Rustenburgita
La rustenburgita és un mineral de la classe dels elements natius. Va ser descoberta el 1975 a la mina Rustenburg a Rustenburg, Sud-àfrica.[2] El seu nom prové del nom de la mina i la localitat. Un sinònim seu és el codi IMA1974-040.[1]
Rustenburgita | |
---|---|
Rustenburgita procedent de la mina Ruighoek (Sud-àfrica). Mides: 1,5 x 0,8 x 0,7 cm. | |
Fórmula química | (Pt,Pd)₃Sn |
Epònim | Rustemburg i lloc de descobriment |
Localitat tipus | Mina de Rustenburg Town & Townlands, Rustenburg, Complex de Bushveld, Sud-àfrica, |
Classificació | |
Categoria | elements natius |
Nickel-Strunz 10a ed. | 1.AG.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 1.AG.10 |
Dana | 1.2.5.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | sistema cristal·lí cúbic |
Grup espacial | Grup espacial 225 |
Color | blanc amb tints grocs |
Duresa | 5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Diafanitat | opaca |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1974-040 |
Any d'aprovació | 1975 |
Símbol | Rsb |
Referències | [1] |
Característiques
modificaLa rustenburgita és un mineral de fórmula química (Pt, Pd)₃Sn. Cristal·litza en el sistema cúbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. És una aliatge d'estany i platí; a més a més d'aquests elements pot portar pal·ladi com a impuresa. És isoestructural amb l'aokita (Pd₃Sn), amb la qual forma una sèrie de solució sòlida, en la qual la substitució gradual de platí per pal·ladi dona els diferents minerals o varietats de la sèrie.[1]
Classificació
modificaLa rustenburgita es troba classificada en el grup 1.AG.10 segons la classificació de Nickel-Strunz (1 per a Elements; A per a Metalls i aliatges intermetàl·lics i G per a Aliatges d'elements del grup del platí; el nombre 10 correspon a la posició del mineral dins del grup), juntament amb els següents minerals: hexaferro, garutiïta, atokita, zviaguintsevita, taimirita-I, tatianaïta, paolovita, plumbopal·ladinita, estanopal·ladinita, cabriïta, chengdeïta, isoferroplatí, ferroniquelplatí, tetraferroplatí, tulameenita, hongshiïta, skaergaardita, yixunita, damiaoïta, niggliïta, bortnikovita i nielsenita. En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 1.2.5.2 (1 per a Elements natius i aliatges i 2 per a Metalls del grup del platí i aliatges; 5 i 2 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]
Formació i jaciments
modificaÉs un mineral rar que apareix escassament, en forma de concentrats del mineral. Es forma en roques ígnies. Se sol trobar associat a altres minerals com ara atokita, tel·lururs de platí, moncheïta, pirrotina o pentlandita. S'ha descrit a Àsia, Amèrica del Nord, Àfrica i Europa (Finlàndia).[1]
Usos
modificaMalgrat la seva poca freqüència, és buscada a les mines pel seu elevat contingut en platí.[1]
Referències
modificaBibliografia
modifica- Canadian Mineralogist (1975): 13: 146-150.
- American Mineralogist (1976): 61: 340.