Umar Arteh Ghalib

polític somali

Umar Arteh Ghalib o Omar Arteh Ghalib o Omer Carte Qalib (Somali: Cumar Carte Qaalib; Somàlia Britànica, 1930Hargeisa, 18 de novembre de 2020) fou un polític somali, del clan issaq i membre del Congrés de la Somàlia Unificada.[1][2]

Infotaula de personaUmar Arteh Ghalib

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(so) Cumar Carte Qaalib Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1930 Modifica el valor a Wikidata
Somàlia Britànica Modifica el valor a Wikidata
Mort18 novembre 2020 Modifica el valor a Wikidata (89/90 anys)
Hargeisa (Somalilàndia) Modifica el valor a Wikidata
Primer ministre de Somàlia
24 gener 1991 – 3 gener 1997
← Mohamed Hawadle MadarAli Khalif Galaid →
Ministre d'Afers Exteriors de Somàlia
1969 – 1976
← Haji Farah Ali OmarSiad Barre → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bristol Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitLliga de la Joventut Somali Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMohamed Omar Arte (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Era el fill gran de cinc germans. El seu pare era Arteh Ghali, marí mercant i intèrpret dels britànics. Va estudiar escola elemental i mitjana a Hargeisa i després va fer educació secundària a Sheikh i superior al Regne Unit. Es va dedicar a l'ensenyament a Las Anod, Berbera i Hargeisa, i el 1956 a Sheikh,[3] i ho va haver de deixar per anar al Regne Unit. El 1958 va tornar i va dirigir l'escola de Gabiley. Va ser el mestre de molts alts càrrecs posteriors de Somàlia. Fou elegit president de l'Associació de mestres.

El 1960 va entrar en la política. Va ingressar al servei diplomàtic el 1961 i va ocupar alguns llocs secundaris (1961-1964). El 1965 fou nomenat ambaixador a Etiòpia on va romandre fins al 1968. El 1969 fou elegit diputat al parlament.

Fou ministre d'afers Exteriors de Siad Barre de l'1 de novembre del 1969 al 1977[1] i en aquesta posició va intervenir com a mediador en la guerra entre Tanzània i Uganda i va organitzar diverses conferències[4]

El 1977 fou nomenat ministre d'Educació i Cultura i el 1979 ministre de la presidència. El 1980 va ser nomenat vicepresident de l'assemblea popular càrrec que va exercir dos anys. Després, amb la revolta dels issaq del 1982, va ser acusat de traïció i va estar empresonat des del 16 de juny de 1982 per sis anys i finalment fou condemnat a mort. El 24 de gener de 1991 fou nomenat per Siad Barre com a primer ministre.[5] Tres dies després (27 de gener) Barre abandonava la capital. El 29 de gener Mohamed Ali Mahdi, autoproclamat president el va confirmar en el càrrec,[2] que va ostentar fins a maig de 1993.[5] Va minimitzar les matances de membres del clan marehan i de simpatitzants del règim, orquestrades per Mohamed Ali Mahdi tacant així el seu historial.

Encara que va tenir el càrrec de fet fins al maig de 1993, nominalment fou primer ministre fins a la signatura de l'acord de pau del 3 de gener de 1997. En la pràctica el càrrec romangué vacant.

Referències i notes modifica

  1. 1,0 1,1 Contemporary Africa Database
  2. 2,0 2,1 Somalia Gets New Interim President
  3. Sheikh era el lloc emblemàtic de l'educació de Somàlia i el nomenament era un gran honor
  4. Cimera de l'Àfrica Oriental i Central a Mogadiscio el 1972; Reunió del consell de Seguretat a Addis Abeba (única vegada que s'ha reunit fora de Nova York) el 1972; cimera de l'Organització de la Unitat Africana a Mogadiscio el 1974, quan fou elegit president del comitè d'Alliberament i president de la Conferencia; ingrés a la Lliga Àrab el 1974; del 1972 al 1975 fou secretari general i portaveu de l'Organització de la Conferència Islàmica i va portar a la OCI a actuar com a mediadora en el conflicte de les Filipines amb el Front d'Alliberament Nacional Moro.
  5. 5,0 5,1 World Statesmen

Enllaços externs modifica