Tomba antropomorfa

Tomba antropomorfa és un tipus de sepultura excavada a la superfície d'un terreny rocós, amb una profunditat de 30 a 40 cm, en un indret on un aflorament de roca queda descobert, i que es caracteritza pel fet que pren la forma i la mida de la persona que hi és sebollida. També són conegudes amb el nom de tombes olerdolanes, pel fet que al conjunt monumental d'Olèrdola s'hi troben en gran nombre i és on es van documentar i estudiar per primera vegada, a principis del segle xix.[1] Aquest tipus de tomba és pròpia dels segles IX, X i XI, i la seva presència és un bon indicador de l'habitatge de l'indret en època altmedieval. Habitualment, les tombes es troben al costat d'una església i tenen una orientació concreta, mirant cap a l'est, és a dir, amb el cap a ponent i els peus a llevant, la qual cosa s'ha relacionat amb la simbologia cristiana, i fa referència a la Resurrecció, col·locant els peus en direcció cap a Jerusalem per aixecar-se el dia del Judici Final i anar a l'encontre de Crist a l'Hort de les oliveres.[2]

Infotaula d'obra artísticaTomba antropomorfa
Tomba antropomòrfica (excavada a la pedra), a Fontova.jpg
Tomba antropomòrfica del Castell de Fontova
Tombes antropomorfes a l'Esquerda
Tombes antropomorfes al Castellot de Viver

La capçalera pot ser de dos tipus: tallada en angles rectes o bé arrodonida, en arc de ferradura. Segons del Castillo, que ha investigat les tombes antropomorfes a Catalunya, Aragó i Castella, les primeres predominen a la zona oriental i les segones a l'occidental, a Castella.[2]

CronologiaModifica

De tombes excavades a la roca se'n troben d'èpoques més reculades, però de formes diferents de l'antropomòrfica. Precisament la forma de la tomba està relacionada amb la cronologia. Entre els segles VI i VII, i allargant-se fins a l'IX, es construïren tombes de forma rectangular o trapezoïdal. Les tombes pròpiament antropomorfes o olerdolanes són pròpies dels segles IX a XI, juntament amb les pisciformes o de formes arrodonides. D'altra banda, també es troben cistes, és a dir, tombes excavades sobre terra de tipus argilós, amb els contorns delimitats per lloses o pedres planes, contemporànies de les tombes antropomorfes i que arriben fins a la baixa edat mitjana.[3]

Ubicació i distribució geogràficaModifica

Les tombes cavades a la roca algunes vegades es troben isolades, tanmateix, el més normal és de trobar-les agrupades en conjunts i situades vora una església, és a dir, en una zona sagrada o sagrera. Les sepultures d'adolescents o d'infants i nadons algun cop són agrupades seguint un ordre especial, com el predomini de les infantils en algunes zones (a Viver o, potser, a la dels Albats d'Olèrdola), generalment, però, hom troba barrejades tombes que devien pertànyer a individus d'edats diferents, el que fa pensar en una agrupació de tipus familiar (per exemple al Pla dels Albats d'Olèrdola).[3]

De tombes amb formes rectangulars i trapezials, de la primera època, se'n troben a tot Catalunya i a les Illes Balears, però de tombes antropomorfes se n'han trobat amb més abundància a la Catalunya Vella. Les comarques on hi ha més casos documentats i estudiats són el Berguedà, Osona i l'Empordà, així com les comarques properes: el Solsonès, el Bages, l'Anoia, el Ripollès i el Gironès. També n'hi ha al Vallès, al Penedès, on hi ha el conjunt d'Olèrdola, al Baix Llobregat i al Maresme.[3]

Alguns dels jaciments arqueològics remarcables on hi ha tombes antropomorfes són:

En determinats casos també se'n troben dins el subsòl de les esglésies, cosa que pot ser deguda al fet que es tracta d'esglésies que anteriorment eren més petites i l'ampliació posterior es va fer sobre tombes ja excavades. Pot ser el cas de:

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tomba antropomorfa
  1. Alexandre de Laborde les esmenta en el seu Voyage Pittoresque et Historique en Espagne 1807-1818.
  2. 2,0 2,1 Daura i Jorba, A.; Galobart i Badal, J. «Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages». Dovella, 5, 1982, pàg. 13-23.
  3. 3,0 3,1 3,2 Bolós i Masclans, J.; Pagès i Paretas, M. «Les sepultures excavades a la roca». Acta historica et archaeologica mediaevalia, Annex Núm.: 1 Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya., 1982 [Consulta: 21 febrer 2016].