Obre el menú principal

El tracoma (Grec: τράχωμα, 'aspror') és una malaltia infecciosa, originada per diverses soques del bacteri Chlamydia trachomatis, que provoca una característica rugositat de la superfície interna de les parpelles i lesions a la còrnia. És la principal causa infecciosa de ceguesa al món.[1] A nivell mundial, hi ha 41 milions de persones que pateixen la infecció activa i prop de 8 milions de persones amb discapacitat visual a causa d'aquesta malaltia, la qual és endèmica en almenys 20 països. La majoria de casos es concentra en zones rurals pobres d'Àfrica Central i Oriental i el Sahel.[2] L'OMS la inclou a la llista de malalties tropicals desateses.[3]

Infotaula de malaltiaTracoma
Entropion and trichiasis secondary to trachoma A44-652-11.jpg
Entropi i triquiasi secundàries a un tracoma
Tipus malaltia bacteriana comensal, malaltia ocular i malaltia tropical desatesa
Especialitat infectologia
Medicació
Classificació
CIM-10 A71
CIM-9 076
CIAP F86
Recursos externs
DiseasesDB 29100
MedlinePlus 001486
eMedicine oph/118
Patient UK Trachoma
MeSH D014141
UMLS CUI C0040592, C0153107, C0153108, C0153108, C0153107 i C0040592
DOID DOID:11265 i DOID:11265
Modifica les dades a Wikidata
Anys de vida ajustats per discapacitat per al tracoma per cada 100.000 habitants el 2002.
  •  sense dades
  •  menys de 10
  •  10-20
  •  20-40
  •  40-60
  •  60-80
  •  80-100
  •  100-200
  •  200-300
  •  300-400
  •  400-500
  •  500-600
  •  més de 600
  • És una de les patologies oculars amb registres documentals més antics. S'han trobat recomanacions per tractar-la en escrits xinesos datats c. l'any 2.600 aC i també al papir Ebers. Dioscòrides fou qui primer emprà el terme trachōma, fent referència a les cicatrius que origina als ulls.[4] A principis del segle XX, el tracoma tenia una alta prevalença a diversos països de la zona mediterrània europea, almenys fins a les campanyes sanitàries d'erradicació -més o menys generalitzades- del període d'entreguerres. A Espanya, la seva incidència fou considerable a nombroses províncies i, sobretot, en àmplies àrees rurals del sud-est peninsular.[5] Es realitzaren múltiples programes de salut pública antitracomatosos, especialment entre la població infantil, però la malaltia fou encara endèmica a zones de dotze províncies durant la dècada de 1960.[6]

    Es transmet per contacte interpersonal o amb fòmits, per les gotes de Flügge[7] emeses al tossir o esternudar i a través de múscids portadors de secrecions oculars o nasals provinents de persones infectades.[8] Musca sorbens és el principal insecte vector del tracoma[9] i s'ha comprovat que el seu control disminueix la incidència de la malaltia a regions africanes altament endèmiques.[10]

    La infecció té un període d'incubació de 3 a 10 dies i els símptomes inicials són epífora, conjuntivitis hiperèmica i secreció mucopurulenta. Sense tractament, és molt freqüent que apareguin després uns signes particulars: entropi (inversió de la vora palpebral cap al globus ocular), triquiasi (desviació anòmala de les pestanyes cap a la superfície cornial) i edema palpebral. Al final, es produeix una queratitis important que compromet la visió. Segons l'examen físic l'evolució de la malaltia es categoritza en cinc estadis, de menor a major gravetat:[11]

    • Inflamació tracomatosa fol·licular: cinc o més fol·licles de les pestanyes inflamats a la conjuntiva superior.
    • Inflamació tracomatosa intensa: engruiximent i inflamació de la conjuntival que impedeix l'observació oftalmoscòpica de la meitat dels vasos.
    • Cicatrització tracomatosa: presència de cicatrius conjuntivals.
    • Triquiasi tracomatosa: al menys una pestanya està en contacte amb la còrnia.
    • Opacitat cornial fàcilment visible i localitzada sobre sobre el eix òptic.

    La coinfecció tracomatosa activa per altres espècies del gènere Chlamydia és possible i es creu que podria ser responsable de molts casos de manca de resposta al tractament convencional amb antibiòtics observats a certes regions.[12] Per una altra banda, el descobriment de noves famílies dins del fílum Chlamydiae i la comprovació de la seva presència en la superfície ocular de nens i adults residents a zones on la malaltia és endèmica, són fets que fan necessaris estudis específics relatius als possibles efectes de dites famílies sobre la patogenicitat de C. trachomatis i les interaccions entre aquest i la microbiota de l'ull.[13]

    El 1996, l'OMS creà una aliança per a l'eliminació global del tracoma l'any 2020 (GET2020).[14] El 2015 es va publicar el pla d'acció estratègica contra la malaltia elaborat per la Coalició Internacional pel Control del Tracoma.[15] Al llarg de dues dècades s'ha aconseguit l'erradicació total del tracoma a Mèxic, Laos, Nepal i al Marroc, disminuint de forma considerable la càrrega de la malaltia a nivell mundial. No obstant això, diverses zones amb un endemisme molt alt, en especial d'Etiòpia, no han assolit els objectius de control previstos després de més de deu anys d'esforços sanitaris. Per reduir la prevalença del tracoma actiu al <5% en les regions endèmiques, les indicacions de l'OMS recomanen 3–5 distribucions anyals massives d'antibiòtic entre -com a mínim- el 80% de la població (una única dosi d'azitromicina oral o sis setmanes de tetraciclina tòpica en nens que no poden ser tractats amb azitromicina). Addicionalment, s'han d'implementar mesures d'higiene ambiental i facial per limitar la transmissió del bacteri, incloent la construcció de latrines dirigida a restringir les fonts d'alimentació de Musca sorbens.[16]

    ReferènciesModifica

    1. The Global Network for Neglected Tropical Diseases (The Sabin Vaccine Institute) - Trachoma
    2. Hu VH, Harding-Esch EM, Burton MJ, Bailey RL «Epidemiology and control of trachoma: systematic review» (en angles). Trop Med Int Health, 2010 Jun; 15 (6), pp: 673–691. DOI: 10.1111/j.1365-3156.2010.02521.x. PMC: 3770928. PMID: 20374566 [Consulta: 9 juliol 2018].
    3. «Neglected tropical diseases» (en anglès). World Health Organization. [Consulta: 27 agost 2018].
    4. Salazar-Quiñones L, Nieves-Moreno M, Asorey-García A, Díaz-Valle D, et al «Historia del tracoma» (en castellà). Arch Soc Esp Oftalmol, 2017 Maig; 92 (5), pp: e25-e26. DOI: 10.1016/j.oftal.2016.10.015. ISSN: 0365-6691. PMID: 27939803 [Consulta: 1r octubre 2018].
    5. Bernabeu-Mestre J, Galiana-Sánchez ME, Monerris AC «Environment and health with respect to a poverty-related disease: the epidemiology of trachoma in Spain, 1925-1941» (en angles). Hist Cienc Saude Manguinhos, 2013 Oct; 20 (4), pp: 1605-1619. DOI: 10.1590/S0104-597020130005000010. ISSN: 1678-4758. PMID: 24473654 [Consulta: 21 setembre 2018].
    6. Bernabeu-Mestre, J; Galiana-Sánchez, ME «Salud comunitaria y acción social en el control epidemiologíco del tracoma infantil, España (1932-1939)» (en castellà). Asclepio, 2011 Jul-Des; 63 (2), pp: 507-520. DOI: 10.3989/asclepio.2011.v63.i2.503. ISSN: 0210-4466 [Consulta: 21 setembre 2018].
    7. Murillo-Godínez, G «Las gotitas de Flügge» (en castellà). Rev Med Inst Mex Seguro Soc, 2009 Maig-Jun; 47 (3), pp: 290. ISSN: 0443-5117. PMID: 20141659 [Consulta: 21 setembre 2018].
    8. OMS «Tracoma» (en castellà). Nota descriptiva, 2018; Feb, pàgs: 4 [Consulta: 6 juliol 2018].
    9. Johnson, GJ «The environment and the eye» (en angles). Eye (Lond), 2004 Des; 18 (12), pp: 1235-1250. DOI: 10.1038/sj.eye.6701369. ISSN: 1476-5454. PMID: 15044935 [Consulta: 9 octubre 2018].
    10. Emerson, PM «Ecology and control of the trachoma vector Musca sorbens -Tesi doctoral-» (en angles). Durham E-Theses. Department of Biological Sciences, University of Durham, 2001; Des, pàgs: 142 [Consulta: 9 octubre 2018].
    11. Carvajal-Fernández, J; Villegas-Mesa, JD; Quintero-Gutiérrez, L; Duque, D; Cabrales-López, AJ «Tracoma: de lo básico a lo clínico» (en castellà). Iatreia, 2017 Jul-Set; 30 (3), pp: 309-320. DOI: 10.17533/udea.iatreia.v30n3a06. ISSN: 0121-0793 [Consulta: 8 juliol 2018].
    12. Dean D, Kandel RP, Adhikari HK, Hessel T «Multiple Chlamydiaceae species in trachoma: implications for disease pathogenesis and control» (en angles). PLoS Med, 2008 Gen 3; 5 (1), pp: e14. DOI: 10.1371/journal.pmed.0050014. PMC: 2174965. PMID: 18177205 [Consulta: 19 juliol 2018].
    13. Ghasemian E, Inic-Kanada A, Collingro A, Tagini F, et al «Detection of Chlamydiaceae and Chlamydia-like organisms on the ocular surface of children and adults from a trachoma-endemic region» (en angles). Sci Rep, 2018 Maig 9; 8 (1), pp: 7432. DOI: 10.1038/s41598-018-23887-1. PMC: 5943520. PMID: 29743637 [Consulta: 19 juliol 2018].
    14. WHO «WHO Alliance for the Global Elimination of Trachoma by 2020: progress report on elimination of trachoma, 2014–2016» (en angles/francès). Wkly Epidemiol Rec, 2017 Jun 30; 92 (26), pp: 359-368. ISSN: 1996-8345. PMID: 28664685 [Consulta: 9 juliol 2018].
    15. ICTC «Trachoma Action Planning - a planning guide» (en angles). Cross-cutting technical resources. The International Coalition for Trachoma Control, London, 2015; Jun, pags: 60 [Consulta: 1r octubre 2018].
    16. Lietman TM, Pinsent A, Liu F, Deiner M, et al «Models of Trachoma Transmission and Their Policy Implications: From Control to Elimination» (en angles). Clin Infect Dis, 2018 Jun 1; 66 (supl 4), pp: S275-S280. DOI: 10.1093/cid/ciy004. PMC: 5982784. PMID: 29860288 [Consulta: 14 octubre 2018].

    BibliografiaModifica

    Enllaços externsModifica

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tracoma