Tetraferroplatí
El tetraferroplatí és un mineral de la classe dels elements natius. El nom prové dels cristalls tetragonals i del contingut en ferro i platí; un sinònim d'aquest nom és el codi IMA1974-012b. Forma possiblement una solució sòlida amb la tulameenita. Va ser acceptat per la IMA l'any 1974.[1]
 Tetraferroplatí | |
|---|---|
| Fórmula química | PtFe |
| Epònim | sistema tetragonal, ferro, platí i composició  |
| Localitat tipus | Dipòsit tipus placer al riu Tulameen, Colúmbia Britànica, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.AG.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.AG.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | I/A.15 |
| Dana | 1.2.4.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 3,84Å; c = 3,71Å; |
| Color | gris, blanc platejat |
| Duresa | 4 a 5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Impureses comunes | Rh, Ir, Cu, Ni, Sb |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1974-012b |
| Any d'aprovació | 1974 |
| Símbol | Tfpt |
| Referències | [1] |
Classificació modifica
Segons la classificació de Nickel-Strunz, el tetraferroplatí pertany al grup 1.AG.40 (1 per a Elements; A per a Metalls i aliatges intermetàl·lics i G per a Aliatges d'elements del grup del platí) juntament amb els següents minerals: hexaferro, garutiïta, atokita, rustenburgita, zviaguintsevita, taimirita-I, tatianaïta, paolovita, plumbopal·ladinita, estanopal·ladinita, cabriïta, chengdeïta, isoferroplatí, ferroniquelplatí, tulameenita, hongshiïta, skaergaardita, yixunita, damiaoïta, niggliïta, bortnikovita i nielsenita. En la classificació de Dana es troba al grup 1.2.4.1.[1]
Característiques modifica
La tetraferroplatinum és un element químic de fórmula química PtFe. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4 a 5. Pot presentar impureses de rodi, iridi, coure, níquel i estany.[1]
Formació i jaciments modifica
Sol trobar-se en placers de platí. Ha estat descrit a tots els continents menys a Europa i Amèrica del Sud.[1]
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Canadian Mineralogist (1975): 13: 117-126.
- American Mineralogist (1976): 61: 341.
- Tschermaks Mineralogische und Petrographische Mitteilungen (1987): 36: 175.
- Bayliss (1990) Canadian Mineralogist: 28: 751-755.
- CIM Special Volume 23: 144-145.