los permís per a fer-les servir.

Vriullop (discussiócontribucions)

A IPAC hi ha hagut molts canvis per Barcelona. Els tinc detectats amb bot i aparcats de moment perquè és molt laboriós. Cal trobat el barri, és a dir la llista, i comprovar si ja existeix via ajuntament, a vegades amb problemes d'edificis o conjunts. Un cas peculiar sobre els conjunts és la llista de monuments de la Urbanització del Born. Si voleu publico la llista de codis IPA nous.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

Si els tens a mà pot ser bo publicar-los. Tant si és una llista de codis o enllaços per endreçar com si és una llista de monuments per fusionar potser podem anar avançant.

Vriullop (discussiócontribucions)
Pere prlpz (discussiócontribucions)

Entre els primers 10 que m'he mirat, 2 ja els teníem, 3 no surten al catàleg de l'Ajuntament i els 5 restants són tots de nivell C. Si aquesta és la tendència la pregunta amb que en @Paddy Mc Aloon començava aquest fil (com categoritzar els de nivell C que no són a l'IPAC) es resoldrà sola en bona part perquè els de nivell C acabaran tots (o molts) essent a l'IPAC.

També estic veient que la majoria dels de nivell C m'han sortit amb el mateix nom a l'IPAC que a l'Ajuntament. Potser es podria automatitzar l'aparellar-los, tot i que és una feina distreta de fer a mà, sobretot coneixent el lloc.

I un dubte @Vriullop: l'omplir els paràmetres de la plantilla filera IPAC ho fas automàticament un cop identificats els duplicats o ho fas totalment a mà?

Vriullop (discussiócontribucions)

En la càrrega inicial ho extreia tot. Ara no sabria si ho puc recuperar de versions python velles, a saber on paren. He estat actualitzant manualment perquè solen ser pocs de nous. Aquesta és la primera massiva que em trobo.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

Per fer via automàticament ens convindria tenir a Wikidata l'identificador de patrimoni de l'Ajuntament. De fet, fa molt que ens hauria anat bé tenir-lo però a mi sempre m'havia fet mandra demanar-lo.

Com que és el primer cop que demano una propietat o gairebé, he preparat un esborrany de la proposta a d:User:Pere prlpz/proposta identificador patrimoni Barcelona. Qualsevol comentari serà benvingut. Notifico en @Amadalvarez, que n'ha demanat unes quantes, per si hi pot fer un cop d'ull.

Amadalvarez (discussiócontribucions)

@Pere prlpz Jo ho tiraria endavant. Està ben feta. A més, amb les propietats que són identificadors no s'hi miren gaire quan tenen una web de catàleg oficial associada. És diferent quan són propietats generals que es poden fer servir per diferents situacions o domains, o que es poden solapar amb l'abast d'alguna altra.

Bona feina !

Pere prlpz (discussiócontribucions)
Pere prlpz (discussiócontribucions)
Amadalvarez (discussiócontribucions)
Pere prlpz (discussiócontribucions)

M'ho miro. Amb el bot no ho he fet perquè no comptava amb que anava així i ara seria complicat, però també ho puc fer amb QS.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

@Amadalvarez He començat i és fàcil de fer amb query+petscan+QS. Ara bé:

  • Salta la restricció que el catàleg no és una subclasse d'estatus patrimonial, cosa que no deixa de ser certa.
  • Em sembla un arranjament una mica estrany (o una mica un pegat) des del punt de vista de Wikidata. L'estatus patrimonial hauria de ser el que digui el catàleg, no el catàleg mateix. Aleshores entenc que hauria de funcionar amb BIU, BID i establiments E1, E2 i E3, i amb els A i B. Pot ser un petit problema si A i B no són exactament sinònims dels BCIN i BCIL a l'IPAC, però diria que això s'està resolent sol.

Aleshores, no em quedo gaire tranquil afegint a un miler d'items un valor de P1435 que no acaba de lligar i a més fa saltar una restricció.

No sé si hi ha una manera de fer-ho millor. Idealment, se m'ocorre que la secció de la infotaula surti sola sempre que hi hagi Identificador Catàleg de Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona (P11557) i que d'alguna manera hi surti la classificació del catàleg si és a Wikidata.

Com ho veus? M'estic preocupant massa?

Com a referència i per poder continuar la feina, deixo aquí l'enllaç al PetScan https://petscan.wmflabs.org/?psid=23820377&al_commands=P1435%3AQ112668687

Amadalvarez (discussiócontribucions)

El tema de l'avís, ja està arreglat. He creat un item nou pel Catàleg de Patrimoni de Barcelona (Q116698266) i he reanomenat i adaptat el que estaves carregant com a Component del catàleg del Patrimoni de Barcelona (Q112668687), seguint el model dels components del patrimoni de la humanitat.

T'estàs preocupant correctament. La hiper catalogació que pretenem afegir per elements d'un municipi, creats amb criteris força localistes, i poc homologables amb el nostre entorn, va fent aflorar aquestes inconsistències.

Crec que si tots aquestes classificacions estan dins el conjunt dels P11557, hauríem de fer servir té el rol (P2868) com a qualificador de la P1435 indicant quina subclassificació té dins del catàleg de patrimoni, tal com ja tenim a multitud d'altres proteccions, com BCINs, però també a catàlegs anglesos i francesos.

Que et sembla?

Pere prlpz (discussiócontribucions)

Passar de Catàleg de Patrimoni de Barcelona (Q116698266) a Component del catàleg del Patrimoni de Barcelona (Q112668687) em sembla una bona millora.

Al que no li acabo de veure l'avantatge a Identificador Catalogus Professorum Academiae Rheno-Traiectinae (P2862), potser perquè treballar amb qualificadors complica les queries, que ja són prou complicades de natural. La veritat és que trobaria més fàcil posar com a protecció (per exemple) BEI o E2 i fer-ne una subclasse de Component del catàleg del Patrimoni de Barcelona (Q112668687), perquè si bé és veritat que treballar amb arbres tampoc és simple, el tenir una propietat Identificador Catàleg de Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona (P11557) que només tenen els Component del catàleg del Patrimoni de Barcelona (Q112668687) facilita el trobar-los tots sense recórrer a l'arbre.

Tot i això, com que fem el que fem tindrà avantatges i inconvenients, m'apunto de moment a posar-los Component del catàleg del Patrimoni de Barcelona (Q112668687) a tots, encara que ho vegi redundant amb altres proteccions.

Amadalvarez (discussiócontribucions)

El tema és que una propietat d'identificador de protecció només pot estar vinculada a una protecció determinada.

El Catàleg de Patrimoni de Barcelona (Q116698266) (i la P11557) estan formats per proteccions que ja tenen el seu propi codi. És a dir, la redundància l'hem provocat nosaltres perquè aquest catàleg no només incorpora allò que ens mancava (C, D i Es) sinó que incorpora altres que ja les teníem.

El que dius de posar BEI o E2, no em sembla possible, perquè, com deia, un identificador només està vinculada a una protecció.

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

Li he canviat el nom a "Fitxa del Catàleg de Patrimoni de Barcelona".

Aquest article és un exemple de com funciona ara la infotaula. Penso que l'identificador IPAC hauria de sortir com "IPAC" per a diferenciar-lo de l'altre.

Amadalvarez (discussiócontribucions)

Em sembla bé el canvi de nom. Els IPAC apareixen com a tal, si no són, a més a més, un BCIL. En aquest cas, es mostra aquesta categorització perquè és més específica que un inventari general. Parlo de memòria, perquè aquest criteri es va debatre fa cosa de 3-4 anys i em sento incapaç de trobar-ho. Potser el @Vriullop ens pot il·lustrar millor. Suposo que has vist que el fet que surtin repetits és perquè són de la Fàbrica i de la Xemeneia.

Vriullop (discussiócontribucions)
Pere prlpz (discussiócontribucions)

D'acord amb que l'element integrat al catàleg no és una fitxa i que posar "fitxa" com a protecció no té gaire sentit a Wikidata. Entenc que la intenció era que sortís "fitxa" a la infotaula i que això té el seu sentit (tot i crec que no va en la línia del que estava dient l'Amador) però el que no té sentit és posar coses estranyes a Wikidata pel resultat que tenen a la infotaula.

Per altra banda, l'exemple de Fàbrica Arañó, Ventajó i Cia mostra una contradicció difícil d'arreglar: sota la denominació de BCIL hi surt el codi de l'IPAC, quan la fàbrica és BCIL tant a l'IPAC com al catàleg de l'Ajuntament. A mi em grinyola, tot i entenc que l'esquema de la plantilla és un identificador per cada protecció i canviar això deu ser una feinada. Ara bé, si no s'ha de canviar, jo preferiria crear una protecció que fos "BCIL (Barcelona)", encara que fos redundant, i que aquesta fos la protecció que sortís sobre de l'identificador de l'Ajuntament. I el mateix per les altres proteccions, de les quals només BCIN (Barcelona) seria redundant.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

Veient Plaça de toros de les Arenes no sé si ho estic fent bé. Veig que a la infotaula hi surt BID i fitxa del catàleg de l'Ajuntament, que és redundant. Vol dir que la P1435 com a fitxa (o element) del catàleg de l'Ajuntament només s'havia de posar als BCIL i BCIN i als nivell C i D no cal? I els E1, E2 i E3?

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

Efectivament. Jo crec que el codi de la infotaula hauria de mirar si hi ha alguna de les proteccions específiques de Barcelona (C, D, E1, E2, E3) i mostrar-hi el rètol corresponent.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

Però això és precisament el que està fent a plaça de toros de les Arenes, no?

Si fa el mateix amb els altres tipus, aleshores només els hauria d'haver posat element del catàleg com a protecció als BCIN i BCIL.

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

Només si hi ha la propietat "Fitxa del Catàleg...".

Pere prlpz (discussiócontribucions)

És veritat, si no hi ha la protecció "Fitxa del catàleg..." surt BID però no l'identificador.

Ja he vist que estem marejant la plaça de toros a base de proves.

Vriullop (discussiócontribucions)

Estem barrejant conceptes. Una cosa és la protecció i una altra l'identificador de la fitxa. Falta veure com es pot relacionar una amb l'altra, ping Amadalvarez! Com a usuari m'agradaria que surtís BCIL amb dues fitxes: l'id IPAC i l'id Barna, o BID amb l'id Barna.

Amadalvarez (discussiócontribucions)

Miro de respondre a les peticions de canvi que heu esmentat, per veure allò que són desitjos i allò que ja funciona bé, acumulant criteris que han anat canviant. La infotaula respon de forma estàndard a l'estructura normal de WD sobre aquest tema:

  • Les proteccions que tenen un identificador amb propietat ho fan en relació 1:1, és a dir, només poden tenir un identificador i aquest només serveix per aquesta protecció.
  • Hi ha identificadors que no estan associats a una protecció especifica de les que apareixen a l'índex. Seria el cas dels catàlegs multiús, com el Identificador Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (P1600)

Tractaments especials fets a la nostra infotaula i que en altres WPs no sortirien iguals, perquè estan fora de l'estàndard anterior relacionat amb Identificador Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (P1600):

Notes recollides dins el codi de la plantilla com a documentació. Espero que s'entengui.

Codi IPAC (P1600) serveix com a:

  • segon codi i enllaç als BCIN (Q1019352). Els codi BCIN no enllacen directament enlloc, i per això es fa servir la seva entrada al Inventari
  • codi i link per als BCIL (Q11910250)
  • codi i link per als "bé catalogat" (Q1393661). Aquesta categoria NO ESTÀ CARREGADA A P1435 en no considerar-se una protecció.

El tractament és:

  • Si BCIL (Q11910250), tractament normal, ja que està vinculat a P1600 (via P1687)
  • Si BCIN (Q1019352), tractament normal per a obtenir el seu codi ja que està vinculat a P1586 (via P1687)
    • A més cal mostrar el corresponent codi IPAC que ens proporcionarà l'enllaç a la seva fitxa. Cal fer:
      • si l'ítem també té BCIL (Q11910250), el P1600 és seu, i el codi IPAC per al BCIN es recupera com a qualificador P217 de Q1019352.
      • si no hi ha BCIL, recuperarem extraordinàriament la P1600 perquè conté el codi de l'entrada del BCIN a l'IPAC.
Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

Un altre exemple de fitxes enllaçades per la propietat "part de": Grill Room i Casa Jacint de Capmany. Mentre que l'original surt bé, l'altra repeteix el nom de l'enllaçada fins a dues vegades.

Vriullop (discussiócontribucions)

Ok, gràcies, Amador. Deixeu-me un temps per assimilar-ho. Recordo que en el seu moment vaig pensar en un mòdul per reorganitzar aquestes dades en una infotaula, anomenat provisionalment Spain is a pain, en realitat per a Catalunya. Potser faig una proposta d'esmena de tot plegat, al viquiprojecte (començo a odiar Flow).

Pere prlpz (discussiócontribucions)

Entenc que la limitació principal és la regla 1 protecció = 1 identificador, i que aniria molt bé tenir diferents proteccions pel mateix identificador. Això faria que només haguéssim de posar BCIN, BCIL o integrant del patrimoni cultural perquè hi sortís l'identificador i l'enllaç d'IPAC.

Així seguiríem sense el cas 1 protecció amb diferents identificadors però entenc que no és un problema i encara tindria utilitat. Només caldria considerar diferents els BCIN i BCIL de l'Ajuntament i els de la Generalitat, cosa de vegades és útil perquè el seu abast no coincideix (cas de la Ciutadella). A més, així tampoc seria problema que una mateixa protecció es digui BCIL en un lloc i E1 en un altre encara que legalment siguin equivalents.

I no sé si el que hem d'odiar és el flow o és aquest fil immens i ramificat que hauríem d'haver dividit fa molt de temps.

Amadalvarez (discussiócontribucions)

La solució d'un catàleg multi-proteccions és per la via de fer servir el qualificador té el rol (P2868) per indicar quina sub-protecció és dins el catàleg. Això és fa servir per dir que, a banda de la protecció, és "monument Nacional", per exemple. Es poden crear els items de les proteccions E1, 2, 3, etc. i posar-ho a la P2868. Prova-ho.

Vriullop (discussiócontribucions)

Ho estic preparant.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

Feu-ho com cregueu millor, però amb aquest sistema dels qualificadors, a Barcelona:

  • Hem d'assumir i interpretar que l'element que és BCIN o BCIL a l'IPAC és un A o B a l'Ajuntament i a l'inrevés, cosa que és prolbemàtica quan l'abast de l'element és diferent a les fues fonts. A més, ens obliga a considerar que les discrepàncies són errors que hem d'aclarir nosaltres.
  • Obliga a fer servir amb els establiments E1 un sistema diferent que amb els establiments E2 i E3.
Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

@Amadalvarez: Farmàcia Mas Docampo (Q24344978) forma part de Casa Epifany de Fortuny (Q21568886). A la infotaula surt el següent:

Bé cultural d'interès local

Identificador 40330

Fitxa del Catàleg de Patrimoni de Barcelona

Identificador 326

Farmàcia Mas i Docampo

Data 10 març 2016

Identificador 43062

Establiment de gran interès

Farmàcia Mas i Docampo

Fitxa del Catàleg de Patrimoni de Barcelona

Farmàcia Mas i Docampo

Identificador 4334

Amadalvarez (discussiócontribucions)

Hola, @Paddy Mc Aloon. Gràcies per informar-me de les coses rares que trobes, però per mi no són problemes de la infotaula, sinó de les dades. La infotaula mostra allò que s'ha trobat.

Fa 3-4 anys que se li va fer un canvi per tal que s'heretessin les proteccions del continguts en els continents (la farmàcia forma part de l'edifici) per tal que si, com és el cas, no hi havia article de la farmàcia i si l'havia de l'edifici es mostrés allò que està protegit dins del conjunt.

En aquest cas, l'edifici és BCIL i la farmàcia, també. Diferent i concedit en diferent data i expedient; la E1-Establiment de gran interès és l a"sub-protecció vinculada a "fitxa del patrimoni..." i he aprofitat per treure-ho de la P1435 i posar-ho com l'explicava al @Pere prlpz una mica més amunt, és a dir, posant-lo com qualificador de la protecció "fitxa del catàleg....". Ara queda més endreçat i, tot i que sembla sobre carregat, és la realitat de l'edifici: 2 BCIL + 2 patrimoni ajuntament, el de l'edifici que no és cap protecció especial i el de la farmàcia que és un E1.

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

Hola, @Amadalvarez. Trobo encertada la teva correcció, però el que em "molesta" una mica és que aparegui repetit el nom de la farmàcia. També voldria aclarir que ja hi havia un article, però com se solapava amb el de l'edifici, vaig obtar per fusionar-los, seguint el criteri del company que ho va fer amb Habitatge a la Rambla, 83 i Antiga casa Figueras.

En aquest cas, la diferència és que l'objecte primari seria l'establiment. De fet, penso que l'error detectat per @Pere prlpz es deuria a que li a que l'edifici li correspondria el nivell C per ser part del conjunt de la Rambla, però l'any 2000 van voler protegir l'establiment i per això van declarar-ho tot com a BCIL. Amb el nou catàleg d'establiments del 2016, l'han qualificat com a E1, el que comporta una declaració específica de BCIL.

Nota: La unitat mínima a nivell de Pla Especial de Protecció (la normativa del Catàleg, com si diguéssim) és la finca, amb excepcions com els antics edificis de La Vanguardia, on ara hi ha un hotel.

Amadalvarez (discussiócontribucions)

Surt duplicat perquè té dues entrades i està en aquest article "d'afegitó", ja que és "part de". Si veiéssim al seu article, no sortiria, perquè ja s'entén que les proteccions són de l'objecte de l'article. En la immensa majoria de casos això no passa perquè els "afegits" només tenen una protecció i posar-hi el nom és imprescindible per definir clarament que no estan referits al conjunt que representa l'article, sinó algun dels seus components.

Entenc el que dius, però això és el que tenim a WD. Abans d'introduir el catàleg de l'Ajuntament això no passava, perquè tot el que estava per sota de BCIL, no existia. Amb la incorporació han aparegut aquells que, per qualsevol raó, no hi eren. Però a canvi hem sobre documentat la resta. Penso que quan en @Vriullop demanava una pausa per pensar com els volem tractar per tal què no generi confusió al lector, tot respectant els continguts dels catàlegs que existeixen, anava per aquí. Sembla evident que hi ha un solapament entre catàlegs, ja siguin exclusivament de protecció o d'inventari. Hem d'aprofitar-los per enriquir la informació, no per ennuegar el lector amb la paranoia administrativa. Siguem pacients i esperem la seva proposta. Salut !

Pere prlpz (discussiócontribucions)

Molt d'acord amb en Vriullop.

Els únics possibles dubtes o matisos, com posem:

- E1 de l'Ajuntament que són BCIL a l'IPAC.

- Els que són BCIL només a un dels dos llocs (i que possiblement són errors).

Vriullop (discussiócontribucions)

Em sembla que vam dir d'assumir E1=BCIL. Llavor és BCIL amb qualificador tipus=establiment.

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

Respecte a això darrer, en la darrera revisió del Catàleg de Ciutat Vella, van degradar uns quants B a C, i així ho va reflectir l'IPAC, però les dades "xuclades" amb anterioritat no es van actualitzar.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

Falta actualitzar a les llistes, a Wikidata o al text dels articles?

Entre les llistes i Wikidata vaig copiant les dades amb bot, però per no fer disbarats gairebé mai copia una dada si a Wikidata ja hi ha la propietat, encara que sigui amb un altre valor. A més, tinc molt mal controlades les propietats que poden agafar més d'un valor.

De tota manera he tret un parell de BCIL de Wikidata que ja no ho deuen ser, però m'he trobat amb un cas més estrany encara: la capella militar de la Ciutadella és A segons l'Ajuntament i sense protecció segons l'IPAC. M'imagino que és un tema de delimitació dels àmbits i potser per l'IPAC el BCIN és el conjunt del Parlament, la capella i el palau del governador, si no és que ho és la Ciutadella com a castell.

Vriullop (discussiócontribucions)

El BCIN és la fortalesa de la Ciutadella que inclou el parlament, l'institut i la capella.

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

Als tres llocs, però després de les correccions que hi he fet, segurament ja no quedaran gaires.

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)
Amadalvarez (discussiócontribucions)
Pere prlpz (discussiócontribucions)

Ara me n'adono que has canviat la definició de l'item en comptes de crear-ne un de nou. Torno a engegar el QS per acabar de posar-lo.

Amadalvarez (discussiócontribucions)

aquesta era la intenció.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

I ja estan carregats a Wikidata els identificadors que són a les llistes. Ha costat menys temps carregar-los que demanar la propietat.

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

Tenir llistes d'edificis protegits a Wikidata per via automàtica em sembla bé, però que els articles corresponents també ho siguin, no tant.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

Que el perfecte no sigui enemic del bo. Tot es pot millorar, però tenim milers d'articles interessants que altrament no hauríem tingut i que qui vulgui pot millorar/ampliar/substituir quan li sembli.

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

La qualitat dels articles de la Viquipèdia és molt variable, depenent de qui els hagi escrit i les fonts que hagi fet servir. En el cas dels edificis protegits o "monuments", en molts casos hi ha manca d'informació o termes idiosincràtics com "frontis" que desmereixen de la nostra enciclòpedia. Així que jo diria que, en general, són MOLT millorables.

Amadalvarez (discussiócontribucions)

Sobre això hi ha dos posicionaments entre els editors de VP:

  • Aquells que consideren que un article curt perquè no hi ha gaire més que sapiguem actualment, no hauria de tenir article.
  • Aquells que consideren que si hom té una informació trobada accidentalment, i intenta afegir-la a la VP, desistirà i es perdrà si no troba l'article. L'existència a WD no garanteix la recollida d'informació textual si no tenim article.

Crec que tots coincidim que molts articles són millorables; per tenir aquesta opinió, cal que existeixi, es pugui llegir i es pugui qualificar com a millorable.

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

Més o menys hi estic d'acord. El meu comentari anava sobretot dirigit als articles "xuclats" de l'IPAC via bot.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

El meu comentari també anava per aquests.

De tota manera, recorda que només s'han xuclat els articles dels monuments dels que tu no n'has fet abans un article, i només queden els que que tu encara no has millorat o substituït amb article millor.

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

Gràcies per donar-me ànims. :-)

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

Però no havíem quedat que aquestes llistes prehistòriques no s'actualitzarien més?

Pere prlpz (discussiócontribucions)

Havíem dit (o si més no, jo havia dit) que si havíem de fer llistes amb els de nivell C i D no valia la pena fer-los amb aquesta tecnologia del 2011 sinó que valia més fer llistes automàtiques, que és el que faríem ara si comencéssim de zero les llistes de monuments.

Les llistes antigues segueixen essent útils mentre algú les mantingui i mentre no n'hi hagi unes de modernes que les deixi obsoletes. De moment sembla que el manteniment a les llistes de fora de Barcelona està funcionant prou bé, si més no fins que en Vriullop se'n cansi.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

A més, identificar els elements de l'IPAC que tenim i que no tenim és útil tant si és per posar-los en llistes manualment com per pujar-los a Wikidata. De fet, separar els duplicats ha estat la part llarga de gairebé totes les pujades de dades que he fet fins ara.

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

D'acord. Acabo de fer alguns canvis, a manera de "prova pilot", a l'article del Passatge de la Pau, per a diferenciar entre el conjunt del carrer i el passatge pròpiament dit, que la fitxa del Catàleg i l'IPAC fusionen en una sola entitat.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

Només faltava, a Wikidata, moure a les propietats de monument (el codi IPAC i l'estatus de BCIN) de l'element del passatge a l'element del conjunt del passatge. Crec que ara ja està i les infotaules funcionen.

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

El problema és que al Catàleg vigent, el "conjunt del passatge de la Pau" NO correspon als quatre edificis/finques que formen el passatge cobert, sinó a tot el carrer, o més ben dit, al conjunt d'edificis catalogats com a BCIL del carrer del passatge de la Pau. Això seria un conjunt urbà com els d'altres carrers de Ciutat Vella (p.ex. Junta de Comerç o Trafalgar), però els redactors del Catàleg l'han "fusionat" amb el conjunt arquitectònic del passatge pròpiament dit. Espero haver-me explicat bé.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

A veure, el problema que he detectat és que:

No entro en la distinció entre el conjunt urbà i el conjunt arquitectònic perquè ja no tinc gaire clar quin dels dos conjunts és el protegit i perquè crec que a Wikidata tenim un sol element anomenat "conjunt". Ara bé, un mateix element ha d'estar enllaçat a les llistes de monuments i tenir les propietats de monuments.

Jo el que he fet ha estat moure les propietats a l'element enllaçat de la llista, Conjunt del Passatge de la Pau (Q21903385). Si resultés que l'element del conjunt protegit és un altre, caldria traslladar-hi les propietats I canviar el camp wikidata a la llista de monuments del barri Gòtic.

Una cosa semblant passava amb la fàbrica Frigo, que l'element de Wikidata que teníem a la llista de monuments encara era el de l'empresa, tot i que les propietats de l'edifici (que és el monument protegit) havien estat traslladades (encertadament) a un altre element.

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

El Passatge de la Pau com a carrer (conjunt urbà) correspon a l'entitat Q113005081 i està catalogat com a bé d'interès cultural, i alguns edificis del passatge estan catalogats com a BCIL a títol individual. Els quatre edificis que conformen el passatge pròpiament dit (conjunt arquitectònic) estan agrupats a l'entitat Q21903385. El problema (que és el que he intentat arreglar) és que en el Catàleg vigent només existeix un conjunt, format per tots els edificis catalogats que donen al carrer.

Els edificis de l'altra banda no estan catalogats, però formen de l'entorn dels BCIL, per la qual cosa tenen un grau de protecció que no existeix a la Wikidata. Jo en faria les fitxes corresponents i les enllaçaria a l'ítem Q113005081.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

Torno a enllaçar la llista de monuments del Gòtic a Q113005081 per que lligui el que diu Wikidata i el que diu la llista.

Ara bé, tot i que així pugui quedar més lògic, em sembla que estem contradient el que diuen les fitxes que especifiquen concretament quins elements hi són inclosos. Que els elements de l'entorn d'un BCIL tinguin protecció per estar-hi a prop no els fa part del BCIL.

I sobre fer element de la resta de cases del passatge, no sé què dir-te. A mi em sembla que totes les cases del món són prou notables per anar a Wikidata però dubto que el consens vagi per aquí. A més, incloure a l'element les cases que d'acord amb les fitxes no són part d'aquest element no m'acaba de convèncer.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

I per cert, consti que no té gaire a veure què és l'element protegit amb l'abast que ha de tenir l'article. Si és més interessant fer un article sobre el passatge sencer (i té referències) es pot fer encara que l'element protegit sigui només un tros del passatge. Només cal veure que tenim un article sobre la Sagrada Família sencera encara que el BCIN és només la façana del naixement i l'absis.

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

En aquest cas, l'article sobre el passatge sencer ja hi és: Passatge de la Pau, i fa referència als edificis "oblidats" pels responsables del Catàleg.

El conjunt del Passatge de la Pau està catalogat com a BCIL (fitxa 439), i els edificis en questió són el 7-7 bis (fitxa 3980) i Sils, 3/J.A. Clavé, 27 (fitxa 3979 i 3983)

Respecte al que dius més amunt, seria un cas de "catalogació per omissió".

Pere prlpz (discussiócontribucions)

Sí, a això em referia, que em semblava molt bé que haguessis fet l'article sobre el passatge sencer i no només sobre les parts protegides si així surt l'article més interessant, i que això no és incompatible amb posar a Wikidata quin és l'abast de cada element protegit.

Vriullop (discussiócontribucions)

Molts BCIN i BCIL tenen entorns de protecció, però això va en el mateix expedient, és un element protegit únic. Igual que tenim conjunts protegits, hi ha subconjunts inclosos com a entorn i no veig que hàgim de crear ítem per a cada un. És a dir, el número 10, un BCIL, inclou com a entorn els números 8, 10B, 7, i 7B. Ens podem trobar amb l'embolic que el número 8 és del conjunt, és un BCIL individual, és de l'entorn del 10 i alhora el 10 és de l'entorn del 8. Si vols, tot això es pot explicar en l'article.

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

L'article ja diu que alguns dels edificis estan catalogats com a BCIL i altres que no. El que volia dir és que penso que convindria tenir una categoria per als edificis que, tot i no estar catalogats, formin part de l'entorn d'un BCIN o BCIL, sense que això impliqui l'obligació de tenir-los tots.

Vriullop (discussiócontribucions)

Per què convindria, exactament?

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

Doncs per a incloure'ls en algun article, per exemple.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

No hi veig gaire problema en tenir una categoria de "edificis de Barcelona en l'entorn d'un BCIN", tot i que tampoc li veig gaire utilitat. Marcar-ho a Wikidata podria ser més adient, tot i que ara mateix ho veig complicat.

En qualsevol cas, si hi ha una categoria és per posar-hi tots els articles que existeixin i que compleixin el criteri d'inclusió. Si "sense que impliqui l'obligació de tenir-los tots" vol dir que no cal fer articles de tots aquests edificis, d'acord, però si vol dir que no cal posar a la categoria els articles que tinguem i que hi hagin d'anar, aleshores menys d'acord.

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

Sí, em referia a tenir fitxats els edificis que formin part de l'"entorn de protecció" d'un BCIN o un BCIL i no estiguin catalogats per ells mateixos, per la qual cosa hi hauria d'haver la categoria "Entorn de protecció de bé cultural".

Vriullop (discussiócontribucions)

Estem parlant de la propietat de Wikidata Estatus patrimonial (P1435). El nom és explícit, cal que sigui subclasse de patrimoni cultural i tenir un número d'inventari. Entenc que l'entorn no és patrimoni sinó que està supeditat a un que sí que ho és. No es poden incloure aquí totes les proteccions urbanístiques o similars. Ara bé, si en algun cas puntual es creu necessari, el paràmetre de la infotaula és lliure, s'hi pot posar el que es vulgui.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

Per això deia que ho veia complicat. Com que Estatus patrimonial (P1435) no és adequada per això i no crec que hi hagi una propietat de "situat en l'entorn de l'element protegit", a menys que demanem propietats noves s'hauria de fer un muntatge a base de "part de", "situat a", alguns qualificadors i vés a saber què més per poder expressar que un element és a l'entorn protegit d'un altre.

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

Crec que no faria falta tot això.

Amadalvarez (discussiócontribucions)

Acabo d'aterrar amb 23 missatges per llegir en aquest fil. Disculpeu si opino i m'he deixat de llegir alguna cosa.

La P1435 no està per posar obres d'interès no patrimonial i les afectades per "àmbit d'un BCIN" no tenen perquè ser d'interès patrimonial, ans al contrari, estan limitades però no protegides.

Si penseu que estaria bé recollir la dada, la propietat més adient és: Es caracteritza per (P1552). No recordo que la infotaula la mostri, però no ha de ser un problema. Si voleu fer-vos una idea de per a què la fan servir en "subclasse edificis", podeu veure una mostra a https://w.wiki/6AuQ

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)
Pere prlpz (discussiócontribucions)

És veritat que els entorns de protecció són elements del catàleg per si mateixos exemple i que només cal pujar a Wikidata l'entorn com a element (segurament quan tinguem la propietat del número de l'Ajuntament) i als edificis que formin part d'un entorn d'aquests s'hi pot posar "part de".

Ara bé:

  • Més amunt l'Amador deia que tenia poc interès recollir quines finques formen part d'un conjunt per motius urbanístics. Quines finques del carrer Sant Pau necessiten un informe de patrimoni diferent perquè estan davant del Liceu i quines no, és una cosa que interessa a qui hagi de demanar o donar un permís d'obres (i que ja anirà a consultar-ho a la font) però té poc interès enciclopèdic.
  • Tot això té sentit només si ens atenem exactament a que cada element està format per les finques que diu la fitxa. Si fem com al passatge de la Pau que hem posat com element protegit el passatge sencer en comptes de les finques que diu la fitxa, no cal que anem a precisar quines cases són de l'entorn protegit.
Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

És que una cosa és la protecció d'edificis o finques individuals, i una altra, la de conjunts. El cas del passatge de la Pau és anòmal per la delimitació i la agrupació dels elements.

Una altre cas (i a més proper) on no hi ha aquest problema és el de la plaça del Duc de Medinaceli, conjunt catalogat com a bé amb elements d'interès, que al seu torn inclou elements protegits com a BCIL i altres simplements amb protecció urbanística.

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)
Amadalvarez (discussiócontribucions)

@Paddy Mc Aloon A vegades la resposta no està en la infotaula, sinó en les dades. Surt diferent perquè la primera infotaula (carrer) és de Passatge de la Pau (Q113005081), però la de la segona (edifici) mostra Conjunt del Passatge de la Pau (Q21903385). És a dir, mostren diferents coses.

Per tal de comparar entre resultats de diferents infotaules amb l'item de conjunt, podem veure Especial:PermanentLink/31129593. Tenim,

  • Indret: poc apropiada per edifici, però podria valdre per una plaça, com passa a plaça del Duc de Medinaceli. Mostra proteccions, però no arquitecte ni estil arquitectònic, perquè esta més orientada a espais naturals.
  • Carrer: Semblaria la més adient, però no fila prim amb les proteccions, perquè no acostumen a tenir. Mostra arquitecte, però no estil (ho hauria de tenir)
  • Edifici: Tot i que no sembla que parlem d'un edifici, els aspectes més destacables que li donen interès són arquitectònics i urbanístics, té tot i més que les anteriors. Seria una bona candidata si volem que mostri totes les proteccions, les pròpies i les de elements que en formen part.

De moment he deixat l'article com estava. He vist que has canviat la infotaula de plaça del Duc de Medinaceli a infotaula carrer que no mostra les dels edificis que en forment part, només la pròpia. Res a dir, és un criteri. Però hauríem d'aplicar el mateix a tots els conjunts aquests per evitar heterogeneïtat i malentesos a futur.

Espero haver respost.

Salut !

Pere prlpz (discussiócontribucions)

Surt bé, no? La plaça i els elements de nivell C no tenen identificador perquè no són a l'IPAC o si hi són no l'hem pujat a Wikidata, i perquè l'identificador de l'Ajuntament no hi és encara.

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

Però la del passatge de la Pau no surt igual. Deu ser un comportament estrany del codi.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

No són gens comparables, per començar perquè una té una infotaula de carrer i una infotaula d'edifici i l'altra té una infotaula d'indret i prou. Qua a més en una existeixi l'element del carrer i el del conjunt del carrer, i en l'altre només hi hagi l'element de la plaça (més els edificis individuals en els dos casos) encara els fa més diferents.

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

Gràcies per la info. No m'havia fixat en aquest petit detall; ara la palça té el mateix tractament (infotaula de carrer) que el passatge. Respecte a aquest darrer, la infotaula no representa el conjunt del carrer sinó el dels 4 edificis que conformen el passatge, que al meu parer haurien de tenir la mateixa fitxa.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

No he entès això darrer.

Si "haurien de tenir la mateixa fitxa" és un suggeriment per modificar l'IPAC o el catàleg de patrimoni de l'Ajuntament, res a opinar.

Si "haurien de tenir la mateixa fitxa" és una proposta per fusionar els quatre elements a Wikidata, aleshores en contra.

Si "haurien de tenir la mateixa fitxa" és una proposta per fer una sola filera a la llista de monuments del Barri Gòtic, en contra també i a favor de mantenir una filera pel conjunt i una per cada edifici amb fitxa pròpia a l'IPAC o al catàleg de patrimoni.

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

Entesos, doncs. I bon any!

Pere prlpz (discussiócontribucions)

D'acord amb que el passatge de la Pau és peculiar i això fa que l'abast de l'article sigui diferent de l'abast dels elements protegits.

Sobre els entorns vaig a dir dues coses contradictòries:

  • La protecció de cada finca només pel fet d'estar a prop d'un element protegit és una dada urbanística com l'alçada reguladora, l'edificabilitat o la profunditat edificable, amb molt poc interès enciclopèdic.
  • Però si em posés a pujar sistemàticament les fitxes del catàleg de patrimoni de l'Ajuntament (que tot pot ser que passi algun any d'aquests) crec que per completesa les pujaria totes, incloent les fitxes dels entorns que tenen una fitxa pròpia.
Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

Em temo que no és l'únic conjunt en aquesta situació, perquè el del carrer de la Junta de Comerç té uns quants edificis al carrer de Sant Pau que no estan catalogats (núms. 30, 34-36, 44 i 52-54).

Vriullop (discussiócontribucions)

Quan vam començar amb els monuments, i només fèiem els BIC/BCIN, vam descartar els entorns. Per exemple, l'entorn del castell i muralles de Riba-roja. En aquest cas tenim Castell i muralles de Riba-roja de Túria i el codi de l'entorn és el mateix amb l'afegit -00001. En el seu moment va ser una bona decisió oblidar-se dels subproductes i vaig convèncer els d'eswiki. Ara em fa l'efecte que es busca un problema per resoldre una solució.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

Sí, per les llistes va ser una bona decisió i ho segueix essent.

Amadalvarez (discussiócontribucions)

Tens raó en el que dius, però quan esmentes "fitxa de catàleg", avui està referida a edificis. Desconec com està introduït Gran de Gràcia, però tal com ho expliques és "una llista d'adreces protegides" que formen un conjunt.

Per contra els conjunts de l'Eixample i Ciutat Vella són una àrea perimetrada que dins té catalogats individuals (amb la seva fitxa) i tota la resta que té una catalogació "de facto" per estar dins el polígon, sense fitxa individual per cadascun d'ells. Jo entenc que aquests darrers no els hauríem de posar a WD amb nivell de catalogació, una altra cosa és que estiguin per qualsevol altre motiu.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

La distinció entre Gran de Gràcia i l'Eixample pot ser subtil i pot ser que pel primer serveixi el mateix que pel segon. L'única diferència és que sobre el plànol, el conjunt de Gran de Gràcia està marcat un perímetre (bàsicament totes les cases del carrer per sota de la Rambla del Prat) però també estan marcades cases individualment dins d'aquest perímetre (potser el 80% de les que hi ha).

El principal motiu de posar a Wikidata finques individuals és que és una bona manera de posar l'abast de l'element. A la fitxa hi posen adreces, però en comptes de posar 119 valors a la declaració l'adreça (cas de Gran de Gràcia) o uns quants milers (cas de l'Eixample) pot ser més útil definir l'element de cada finca amb la seva adreça (o les seves 2 o 3 adreces). O sigui, és més per conveniència estructural que per notabilitat. Addicionalment, pot ser interessant documentar la imatge de cada finca, sobretot en conjunts petits.

Naturalment, una altra opció és deixar córrer les adreces a Wikidada, que és el que he fet fins ara quan pujo monuments per no complicar-m'hi la vida.

Amadalvarez (discussiócontribucions)

estem parlant del mateix. A Gran de Gràcia "hi ha una llista", a l'Eixample "hi ha un polígon", sense cap llista explícita. Que la podem crear?, clar. Però jo aposto per no crear entitats, ni posar categorització, si l'única raó és que forma part del polígon. Sí té categoria pròpia, fitxa o, simplement a algú li sembla bé posar-la perquè allà va néixer el Pepet del seu poble i hi ha una placa, doncs cap problema.

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)
Amadalvarez (discussiócontribucions)

Encerta el Pere a la seva resposta. És una categoria de manteniment que la posa la infotaula per ajudar a eliminar paràmetres manuals que són igual al que té WD.

La vaig posar per fer neteja a la QQ22, però només vaig corregir 1.100 articles. No es poden esborrar amb un bot, perquè té uns semi-falsos positius, ja que l'havia preparat per eliminar els IPAC que eren iguals (uns quants milers) però també s'han colat els que tenen més d'una protecció a més de l'IPAC que no els detecta.

Tots aquests i els de la Articles amb proteccions manuals i P1435‎ tenen una finestra plegada al peu de la infotaula que mostra el contingut de WD perquè es pugui comparar i, en el seu cas eliminar, els paràmetres manuals.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

Crec que articles que tenen la protecció a la infotaula posada manualment (al codi de l'article) i que tenen la mateixa protecció a Wikidata. En aquests articles s'hauria d'eliminar la protecció del codi i que hi sortís només des de Wikidata, perquè ara surt repetida a la infotaula.

Paddy Mc Aloon (discussiócontribucions)

@Vriullop La denominació "Can Girona" al Catàleg està equivocada i correspon en realitat a aquest altre edifici: Casa Manuel Girona.

Vriullop (discussiócontribucions)

Queda anotat per a futures revisions. Aquestes coses millor comentar-les en la discussió de la llista, més fàcil de traçar. Aquest tema va sobre categories C i D.

Pere prlpz (discussiócontribucions)

Després de tota aquesta monumental i arborescent conversa (amb algunes branques on vam acabar fent alguna cosa de profit i tot) va quedar per respondre la qüestió inicial de com categoritzem els elements amb protecció urbanística que no surten a l'IPAC. Tot i no haver pujat sistemàticament el catàleg (per ara), a Wikidata n'hi comença a haver uns quants i d'aquests alguns tenen article a la Viquipèdia o categoria a Commons.

Vriullop (discussiócontribucions)

Per mi és "Categoria:Béns amb protecció urbanística", siguin nivell C o D, com a subcategoria de "Patrimoni monumental". Una altra qüestió és si aquesta categoria superior té el nom més apropiat.

Resposta a «Categories C i D com a Patrimoni monumental»