El bòrax (de l'àrab buraq, blanc) és un mineral de la classe dels borats compost d'aigua gairebé en un 50%. És una de les principals menes de bor. Va ser descobert el 1546 a Ladakh, Jammu i Caixmir, India. També és conegut pel nom que defineix la seva composició química: Borat de sodi o tetraborat de sodi ; i també és anomenat de vegades tincal, nom que prové del sànscrit.[2]

Infotaula de mineralBòrax

Cristalls de bòrax procedents de Kramer, Califòrnia, Estats Units
Fórmula químicaNa₂[B₄O₅(OH)₄]·8H₂O
Epònimblanc Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaborats
Nickel-Strunz 10a ed.6.DA.10
Nickel-Strunz 9a ed.6.DA.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.Vc/B.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana26.4.1.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Colorincolor, blanc, gris groguenc
Exfoliacióperfecta
Fracturaconcoidal
Duresa2 a 2,5
Lluïssorvítria, grassa
Color de la ratllablanca
Densitat1,7 a 1,8
Solubilitataigua
Magnetismediamagnètic
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolBrx Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

És un cristall blanc i suau que es dissol fàcilment en aigua. Si es deixa reposar a l'aire lliure, perd lentament la seva hidratació i es converteix en tincalconita: (NaBO₇·5H₂O). El bòrax comercial generalment es deshidrata en part.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el bòrax pertany a «06.DA: Nesotetraborats» juntament amb els següents minerals: tincalconita, hungchaoïta, fedorovskita, roweïta, hidroclorborita, uralborita, borcarita, numanoïta i fontarnauïta.

Comportament químic

modifica

El bòrax té un comportament amfòter en solució, el que permet regular el pH en dissolucions i productes químics en base aquosa. La dissolució d'ambdues sals en aigua és lenta i a més a baixa concentració (6%). El bòrax té la propietat de dissoldre òxids metàl·lics quan aquest compost es fusiona amb ells. Té un millor comportament dissolt si el pH està entre 12 i 13, formant-se sals de BO2- en ambient alcalí.

 
Vista de bòrax acumulat en la Laguna Colorada, Bolívia

Formació

modifica

El bòrax s'origina de manera natural en els dipòsits d'evaporites produïts per l'evaporació contínua dels llacs estacionaris. Els dipòsits més importants es troben prop de Boron, Califòrnia i d'altres llocs del sud-oest americà, en les llacunes salines a Bolívia, el Desert d'Atacama a Xile, i el Tibet. El bòrax també es pot sintetitzar a partir d'altres compostos del bor. Es troba associat comunament a ulexita, trona, thenardita, nitratina, hanksita, halita, guix, glauberita, gaylussita, calcita i aftitalita.

El Bòrax és el nom comercial de la sal de bor i se serveix en forma pentahidratada o decahidrada (5-10 mols d'aigua). Aquest producte és usat en manufactures de vidre, components de pintures, soldadures, preservant de fustes, desoxidant i com a ingredient en adobs foliars. El bòrax s'utilitza àmpliament en detergents, suavitzants, sabons, desinfectants i pesticides. S'utilitza en la fabricació d'esmalts, vidre i ceràmica. També es converteix fàcilment en àcid bòric o en borat, que tenen molts usos. Una barreja de clorur de bòrax i amoni s'utilitza com a fundent (flux) en soldar ferro i acer. La seva funció és baixar el punt de fusió de l'òxid de ferro.

El bòrax també s'utilitza barrejat amb aigua com a fondent en soldar or, plata, etc. en joieria. Permet que el metall fos flueixi uniformement sobre el motlle, i conserva la brillantor i el polit de la peça a soldar. Ataca cert tipus de pedres semiprecioses com tota la família de les zirconites, destruint-se aquestes al contacte amb el bòrax i una alta temperatura, necessària per fondre el metall.

També és habitual el seu ús per adulterar l'heroïna.

Referències

modifica
  1. «Borax» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 març 2014].
  2. «Borax (Na2B4O7. 10H2O) - Sodium Borate - Occurrence, Discovery and Applications». Amoz.com.