Tschernichita

La tschernichita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de les zeolites. Rep el nom en honor de Rudy Warren Tschernich (1945 - 26 de desembre de 2017), geòleg, conservador i expert en minerals zeolítics, qui va trobar l'exemplar. Va escriure el llibre Zeolites del món.

Tschernichita
Fórmula química	(Ca,Na₂)[Al₂Si₄O₁₂]·4-8H₂O
Epònim	Rudy W. Tschernich
Localitat tipus	Neer Road, Goble, Comtat de Colúmbia, Oregon, Estats Units
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.GF.30
Nickel-Strunz 9a ed.	9.GF.30
Dana	77.1.8.2
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 12,88 Å; c = 25,02 Å;
Grup puntual	4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Grup espacial	p4/mmm
Color	incolor a blanc
Exfoliació	no observada
Fractura	concoidal
Duresa	4,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,11 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,484 nε = 1,483
Birefringència	δ = 0,001
Impureses comunes	Fe
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1989-037
Any d'aprovació	1989
Símbol	Tni
Referències

Característiques

La tschernichita és un silicat de fórmula química (Ca,Na₂)[Al₂Si₄O₁₂]·4-8H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1989, sent publicada per primera vegada el 1991. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tschernichita pertany a «09.GF - Tectosilicats amb H₂O zeolítica; altres zeolites rares» juntament amb els següents minerals: terranovaïta, gottardiïta, lovdarita, gaultita, chiavennita, mutinaïta, tschörtnerita, thornasita i direnzoïta.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Nacional d'Història Natural, l'Smithsonian, situat a Washington DC (Estats Units).

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Neer Road, a la localitat de Goble, dins el comtat de Colúmbia (Oregon, Estats Units). També ha estat descrita a Costa Rica, Polònia, Hongria, Txèquia, Nova Zelanda i a l'Antàrtida.