Aftitalita
L'aftitalita, o glaserita, és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del grec άφθητος ("aphthitos"), inalterable.
 Aftitalita | |
|---|---|
 Cristalls d'aftitalita de l'Iran  | |
| Fórmula química | (K,Na)₃Na(SO₄)₂ |
| Epònim | sal i permanència |
| Localitat tipus | Vesuvi, Somma-Vesuvius, Província de Nàpols, Campania, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.AC.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.AC.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/A.08 |
| Dana | 28.2.2.1 |
| Heys | 25.1.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,67Å; c = 7,33Å; |
| Color | incolor, blanc, gris, blavós, verdós, vermellós |
| Macles | en {0001} o en {1120}, repetides |
| Exfoliació | imperfecta en {10100} |
| Fractura | irregular, desigual, concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | vítria, resinosa |
| Diafanitat | transparent, translúcida, opaca |
| Densitat | 2,656 a 2,71 g/cm³ (mesurada); 2,72 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,487 a 1,491 nε = 1,492 a 1,499 |
| Birefringència | δ = 0,005 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1835 |
| Símbol | Att |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
L'aftitalita és un sulfat de fórmula química (K,Na)₃Na(SO₄)₂. Cristal·litza en el sistema trigonal formant cristalls tabulars amb aparència trigonal. També se'n troba en crostes i en agregats.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. És un mineral estructuralment relacionat amb la bubnovaïta.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aftitalita pertany a «07.AC - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: vanthoffita, piracmonita, efremovita, langbeinita, manganolangbeinita, yavapaiïta, eldfellita, godovikovita, sabieïta, thenardita i metathenardita.
Formació i jaciments modifica
Es troba tant com una incrustació en fumaroles volcàniques, com a component dels dipòsits oceànics i lacustres de sal. Sol trobar-se associada a altres minerals com: thenardita, silvita, jarosita o hematites. Va ser descoberta l'any 1835 al Vesuvi, a la Província de Nàpols (Campania, Itàlia).
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aftitalita |
- ↑ «Aphthitalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2015].
- ↑ «Aphthitalite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 29 desembre 2015].