Universitat d'Osaka

Universitat d'Osaka
	(ja) 大阪大学
	;
Mascota	Dr. Wani
Dades
Tipus	universitat pública de recerca ; editorial acadèmica ; universitat
Història
Reemplaça	Osaka Imperial University (en)
Creació	1r maig 1931
Activitat
Membre de	arXiv ; Associació d'Universitats de la conca del Pacífic ; ORCID ; Open Education Global
Nombre d'estudiants	23,226
Governança corporativa
Seu	Suita (Japó);
Presidència	Shōjirō Nishio (en) (2015–)
Campus	1.51 km²
Filial	Graduate School of Medicine Faculty of Medicine, Osaka University (en)
Indicador econòmic
Pressupost	156.604 milions de iens (2021)
Lloc web	osaka-u.ac.jp…
	Localització geogràfica

La Universitat d'Osaka (大阪大学, Ōsaka daigaku), abreujat com a Handai (阪大), és una universitat pública de recerca situada a la prefectura d'Osaka, Japó. És una de les antigues universitats imperials del Japó, una Universitat Nacional Designada i llistada com a universitat "Top Type" al Projecte de la Universitat Top Global.^[4] La universitat sovint es classifica entre les tres millors universitats públiques del Japó, juntament amb la Universitat de Tòquio i la Universitat de Kyoto.

La Universitat d'Osaka va ser una de les primeres universitats modernes del Japó en la seva fundació el 1931. La història de la institució inclou predecessors molt més antics a Osaka, com ara el Kaitokudō fundat el 1724 i el Tekijuku fundat el 1838. El 2007, es va fusionar amb la Universitat d'Osaka d'Estudis Estrangers i es va convertir en la universitat nacional més gran del Japó.

La Universitat d'Osaka és una de les institucions de recerca més productives del Japó. Nombrosos estudiosos i científics destacats han assistit o treballat en ella, com el Premi Nobel de Física Hideki Yukawa, el mangaka Osamu Tezuka, el guanyador del premi Lasker Hidesaburō Hanafusa, l'autor Ryōtarō Shiba i el descobridor de cèl·lules T reguladores Shimon Sakaguchi.

Història

Campus de Nakanoshima de la Universitat Imperial d'Osaka.

Amb l'inici de l'era Meiji, el país va començar a adquirir diverses estructures d'educació i salut d'estil occidental. A Osaka, el Ministeri d'Educació va establir un hospital el 1869, seguit el 1880 de la creació d'una escola de medicina que treballava conjuntament amb ell i administrada per la ciutat. El 1896, el municipi d'Osaka també va obrir una escola tècnica.^[5] Paral·lelament, el Ministeri d'Educació va planificar l'establiment d'un sistema universitari basat en vuit universitats imperials, però l'estructuració de l'ensenyament secundari es va endarrerir a causa de la guerra contra la Xina de 1894-1895 i després la guerra contra Rússia de 1904-1905. Va ser només després d'aquestes que es va rellançar el moviment per crear aquestes universitats.^[6]

Després de la Primera Guerra Mundial, el govern japonès va promulgar una llei universitària amb l'objectiu de desenvolupar la seva educació superior.^[7] Aquesta llei permet, sobretot, la creació d'universitats dependents dels ens locals o amb un sol professorat. Va ser en aplicació d'això que l'escola de medicina va ser elevada el novembre de 1919 al rang d'Universitat Mèdica d'Osaka.^[5]

El 1993, l'Hospital Universitari d'Osaka es va traslladar del campus de Nakanoshima al centre d'Osaka al campus de Suita, completant la implementació del pla de la universitat per integrar les instal·lacions disperses als campus de Suita i Toyonaka. L'octubre de 2007, es va completar una fusió entre la Universitat d'Osaka i la Universitat d'Estudis Estrangers d'Osaka a Minoh. La fusió va convertir la Universitat d'Osaka en una de les dues universitats nacionals del país amb una Escola d'Estudis Estrangers, juntament amb la Universitat d'Estudis Estrangers de Tòquio. La fusió també va convertir la Universitat d'Osaka en la universitat nacional més gran del Japó.^[8]

Alumnes destacats

Física, Química i Tecnologies

Hantaro Nagaoka (長岡半太郎), primer president de l'OU, el pioner de la física japonesa.
Hideki Yukawa (湯川秀樹), físic i guardonat amb el Premi Nobel de Física 1949.
Yoichiro Nambu (南部陽一郎), físic i guardonat amb el Premi Nobel de Física 2008.
Akira Yoshino (吉野彰), químic i guardonat amb el Premi Nobel de Química 2019.
Hiroshi Ishiguro (石黒浩), creador de robots Geminoid.

Shoichi Sakata (坂田昌一), físic, conegut pel model Sakata, nominat al Premi Nobel de Física.
Oda Minoru (小田稔), astrònom i astrofísic japonès, professor emèrit a la Universitat de Tòquio.
Yoshiaki Arata (荒田吉明), investigadors pioners en la fusió nuclear.
Shigeo Satomura (里村茂夫), físic japonès.
Akira Hasegawa (長谷川晃), físic teòric i enginyer.
Takashi Hibiki (日引俊詞), científic japonès que és professor emèrit d'enginyeria nuclear a la Universitat de Purdue.
Yasuo Tanaka (田中靖郎), astrofísic i membre de l'Acadèmia del Japó.
Sonia Contera, física espanyola, serveix a la Universitat d'Oxford.
Satoshi Kawata (河田聡), científic en nanotecnologia, fotònica.
Satoshi Hiyamizu (冷水佐壽), professor d'enginyeria elèctrica.
Tadao Kasami (嵩忠雄), teòric de la informació japonès, IEEE Fellow, guanyador del Claude E. Shannon Award de l'IEEE 1999.
Tetsuo Asano (浅野哲夫), informàtic, president de la Japan Advanced Institute of Science and Technology (JAIST).
Wahid Shams Kolahi, científic i enginyer elèctric iranià.
Kilnam Chon, científic informàtic de Corea del Sud.
Nguyễn Ngọc Bình, informàtic vietnamita.

Ciències

Tadamitsu Kishimoto (岸本忠三), immunòleg, 14è president de la OU, guanyador del Premi Crafoord 2009.
Toshio Hirano (平野俊夫), immunòleg, 17è president d'OU, guanyador del Premi Crafoord 2009.
Kiyoshi Nagai, biòleg estructural al MRC Laboratory of Molecular Biology Cambridge, Regne Unit.
Shimon Sakaguchi (坂口志文), immunòleg, Premi Gairdner i guanyador del premi Crafoord 2017
Pratiwi Sudarmono, microbiòloga d'Indonèsia.

Li Siguang (李四光), geòleg i polític xinès.
Hidesaburo Hanafusa (花房秀三郎), viròleg, guanyador del Premi Albert Lasker d'investigació mèdica bàsica el 1982.
Osamu Hayaishi (早石修), Premi Wolf de Medicina 1986.
Shizuo Akira (審良静男), immunòlegs, guanyador del Premi Gairdner 2011.
Yoshio Okamoto (岡本佳男), químic, guanyador del Premi Japó 2019.
Yukihiro Ozaki (尾崎幸洋), científic de la Universitat Kwansei Gakuin.
Tomoaki Kato (加藤友朗), pioner en el trasplantament de múltiples òrgans.
Toshio Yanagida (柳田敏雄), biofísic.
Yoshizumi Ishino (石野良純), biòleg molecular, conegut per haver descobert la seqüència d'ADN de CRISPR.
Kiyoshi Mizuuchi (水内潔), bioquímic.
Yusuke Nakamura (中村祐輔), destacat genetista i investigador del càncer.

Matemàtiques i Econòmica

Michio Morishima (森嶋通夫), economista, cofundador de International Economic Review.
Shizuo Kakutani (角谷静夫), matemàtic, professor a Yale, conegut pel teorema del punt fix de Kakutani.
Jun-iti Nagata (長田潤一), un matemàtic especialitzat en topologia.

Hiroshi Haruki (春木博), matemàtic, autor del teorema de Haruki i del lema de Haruki.
Tadashi Nakayama (中山正), matemàtic que va fer importants contribucions a la teoria de la representació.
Katsumi Nomizu (野水克己), matemàtic japonès-nord-americà conegut pel seu treball en geometria diferencial.
Hidehiko Yamabe (山辺英彦), matemàtic conegut pel flux de Yamabe, l'invariant de Yamabe i el problema de Yamabe.
Toru Kumon (公文公), educador de matemàtiques, desenvolupador del mètode Kumon.
Kengo Hirachi (平地健吾), matemàtic, especialitzat en geometria CR i anàlisi matemàtica.
Yozo Matsushima (松島与三), matemàtic.
Masao Ogaki (大垣昌夫), economista la Universitat de Keio.
Giorgio Brunello, economista italià.
Kazuya Kamiya (神谷和也), economia, professor a la Universitat de Kobe.
Takero Doi (土居丈朗), economista.

Polítics

Mitoji Yabunaka (薮中三十二), l'actual viceministre d'Afers Exteriors japonès.
Heizo Takenaka (竹中平蔵), economista que exerceix com a ministre d'Afers Interns i Comunicacions
Shinji Tarutoko (樽床伸二), polític i antic membre de la Camera de Representants (Japó).

Shuzen Tanigawa (谷川秀善), polític del Partit Liberal Democràtic, membre de la Cambra de Consellers del Japó a la Dieta.
Satoshi Umemura (梅村聡), polític del Partit Demòcrata del Japó, membre de la Cambra de Consellers del Japó a la Dieta.
Mitsuo Mitani (三谷光男), un polític del Partit Demòcrata del Japó, membre de la Cambra de Representants del Japó a la Dieta
Tadashi Maeda (前田正), polític que va servir a la Cambra de Representants del Japó.
Wataru Ito (伊藤渉), polític del Partit Nou Komeito.
Keisuke Kihara (木原敬介), antic alcalde de Sakai.
Ko Ko Oo, científic i antic Ministre de Ciència i Tecnologia de Birmània
Fathimath Dhiyana Saeed, secretari general de l'SAARC.

Referències

↑ «大阪大学ワニ博士». [Consulta: 18 desembre 2018].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 «大阪大学プロフィール» (PDF) (en japonès). 大阪大学企画部広報課, 2021. Arxivat de l'original el 18 juliol 2021. [Consulta: 18 juliol 2021].
↑ ^3,0 ^3,1 «Facts & Figures on the University». [Consulta: 18 juliol 2021].
↑ «Designated National University Corporation Osaka University». [Consulta: 4 desembre 2018].
↑ ^5,0 ^5,1 大学の沿革, Universitat d'Osaka, (japonès)
↑ « The Expansion of the Imperial University System », Ministry of Education, Culture, Sports, Science and Technology
↑ « The University Order and the Growth of Universities », Ministry of Education, Culture, Sports, Science and Technology
↑ History of Osaka University

Enllaços externs

Web oficial (anglès)

[1] «大阪大学ワニ博士». [Consulta: 18 desembre 2018].

[Profile-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 «大阪大学プロフィール» (PDF) (en japonès). 大阪大学企画部広報課, 2021. Arxivat de l'original el 18 juliol 2021. [Consulta: 18 juliol 2021].

[Outline-3] 3,0 ^3,1 «Facts & Figures on the University». [Consulta: 18 juliol 2021].

[4] «Designated National University Corporation Osaka University». [Consulta: 4 desembre 2018].

[大学の沿革-5] 5,0 ^5,1 大学の沿革, Universitat d'Osaka, (japonès)

[6] « The Expansion of the Imperial University System », Ministry of Education, Culture, Sports, Science and Technology

[7] « The University Order and the Growth of Universities », Ministry of Education, Culture, Sports, Science and Technology

[History-8] History of Osaka University

[4]

[1]

[2]

[3]

[5]

[6]

[7]

[8]