Tincalconita

La tincalconita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom del terme "tincal", que en sànscrit vol dir "bòrax", més la paraula grega κουία, "konis", "pols", en al·lusió a la seva composició i la seva apariècia més típica.

Tincalconita
Tincalconita de Boron, Califòrnia
Fórmula química	Na₂(B₄O₇)·5H₂O
Epònim	bòrax i pols
Localitat tipus	llac Searles, San Bernardino, Califòrnia, Estats Units
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.DA.15
Nickel-Strunz 9a ed.	6.DA.15
Nickel-Strunz 8a ed.	Vc/B.05
Dana	26.4.2.1
Heys	9.1.8
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 11,097(2) Å; c = 21,114(4) Å;
Grup puntual	3 2 - trapezohedral
Color	blanc, incolor (artificial)
Fractura	aspre
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	vítria, mat
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	1,88 g/cm³ (mesurada); 1,894 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,461 nε = 1,474
Birefringència	δ = 0,013
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1878
Símbol	Tnc
Referències

Característiques

La tincalconita és un borat de fórmula química Na₂(B₄O₇)·5H₂O. Cristal·litza en el sistema trigonal. Els cristalls, rars, són pseudooctaèdrics, exhibint {1011}, {0112} i {0001}, de fins a 1 centímetre; comunament en forma de pols. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tincalconita pertany a «06.DA: Nesotetraborats» juntament amb els següents minerals: bòrax, hungchaoïta, fedorovskita, roweïta, hidroclorborita, uralborita, borcarita, numanoïta i fontarnauïta.

Formació i jaciments

Típicament formada com a producte de la deshidratació d'altres borats. Va ser descoberta l'any 1878 al llac Searles, a San Bernardino, Califòrnia (Estats Units). Sol trobar-se associada a altres mineral com el bòrax o la kernita.