Tommaso Traetta

compositor italià

Tommaso Traetta (Bitonto, Pulla, 30 de març de 1727 - Venècia, 6 d'abril de 1779) fou un compositor italià, membre de l'escola napolitana, principalment en el camp de l'opera seria. Va constituir un cas especial pel fet d'haver treballat alguns anys a la cort de Parma on se l'encoratjà a aproximar-se a l'òpera al gust francès.[1]

Infotaula de personaTommaso Traetta

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 març 1727 Modifica el valor a Wikidata
Bitonto (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 abril 1779 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatItàlia
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
EstilClassicisme
Família
FillsFilippo Traetta Modifica el valor a Wikidata

Lloc webtraetta.com Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 47de69bb-ceb8-4bb2-818c-f4f17af4c9ca Lieder.net: 5996 Discogs: 4173556 IMSLP: Category:Traetta,_Tommaso Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Traetta va néixer en Bitonto, un poble a prop de Bari. Va arribar a ser deixeble del compositor, cantant i professor Nicola Porpora a Nàpols i va aconseguir el seu primer èxit amb la seva òpera Il Farnace, a Nàpols el 1751. Segurament en aquesta època es va relacionar amb Niccolò Jommelli. A partir d'aquell moment, Traetta rep regularment encàrrecs de tot el país. És el 1759 quan li succeeix una cosa estranya que el fa reorientar bruscament acceptant un lloc com a compositor de la cort a Parma.

En aquell moment hi havia a Parma un gust per tot el que era francès, i en particular una fixació amb l'esplendor de Versalles. Allà és on rep la influència del compositor Jean-Philippe Rameau. Va ser a Parma on les òperes de Traetta començaren a moure's en noves direccions. Com a resultat, no hi ha dubte que Antigona, la seva òpera de 1772 per a Sant Petersburg, va ser una de les seves obres més avançades, la més propera als famosos ideals de reforma normalment associats amb Gluck, però que de fet s'aprecien també en altres compositors de l'època.

Va ser a Parma, a la cort del duc de Parma, on Traetta es va imbuir inesperadament de l'aire fresc de França. El 1759, va trobar un cert nombre de col·laboradors, i va tenir la fortuna que l'home al càrrec de l'òpera de la ciutat era un francès molt culte educat a Paris, Guillaume Du Tillot. Jutjant per la influència estilística general en termes de grans efectes escènics, i per certs préstecs musicals molt concrets, Traetta va tenir accés a Parma a còpies d'òperes de Rameau. A la seva influència, Traetta va afegir alguns ingredients propis, especialment un gust pel color dramàtic, en la forma de les seves melodies i en el seu ús de l'orquestra. El resultat va ser una combinació d'elements italians, francesos i alemanys, que fins i tot van anticipar el moviment Sturm und Drang que floriria alguns anys més tard més al nord. Durant aquesta estada a Parma va tenir alumnes que més tard serien també compositors i bons músics com Jean-Joseph Rodolphe (1730-1812).

El primer resultat d'aquesta francofilia va ser l'òpera que Traetta va escriure el 1759. Ippolito ed Aricia li deu molt a la tragèdia lírica de 1733 de Rameau, Hippolyte et Aricie. Però Traetta no és un simple traductor de Rameau. Frugoni, el llibretista de Traetta a Parma, va reescriure completament la versió original francesa de Quinault, que al seu torn s'havia basat en Jean Racine, que al seu torn es va inspirar en arrels gregues - l'Hipòlit d'Eurípides. Frugoni va mantenir certs elements francesos clau: l'estructura en cinc actes davant els tres habituals; certs tocs d'espectacle i efectes d'estil francès i en particular les danses i entreteniments que donen fi a cada un dels cinc actes; i un ús més elaborat del cor que el que feien per exemple Johann Adolph Hasse, Graun i Jommelli.

Al llarg de la dècada següent, els 1760, Tommaso Traetta va compondre música incessantment. No només òpera seriosa. Va fer també diverses comèdies, per no parlar de la música sacra composta per a l'ordre imperial. Però l'òpera seriosa era generalment el que sa majestat imperial demandava.

Després de la mort de l'infant Felip, duc de Parma, el desembre de 1763, Traetta va ser cridat a Venècia per accedir a la direcció del Conservatori anomenat Ospedaletto però només conservà aquest lloc dos anys, després d'haver consentit de substituir Galuppi com a compositor de la cort de l'emperadriu Caterina la Gran. Va partir a principis de 1768 a Sant Petersburg. La majoria de biògrafs relata que després de l'actuació de Didone Abbandonata, l'emperadriu envià a Traetta una tabaquera d'or decorada amb el seu retrat, amb un manuscrit on deia que Dido havia fet aquest regal. L'anècdota és confosa i sembla que Galuppi havia rebut el mateix present uns anys abans.

Les primeres òperes de Traetta per a Caterina la Gran semblen ser majoritàriament revisions de treballs anteriors. Però llavors, el 1772, arriba Antigona i per algun motiu, ja sigui la pròpia inclinació de Traetta, a petició del seu llibretista Marco Coltellini, o la disponibilitat de la soprano Caterina Gabrielli, la nova òpera va aconseguir nivells de sentiment i intensitat que mai no havia explorat abans, ni tan sols a Parma.

Després de set anys de residència a la cort de Caterina II, la salut del famós artista s'havia debilitat pels rigors del clima i va demanar permís per marxar encara que amb molt la pena. S'allunya de Rússia cap a finals de 1775 per anar a Londres, on sembla que la malaltia hagués malmès la seva inspiració. El seu drama Germond, que va representar al teatre del rei no sembla digne de la seva noble reputació. La freda acollida que va tenir el seu treball el va portar a abandonar la ciutat per tornar a Itàlia, on espera trobar la seva vena. Però a partir d'aquell moment, la seva salut sempre va ser precària. Va escriure algunes obres a Nàpols i Venècia, però ja no trobà l'antiga inspiració de la seva producció. El 6 d'abril de 1779 va morir a Venècia abans d'haver fet cinquanta-dos anys.

Òperes modifica

Títol Gènere Actes Llibret Estrena Lloc, teatre
Buovo d'Antona dramma giocoso 3 actes Carlo Goldoni 1750?, 27 de desembre de 1758 Florència?, Venècia, Teatro San Moisè
Il Farnace opera seria 3 actes Antonio Lucchini 4 de novembre de 1751 Nàpols, Teatro San Carlo
La Costanza opera buffa   Antonio Palomba hivern 1752 Nàpols, Fiorentini
I pastori felici opera buffa 2 actes   1753 Nàpols
Le nozze contrastate opera buffa 3 actes 1753, carnaval 1755 Nàpols; Roma, Dame
Ezio opera seria 3 actes Metastasio 1754?, 1757 Roma, Dame
L'incredulo opera buffa 2 actes Pasquale Mililotti tardor 1755 Nàpols, Fiorentini
La fante furba opera buffa 2 actes Antonio Palomba tardor 1756 Nàpols, Nuovo
Nitteti opera seria 3 actes Metastasio 29 d'abril de 1757 Reggio Emilia, Pubblico
Didone abbandonata opera seria 3 actes Metastasio tardor 1757 Venècia, Teatro San Moisè
Olimpiade opera seria 3 actes Metastasio tardor 1758 Verona, Accademia Filarmonica
Demofoonte opera seria 3 actes Metastasio carnaval 1758 Màntua, Vecchio
Il Solimano opera seria 3 actes Ambrogio Migliavacca carnaval 1758 Parma, Ducale
Ippolito ed Aricia tragedia 5 actes Carlo Frugoni 9 de maig de 1759 Parma, Ducale
Enea nel Lazio opera seria 3 actes Vittorio Amadeo Cigna-Santi carnaval 1760 Torí, Regio
I Tindaridi opera seria 5 actes Carlo Frugoni abril 1760 Parma, Ducale
Stordilano, principe di Granata semiseria e bernesca 3 actes Giovanni Bertati primavera 1760 Parma, Ducale
Le feste d'Imeneo serenata pròleg i 3 actes Carlo Frugoni 3 de setembre de 1760 Parma, Ducale
Armida azione teatrale 1 acte Giacomo Durazzo 3 de gener de 1761, 1763 Viena, Burgtheater; Nàpols
Enea, e Lavinia opera seria 3 actes Giacobbe Antonio Sanvitale primavera 1761 Parma, Ducale
Zenobia opera seria 3 actes Metastasio tardor 1761 Lucca
Alessandro nell'Indie opera seria 3 actes Metastasio primavera 1762 Reggio Emilia, Pubblico
Sofonisba opera seria 3 actes Mactesa Verazi 4 de novembre de 1762 Mannheim, Hof
La francese a Malghera dramma giocoso 3 actes Pietro Chiari 1762?, 1764 Parma?, Venècia, San Cassiano
Ifigenia in Tauride opera seria 3 actes Marco Coltellini 4 d'octubre de 1763 Viena, Schönbrunn
Antigono opera seria 3 actes Metastasio 16 de juny de 1764 Pàdua, Nuovo
Semiramide opera seria 3 actes Metastasio carnaval 1765 Venècia, San Cassiano
Le serve rivali burletta 3 actes Pietro Chiari tardor 1766 Venècia, Teatro San Moisè
Siroe, re di Persia opera seria 3 actes Metastasio carnaval 1767 Múnic, Hof
Amore in trappola dramma giocoso 3 actes Pietro Chiari carnaval 1768 Venècia, Teatro San Moisè
L'isola disabitata azione drammatica 1 acte Metastasio 26 de desembre de 1768 Bolonya, Nuovo Pubblico
Fetonte opera seria 3 actes   1768 Viena, Hof
Il tributo campestre pastorale 1 acte Giovanni Bactessta Buganza 1768 Màntua, Ducale
Astrea placata azione teatrale   Metastasio 1770 Sant Petersburg, cort
Antigona opera seria 3 actes Marco Coltellini 31 d'octubre/11 de novembre de 1772 Sant Petersburg, cort
Amore e Psiche opera seria 3 actes Marco Coltellini 29 de setembre de 1773 Sant Petersburg, cort
Lucio Vero opera seria 3 actes Marco Coltellini, basat en Apostolo Zeno 17/28 de novembre de 1774 Sant Petersburg, cort
Germondo opera seria 3 actes Carlo Goldoni 21 de gener de 1776 Londres, King's Theatre
La Merope opera seria 3 actes Apostolo Zeno 25 de gener de 1776 Milà, Ducale
Telemaco opera seria 3 actes Zaccaria de Seriman 15 de març de 1777 Londres, King's Theatre
Il cavaliere errante (revisione di Stordilano, principe di Granata) dramma eroicomico 2 actes Giovanni Bertati 1777?, primavera 1778 Nàpols, Venècia
La disfatta di Dario opera seria 3 actes A Morbilli Febrer 1778 Venècia, San Benedetto
Gli eroi dei Campi Elisi (completed by G Astarita) dramma giocoso 3 actes   carnaval 1779 Venècia, San Samuele
Il cavaliere errante nell'isola disabitata (revisione di Il cavaliere errante)     Giovanni Bertati 1779 Viena, Kärntnertor

Referències modifica

  1. Alier, Roger; Marc Heilbron i Fernando Sans Rivière. Història de l'òpera italiana. Barcelona: Empúries, 1992. ISBN 84-7596-357-9. 
  • Ludwig Gerber, Historisch-biographisches Lexikon der Tonkünstler, Leipzig, Breitkopf, 1790-1792, 2 vol.
  • Marco Russo, Tommaso Traetta : i Libretti della Riforma - Parma 1759-61, Facoltà di Lettere di Trento, Trento, 2005;
  • Marco Russo, Tommaso Traetta : Maestro di cappella napoletano, Edizioni San Marco dei Giustiniani, Genova, 2006.
  • Fabrizio Cassoni, Gianfranco Spada, Le Feste d'Imeneo, Tommaso Traetta a Parma, Traettiana, London, 2010.
  • Susanne Dunlap, Armida - Traetta, Salieri and Righini in Vienna, Traettiana, London 2011.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tommaso Traetta