Campionat argentí de futbol
La Primera Divisió d'Argentina és el torneig de la primera categoria del futbol masculí argentí, organitzat des de 1893 per la Associació del Futbol Argentí, excepte entre les temporades 2017-18 i 2019-20, quan va ser regit per la Superlliga Argentina. Dissolta aquesta, l'Associació va crear l'òrgan intern denominat Lliga Professional de Futbol Argentí, a través del qual va reprendre la seva conducció. És el màxim graó del sistema de competicions del futbol masculí a el país.
  | |
| Tipus | lliga |
|---|---|
| Esport | futbol |
| Organitzador | Associació del Futbol Argentí |
| Part de | Argentine football league system (en)  |
| Lliga inferior | Primera B Nacional |
| Nombre de participants | 28 (2024) |
| Localització i Dates | |
| Estat | Argentina |
| Vigència | 1891 – |
| Freqüència | anual |
| Organització | |
| President | Claudio Tapia (2020–2024) |
| Altres | |
| Lloc web | ligaprofesional.ar |
Al campionat 2021, el primer a càrrec de la Lliga Professional, hi participen vint-i-sis equips, els que són presentats per clubs, associacions civils sense ànim de lucre (tot i que des del 2000 es pot donar la situació que l'equip estigui administrat per una empresa privada, en representació i amb l'aprovació del club respectiu).
El campionat es disputa amb el format d'una sola roda de vint-i-cinc dates en què s'enfronten tots contra tots. Consagra un campió i sumaria per als descensos que s'efectivitzarien al final de la temporada 2022.
El campionat de Primera Divisió és un dels millors del món d'acord amb la Federació Internacional d'Història i Estadística de Futbol. A l'última classificació, la de 2020, ocupa el novè lloc al rànquing anual,[1] que s'elabora des de 1991. La Primera Divisió d'Argentina, a excepció de 1993, sempre va estar entre les deu primeres La seva millor ubicació en aquest rànquing es va donar el 2008, quan va aconseguir el tercer lloc, sent superada per la Premier League d'Anglaterra i per la Sèrie A d'Itàlia.
Des de 1893, s'ha disputat ininterrompudament, i és l'única que ha romàs durant 131 anys sense intervals.[a] Això, sumat que hi va haver tres temporades de sis mesos ja que en diversos cicles s'han atorgat dos títols per període i fins i tot tres a 1936 i en 2012-13, amb 192 edicions (54 en l'amateurisme i 138 al professionalisme), és la lliga que més campions va consagrar a la història del futbol mundial.
Història modifica
L'Argentine Association Football League organitzà el primer campionat de futbol el 1891, que fou vençut pel Saint Andrew's. La competició no acabà d'assolir molt èxit i la temporada següent no es disputà. El 21 de febrer de 1893 és fundada una segona Argentine Association Football League, pel considerat pare del futbol argentí, Alexander Watson Hutton, i representants de Quilmes Rovers Club, Caledonian's, Saint Andrew's, English High School (posteriorment Alumni), Lomas i Flores. L'Argentine Association Football League fou redenominada el febrer de 1903 com a Argentine Football Association, i el febrer de 1912 com Asociación Argentina de Football.
El 14 de juny de 1912 es fundà la Federación Argentina de Football, que creà una lliga paral·lela que existí fins al 23 de desembre de 1914, quan es fusionà amb l'AFA. També existí una altra associació paral·lela creada el 22 de setembre de 1919 amb el nom d'Asociación Amateurs de Football, i que romangué fins a fusionar-se amb l'AAF el 28 de novembre de 1926, naixent l'Asociación Amateurs Argentina de Football.
A inicis dels anys 1930 els futbolistes decideixen començar una vaga. Volien aconseguir la llibertat de contractació, ja que hi havia un pacte entre els clubs per a no fitxar un futbolista sense consentiment del club d'origen, i per a blanquejar la seva situació, ja que si bé molts cobraven per jugar no hi havia regles clares. Es decideix realitzar una reunió entre tots els representants de l'Associació per a trobar una solució. El representant de Racing Club proposa crear una branca professional amb els equips més importants de les ciutats de Buenos Aires, La Plata, Rosario i part de la província de Buenos Aires. Molts representants no accepten la proposta, ja que la solució al conflicte hauria de ser para tots i no només per a un sector. Això porta com a conseqüència una fractura a l'associació produïda el 19 de maig de 1931: Atlanta, Boca, Chacarita, Estudiantes de La Plata, Huracán, Independiente, Platense, Quilmes, Lanús, Racing, River, Tigre, Vélez, Talleres de Remedios de Escalada, San Lorenzo, Argentinos Juniors i Ferro; formen la Liga Argentina de Football, donant començament al profesionalisme. L'altra associació va prendre el nom d'Asociación Argentina de Football Amateurs i Professionales, fins que el 3 de novembre de 1934 es fusionen i donen lloc a la creació de l'Asociación del Football Argentina.
Amb la creació de l'AFA professional el 1934, els clubs de l'interior del país van començar a desitjar competir ells també en el campionat més important, per la qual cosa van començar a afiliar-se a l'AFA, especialment equips de la província de Buenos Aires i de les ciutats de Rosario i Santa Fe, durant les dècades dels anys 30 i 40. Aquesta afiliació, però, no va generalitzar-se per tot el país.
Fins a l'any 1966, el campionat es va disputar a dues voltes de forma anual, disputant-se en alguns anys (sobretot de la dècada de 1930) també una Copa d'Honor. El 1966, l'interventor de l'AFA, Valentín Suárez, va determinar un canvi en l'organització dels torneigs, destinat a permetre que els equips de l'interior del país competissin en un campionat de primera federal. El campionat tradicional, denominat Metropolitano, va ser categoritzat al mateix nivell que els organitzats per les associacions i lligues de la resta del país, jugant-se la primera meitat de l'any i classificant equips, igual que els altres campionats, al Campionat Nacional, estructurat com una copa, amb grups i eliminatòries finals.
A partir d'aleshores, el futbol es va revolucionar, sortint de l'apatia que tenia en anys anteriors. El canvi es va notar en el fet que els equips denominats petits van poder ser campions: Estudiantes de La Plata el 1967, Vélez Sársfield el 1968 i Chacarita Juniors el 1969, a diferència del període anterior que només havien assolit consagrar-se cinc equips: River Plate, Boca Juniors, Independiente, Racing Club i San Lorenzo de Almagro. També permeté que equips de l'interior assolissin el campionat: Rosario Central (1971 i 1973) i Newell's Old Boys (1974).
L'any 1982, l'ordre dels campionats va canviar, passant el Nacional a jugar-se en el primer semestre i el Metropolitano (redenominat Campionat de Primera Divisió des de 1981) al final de l'any. Per consell del director tècnic de la selecció argentina de futbol, Carlos Salvador Bilardo, el 1985, després de la disputa del Nacional, l'estructura va canviar, tornant al torneig anual des de la temporada (1985/86), desapareixent el Nacional. Per a mantenir la possibilitat d'accedir a la màxima categoria als equips de l'interior, no afiliats directament a l'AFA, es va crear el Nacional B com a segona divisió. A la temporada 1990/91, les dues rodes del campionat (Apertura i Clausura) determinaren dos campions que es van enfrontar en una final per a determinar un únic campió. A partir de la temporada 1991/92, les finals van ser eliminades i els torneigs van ser considerats independents. Malgrat que l'estructura va permetre una participació cada vegada major d'equips de l'interior i de ciutats mitjanes o petites com Tres Arroyos o Rafaela, cap equip fora de l'eix La Plata-Buenos Aires-Rosario ha assolit el campionat.
Historial modifica
Font:[2]
Campionats amateurs modifica
Campionat de Primera Divisió (1891-1934) modifica
.jpg)
.svg){kind=small}
2.svg){kind=small}
Campionats professionals modifica
Campionat de Primera Divisió (1931-1966) modifica
Campionats Nacional i Metropolitano (1967-1985) modifica
Campionat de Primera Divisió (1985/86-1990/91) modifica
| Temporada | Campió | Subcampió | Tercer |
|---|---|---|---|
| 1985-86 |  River Plate (22) |
Newell's Old Boys (Rosario) | Deportivo Español |
| 1986-87 |  Rosario Central (4) |
Newell's Old Boys (Rosario) | Independiente |
| 1987-88 |  Newell's Old Boys (Rosario) (2) |
San Lorenzo | Racing Club |
| 1988-89 |  Independiente (14) |
Boca Juniors | Deportivo Español |
| 1989-90 | River Plate (23) |
Independiente | Boca Juniors |
| 1990-91[e] | Newell's Old Boys (Rosario) (3) |
Boca Juniors | River Plate |
Tornejos d'Apertura i Clausura (1991-2012) modifica
.svg){kind=small}
Campionat de Primera Divisió (A partir del 2012) modifica
| Temporada | Campió | Subcampió | Tercer |
|---|---|---|---|
| 2012 Inicial |  Vélez Sársfield (9) |
Newell's Old Boys (Rosario) | Belgrano (Córdoba) |
| 2013 Final | Newell's Old Boys (Rosario) (6) |
River Plate | Lanús |
| 2012-13 Superfinal | Vélez Sársfield (10) [f] |
Newell's Old Boys (Rosario) | Lanús |
| 2013 Inicial |  San Lorenzo (15) |
Lanús | Vélez Sársfield |
| 2014 Final | River Plate (36) |
Boca Juniors | Estudiantes (La Plata) |
| 2014 Transición |  Racing Club (17) |
River Plate | Lanús |
| 2015 |  Boca Juniors (31) |
San Lorenzo | Rosario Central |
| 2016 Transición |  Lanús (2) |
San Lorenzo | Estudiantes (La Plata) |
| 2016-17 | Boca Juniors (32) |
River Plate | Estudiantes (La Plata) |
| 2017-18 | Boca Juniors (33) |
Godoy Cruz (Mendoza) | San Lorenzo |
| 2018-19 | Racing Club (18) |
Defensa y Justicia | Boca Juniors |
| 2019-20 | Boca Juniors (34) |
River Plate | Vélez Sársfield |
| 2021 | River Plate (37) |
Defensa y Justicia | Talleres (Córdoba) |
| 2022 | Boca Juniors (35) |
Racing Club | River Plate |
| 2023 | River Plate (38) |
Talleres (Córdoba) | San Lorenzo |
Notes modifica
- ↑ Si bé les lligues britàniques i la neerlandesa són més antigues, es van veure interrompudes a causa de les guerres mundials
- ↑ L'Associació considera el títol compartit, tot i que en el seu moment es disputà un play-off final entre els dos guanyat per St. Andrews. El campionat no és considerat oficial.
- ↑ A partir de 1901 canvià el nom a Alumni perquè la Federació prohibí els noms d'escoles per evitar finalitats publicitàries.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 El 1936 es disputà la "Copa Campeonato" (guanyada per River Plate) i la "Copa de Honor" (guanyada per San Lorenzo). En finalitzar es disputà la "Copa de Oro", a partit únic, que guanyà River.[3] Inicialment es considerava River únic campió.[4] El 2013, la AFA va incloure tres campions el 1936, per les tres competicions disputades.[5][6]
- ↑ Aquesta temporada es disputaren dues competicions, Apertura (Newell's Old Boys) i Clausura (Boca Juniors), i una final a doble partit guanyada per Newell's. A partir de la temporada següent Apertura i Clausura es consideren competicions separades.
- ↑ La superfinal fou considerada com un títol addicional.
Referències modifica
- ↑ https://www.iffhs.de/posts/911
- ↑ Argentina- List of Champions a rsssf
- ↑ "Memoria y Balance 1936", p.36, AFA Library
- ↑ 100 Años con el Fútbol (hardcover edition) - Argentine Football Association
- ↑ La AFA les reconoció otro título a San Lorenzo y a River, Clarín, 6 July 2013
- ↑ 77 años después: San Lorenzo y River, campeones! on Crónica, 5 July 2013]