Estel Grajea
Séverine Sigrist és una bioquímica nascuda a Tours, França el 16 de juny de 1973. Les seves principals investigacions s’han basat en la cerca de tractaments per la diabetis. Més concretament, els seus últims estudis han estat focalitzats en la creació d’un pàncrees bioartificial.[1]
Biografia modifica
El 1993 es va llicenciar en bioquímica en la Universitat François Rabelais de Tours. Del 1993 al 1996 va realitzar un màster en farmàcia i biotecnologia en la Universitat d'Estrasburg. Finalment, del 1996 al 1999 va dur a terme el doctorat també sobre biotecnologia i farmàcia en la mateixa universitat on va fer el màster.
Carrera científica modifica
Comença la seva carrera científica al Centre européen d’étude du diabète (CEED) l'any 2000 com a responsable d'una investigació sobre el trasplantament d'illots de Langerhans del pàncrees per a pacients amb diabetis tipus 1. El 2005, la nomenen cap del laboratori i inicia noves investigacions per la prevenció i el tractament d'aquesta malaltia. S'encarrega de fer un seguiment dels projectes d'investigació, centrant-se en la cerca de col·laboradors, en l'edició i en la publicació d'articles en revistes internacionals. Al mateix temps, també es dedica a la docència universitària.[2]
Defymed modifica
L'any 2011, Séverine crea Defymed. Es tracta d'una empresa emergent ("start-up") que té com a objectiu investigar i desenvolupar dispositius mèdics pel tractament de la diabetis, concretament, Defymed és una empresa derivada ("spin-off") del Centre européen d’étude du diabète (CEED) que va començar a treballar amb la idea del pàncrees bioartificial el 1996.
Els dispositius desenvolupats per Defymed es troben actualment en fase de prova preclínica avançada.[3]
Pàncrees bioartificial (BAP) modifica
Es tracta d'un dispositiu mèdic pel tractament de la diabetis tipus 1. El dispositiu encapsula cèl·lules secretores d'insulina i permet la reposició d'aquestes cèl·lules sense la necessitat de cirurgia gràcies a una connexió d'entrada i de sortida a l'aparell.
Aquest dispositiu està compost per unes membranes biocompatibles, però no biodegradables que permeten el pas de glucosa i insulina a través d'elles. Només permeten el pas d'aquestes dues molècules i no d'altres com podria ser molècules del sistema immunitari, per tant, aquestes membranes presenten una permeabilitat selectiva. Que les membranes siguin immunoprotectores (no deixen passar anticossos) evita la necessitat d'administrar immunosupressors a pacients de teràpia cel·lular.
A més, aquest dispositiu proporciona un accés il·limitat de cèl·lules secretores d'insulina, principalment, per les cèl·lules mare. D'aquesta manera, s'evita la necessitat de dependre de les donacions humanes.[4]
Dispositiu d'administració d'insulina modifica
Es tracta d'un dispositiu mèdic per l'administració fisiològica d'insulina. La idea és que aquest aparell administri insulina de manera instantània amb una injecció intraperitoneal subcutània. Està compost, igual que el pàncrees bioartificial, per una membrana biocompatible però no biodegradable amb permeabilitat selectiva únicament per la insulina.
Aquest dispositiu podria ser adaptable a més patologies i tractaments, ja que, a part d'insulina, podria injectar fàrmacs o altres molècules.[5]
El gener de 2022, Defymed rep l'aprovació per començar amb l'assaig en fases clíniques. La primera fase clínica té com a objectiu validar el benefici de l'administració d'insulina fisiològica en pacients diabètics a més d'avaluar els riscos, la seguretat i la tolerància a aquest nou dispositiu. Es preveu que aquesta primera fase tingui una duració d'uns divuit mesos. Concretament, aquest estudi està pensat per pacients amb diabetis de tipus 1 que no responen correctament a l'adminsitració subcutània d'insulina i que pateixen grans variacions en els nivells de glucosa en sang.[6]
Investigacions científiques modifica
Malgrat totes les investigacions, encara avui dia no es coneixen les causes exactes de la diabetis de tipus 1. Malgrat això, Séverine planteja 3 factors: el factor genètic, l'autoimmunitat i factors ambientals com l'alimentació i l'estrès. Respecte al factor de l'alimentació, ella afirma que actualment és un problema a escala de quantitat i qualitat. Molta de la fruita i verdura actual conté menys antioxidants que la d'abans, provocant que les cèl·lules beta del pàncrees (secretores d'insulina) es vegin més afectades a l'estrès oxidatiu. A això, hauríem d'afegir-li l'ús de pesticides en els aliments.
Per conseqüència, moltes de les investigacions de Séverine se centren en els antioxidants.[7]
Efecte protector dels antioxidants sobre la diabetis modifica
La diabetis augmenta el risc de patir complicacions microvasculars (ex. nefropatia diabètica) i macrovasculars (ex. miocardiopatia diabètica). Un flux sanguini reduït també pot provocar neuropaties i retinopaties. La inflamació és també un procés important en el desenvolupament de complicacions en aquesta malaltia perquè la hiperglucèmia augmenta els nivells de proteïnes proinflamatòries provocant una inflamació local i sistèmica.
Un estil de vida sedentari, amb una alimentació excessiva i amb aliments processats i ensucrats augmenta el risc de patis diabetis, com també altres factors com el tabaquisme, l'alcoholisme i els raigs UV que augmenten els radicals oxidants provocant un augment en les complicacions cardiovasculars.
Es va demostrar que la dieta mediterrània (rica en fruites, verdures, cereals, oli d'oliva i vi) augmenta la capacitat antioxidant, disminueix la inflamació i millora la sensibilitat a la insulina, entre d'altres. Així doncs, la dieta mediterrània redueix la incidència de diabetis de tipus 2 i de retinopatia diabètica. A més, la majoria d'estudis parlen dels beneficis dels productes naturals rics en antioxidants que protegeixen els vasos sanguinis contra l'estrès oxidatiu, la pèrdua de homeòstasi vascular i les complicacions diabètiques. Per tant, els estudis demostren la capacitat dels antioxidants per prevenir o contrarestar la producció excessiva de ROS, important perquè els nivells de ROS són els principals determinants de la sensibilitat de la insulina alterada.[8]
Seguretat i funció del nou pàncrees bioartificial prevascularitzat en rates alogèniques modifica
Abans del pàncrees bioartificial de Defymed, existien diversos dispositius d'encapsulació de cèl·lules d'altres empreses, però ningun d'ells va arribar al mercat per problemes durant l'estudi que els feien inviables. Així doncs, Séverine i el seu equip van treball per poder aconseguir un dispositiu viable que tingués membranes biocompatibles amb una alta permeabilitat a la glucosa, a la insulina, a l'oxigen i als nutrients i amb un rebuig a IgG.
Així mateix, el pàncrees bioartificial consisteix en una bossa plana circular feta de membranes semipermeables. A més, disposa d'un sistema d'entrada/sortida format per dos catèters connectats a ports d'injecció subcutanis. Per tant, a diferència dels altres dispositius existents en el moment, aquest aparell s'implanta buit per permetre la vascularització dels teixits del voltant i de la seva cicatrització evitant, així, la hipòxia cel·lular en el moment de la injecció. És a dir, interessa tenir vasos sanguinis envoltant el dispositiu perquè aquests puguin proporcionar oxigen a les cèl·lules que hi haurà a l'interior d'aquest. No sols això, sinó que el sistema d'entrada/sortida permet una fàcil inserció i posterior substitució de les cèl·lules sense haver de recuperar tot el dispositiu, perllongant la seva vida útil i evitant les cirurgies repetides.
Séverine i el seu equip realitzen estudis in vitro i in vivo sobre el disseny i la permeabilitat del dispositiu, la biointegració, la funció en rates diabètiques i la immunització. Arriben a demostrar que el seu dispositiu és funcional en condicions comparables a futurs assajos clínics demostrant la seguretat i la biocompatibilitat d'aquest.[9]
Premis modifica
| Any | Premi | Categoria | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2010 | Concurs nacional d'ajuda a la creació d'empreses innovadores | emergència | guanyadora |
| 2011 | Concurs nacional d'ajuda a la creació d'empreses innovadores | creació i desenvolupament | guanyadora[2] |
| 2012 | Women’s Gold Award | dona d'or de la innovació | guanyadora[10] |
| 2014 | Premi Irène-Joliot-Curie per les seves investigacions en el CEED | trajectoria de dona emprenadora | guanyadora |
| 2018 | Woman innovator in EU | finalista |
Referències modifica
- ↑ «Séverine Sigrist, bióloga celular» (en castellà), 16-06-2017. [Consulta: 19 febrer 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «SIGRIST Séverine | Centre Européen d’Etude du Diabète», 20-12-2016. [Consulta: 21 febrer 2022].
- ↑ «About us : Defymed, advanced therapies inspired for you» (en anglès britànic). [Consulta: 22 febrer 2022].
- ↑ «BioArtificial Pancreas: MailPan | Defymed, advanced therapies inspired for you» (en anglès britànic). [Consulta: 22 febrer 2022].
- ↑ «Insulin delivery device : ExOlin | Advanced therapies inspired for you» (en anglès britànic). [Consulta: 22 febrer 2022].
- ↑ «Media & Rewards | Defymed, advanced therapies inspired for you» (en anglès britànic). [Consulta: 22 febrer 2022].
- ↑ Lanfrey, Léopoldine. «Origine et prévention du diabète de type 1» (en francès). [Consulta: 23 febrer 2022].
- ↑ Dal, Stéphanie; Sigrist, Séverine «The Protective Effect of Antioxidants Consumption on Diabetes and Vascular Complications» (en anglès). Diseases, 4, 3, 2016-09, pàg. 24. DOI: 10.3390/diseases4030024. ISSN: 2079-9721.
- ↑ Magisson, Jordan; Sassi, Aladin; Xhema, Daela; Kobalyan, Aram; Gianello, Pierre «Safety and function of a new pre-vascularized bioartificial pancreas in an allogeneic rat model». Journal of Tissue Engineering, 11, 2020-01, pàg. 204173142092481. DOI: 10.1177/2041731420924818. ISSN: 2041-7314. PMC: PMC7257875. PMID: 32523669.
- ↑ «Gold Women's Trophy (Trophée_des_femmes_en_or) - wikipe.wiki». [Consulta: 19 febrer 2022].
Enllaços externs modifica
- Fondation pour l’innovation politique. (2013, 16 noviembre). Le progrès,est nous! Severine SIGRIST. Dailymotion. Recuperado 20 de diciembre de 2021, de https://www.dailymotion.com/video/x179usx [1]
- Defymed | Advanced therapies inspired for you. (2020, 10 junio). Defymed. https://defymed.com/[2]
- Curto-Laverny, S. (2022, 25 enero). Defymed receives approval to start its pilot clinical study with ExOlin® : The promise of a physiological treatment for diabetic patients. Defymed. Recuperado 22 de febrero de 2022, de https://defymed.com/public/uploads/2022/01/CP_EC_ExOlin_janv2022_WIRE_vf.pdf
- D. (2021, 24 febrero). The interview of Séverine Sigrist about ExOlin. Defymed. https://defymed.com/the-interview-of-severine-sigrist-about-defymed-and-the-exolin-medical-device/[3]