Usuari:Iurgell/proves

L'OCELL DE FOC, ÍGOR STRAVINSKI

Altres coses a afegir

·      Portada del programa de concert el día de l’estrena

·      Taula inicial, agafar apartats d’altres ballets

Títol original	Жар-пти́ца
Forma musical	ballet
Compositor	Ígor Stravinski
Llibretista	Aleksandr Golovin
Coreògraf	Mikhaïl Fokin
Vestuari	Léon Bakst
Llengua	rus
Basat en	folklore rus
Data de publicació	1910
Estrena	25 de juny de 1910 a l'Òpera Garnier
Companyia de ballet original	Ballets Russos de Serguei Diàguilev
Personatges	L'ocell de foc El príncep Ivan Tsarevitx Kasxei l'Immortal La Bella Tsarevna
Creat per
Dedicat a

Iurgell/proves

Llengua del terme, de l'obra o del nom	rus
Personatges	L'ocell de foc El príncep Ivan Tsarevitx Kasxei l'Immortal La Bella Tsarevna
Estrena
Estrena	25 de juny de 1910 a l'Òpera Garnier

Coreografia

Des de molts punts de vista, L'ocell de foc és un ballet encara lligat a les convencions i l'estètica musical de finals del segle XIX. Els seus aspectes més innovadors potser sorgeixen d’una idea de Fokin, qui pensava abolir, o quant menys que minimitzar: l’ús de pantomimes convencionals de gestos estereotipat, a través del qual el ballet clàssic representava, descrivia i narrava les accions i els diàlegs imaginaris entre els protagonistes en els moments que servien d’enllaç entre els diversos números de ball.

En lloc d’aquest desgastat codi mímic, Fokin va optar per modes de moviment més expressius, en què tot el cos estava més orgànicament implicat; els modes, és a dir, més a prop de la dansa que de la mímica. A L'ocell de foc, roman la divisió tradicional en números de ball tancat, però la diferència entre el seu registre expressiu i el dels moments de connexió entre les danses es veu atenuada i el conjunt sembla fusionar-se en un continu dramàtic. Això també es corresponia amb l'ideal estètic d'unitat del drama Wagneriana en la seva recepció simbolista russa.

Anàlisi de la música

Orquestració

L'ocell de foc, Petruixka i La consagració de la primavera es consideren ballets molt potents en termes d’orquestració i so en la historia de la música.

El més important de l’orquestració de Stravinski és la importància que dona als instruments individuals. Les combinacions poc convencionals de grups d’instruments afegides a les dinàmiques i tècniques ampliades que utilitza creen un color sonor molt diferent. Algunes de les tècniques instrumentals que utilitza són els harmònics de les cordes obertes a la introducció o el ponticello i col legno a les cordes.

	Estructura	Orquestració				Durada
		Vent fusta	Vent metall	Percussió	Cordes
Ballet de 1910	I. Introducció Primer tableau II. El jardí encantat de Kasxei III. Aparició de l'ocell de foc, perseguit per Ivan Tsarevitx IV. Dansa de l'ocell de foc V. Captura de l'ocell de foc per part d'Ivan Tsarevitx VI. Súpliques de l'ocell de foc VII. Aparició de les tretze princeses encantades VIII. Joc de les princeses amb les pomes d'or IX. Brusca aparició d'Ivan Tsarevitx X. Khorovod de les princeses XI. L'alba XII. Carrilló feèric, aparició dels monstres de Kasxei XIII. Arribada de Kasxei l'Immortal. Diàleg de Kasxei amb Ivan Tsarevitx. Intercessió de les princeses IXV. Aparició de l'ocell de foc XV. Dansa de la suite de Kasxei encantat per l'ocell de foc XVI. Dansa infernal de tots els subjectes de Kasxei XVII. Berceuse XVIII. Reveil de Kasxei. Mort de Kasxei. Profundes Tenebres Segon tableau XIX. Desaparició del palau i els sortilegis de Kasxei, animació dels cavallers petrificats. Alegria general.	2 piccolos 2 flautes 3 oboès 1 corn anglès 3 clarinets 1 clarinet baix 3 fagots 1 contrafagot	4 trompes 3 trompetes 3 trombons 1 tuba 3 trompetes (a l'escenari) 2 tubes wagnerianes tenors (a l'escenari) 2 tubes wagnerianes baixes (a l'escenari)	timbales bombo plats triangle pandereta gong glockenspiel xilòfon celesta 3 arpes piano	violins 1 violins 2 violes violoncels contrabaixos	de 42' a 45'

L'orquestració com a leitmotiv

Stravinski utilitza l’orquestració com a mitjà per recordar-nos un personatge o un instant concret. Sovint no fa servir la mateixa instrumentació sinó la combinació d’un grup d’instruments que ens recorden a un instrument ja esmentat anteriorment.

Un exemple a destacar és la lluita de l’ocell de foc, que es mostra amb un accentuat sforzando seguit d'un pianíssimo (sf>pp) interpretat per les trompes. Aquest motiu clarifica la captura de l’ocell de foc per part del príncep Ivan quan aquest intenta aconseguir la llibertat a l’escena nº5 (Captura de l'ocell de foc per part d'Ivan Tsarevitx).

Un altre exemple il·lustra el moment en què l’ocell ensenya una de les seves plomes al príncep Ivan a l’escena nº6 (Súpliques de l'ocell de foc). La presentació de la ploma s’orquestra per a un conjunt molt brillant format per un oboè, un clarinet, un piccolo i les cordes fent pizzicato.

Expressió de gestos físics mitjançant termes purament musicals

Una part important de l’orquestració i l’arranjament es relaciona amb la coreografía i el ballet i es crea tenint això en compte. Stravinski impulsa aquest principi fent expressa la relació coreografía-música. Un exemple és el diàleg entre Kasxei i el príncep Ivan, on a través de primer un grup format per trompes i trombons Kasxei intenta desafiar el príncep Ivan. Seguidament, Kasxei atrau el príncep Ivan amb el tema que continua, interpretat per trompes, clarinet, piccolo i clarinet baix. Davant l’actitud indiferent del príncep Ivan, Kasxei li exigeix que s’agenolli davant d’ell (això s’exemplifica amb un acord sforzando interpretat per trompes, trombons, tuba, bombo i pizzicato a les cordes inferiors).

Tots aquests exemples corresponen a una escena teatral, i no a moviments de dansa. Per tant, la música il·lustra també els gestos físics que fan els personatges, i no només quan aquests ballen.

L'orquestració i la seva qualitat percutiva

Una de les característiques principals amb què s’identifica Stravinski i el seu so únic (especialment al periode dels Ballets Russos) és el carácter percussiu de l’orquestració.

A L’ocell de foc es veu reflexat en la Dansa Infernal de Kasxei, on les dinàmiques són molt fortes, reforçant els pizzicato de les cordes amb l’accentuació dels trombons. És curiós i a destacar l’ús de l’arpa com a element percussiu, un paper poc convencional per a aquest instrument, igual que per a les cordes.

Utilització del letitmotiv

A la música del ballet de 1910 es poden trobar nombrosos leitmotiv. Una característica important d’aquests motius és que hi ha una diferencicació entre els personatges sobrenaturals, que s’identifiquen amb motius cromàtics i els personatges mortals, que corresponen a motius diatònics.

Sobre la utilització de leitmotiv i la relació entre aquests i els mateixos personatges, Stravinski va dir:

When I composed The Firebird I had not yet completely broken with all the devices covered by the term Music Drama. For example I was still rather susceptible to the system of characterization of different personages, or of different dramatic situations. And this system shows itself in the introduction of processes belonging to the order of what is called Leitmotiv. Thus, in The Firebird all that is concerned with the evil genius, Kastchei, all that be longs to his kingdom: the enchanted garden, the ogres and monsters of all kinds who are his subjects, and, in general, all that is magical or mysterious, marvelous or supernatural, is characterized in the music by what may be termed Leit-harmony.... In contrast with this magical, chromatic music, the mortal element (the prince and the princesses) is allied with characteristically Russian music of a diatonic type.

Quan vaig compondre L’ocell de foc encara no havia desistit del tot amb els elements que formen part del terme Drama Musical. Per exemple, encara era bastant susceptible al sistema de caracterització de diferents personatges o de diferents situacions dramàtiques. I aquest sistema es mostra en la introducció de processos pertanyents al que s’anomena Leitmotiv.

Així, a L’ocell de foc, tot el que es refereix al malvat geni Kasxei té a veure amb tot el seu regne: el jardí encantat, els ogres i monstres de tota mena que són els súbdits, i en general, tot allò que és màgic o misteriós, meravellós o sobrenatural, es caracteritza per la música del que es pot anomenar Leit-harmonia... En contrast amb aquesta música màgica i cromàtica, l’element mortal (el príncep i les princeses) s’alia amb la música característica russa de tipus diatònic.

Leitmotiv dels personatges sobrenaturals

Motiu de l'ocell de foc

Motiu de Kasxei (les Terceres Màgiques)

Sobre el personatge de Kasxei, per exemple, Stravinski va afirmar:

[Kastchei's Magic Thirds] consists of a major and minor third in alternation .... Always a minor third is followed by a major third, and vice-versa. Similarly, the melodic intervals forming these thirds consist of an augmented fourth (or a diminished fifth) which rises and a minor second which falls, alternately in the upper and the lower part (treble and bass). These intervals in turn serve to form the basis of the benevolent, but still magical apparition of the Bird.

[Les Terceres Màgiques de Kasxei] consisteixen en una tercera major i una tercera menor que es van alternant ... Una tercera menor sempre va seguida d’una tercera major i viceversa. De la mateixa manera, els intervals melòdics que formen aquestes terceres consisteixen en una quarta augmentada (o una cinquena disminuïda) que puja i una segona menor que cau, alternativament a la part superior i inferior (aguts i greus). Aquests intervals, al seu torn, serveixen per constituir la base de l’aparició benevolent, però encara màgica de l’ocell.

Leitmotiv dels personatges mortals

Motiu del príncep Ivan

Motiu de les Princeses

Adaptacions

Suites

A més de la partitura del ballet de 1909-10, Stravinski va arranjar tres suites per a ser tocades en concert, que daten de 1911, 1919 i 1945.

	Estructura	Orquestració				Durada
		Vent fusta	Vent metall	Percussió	Cordes
Suite de 1911	Introducció El jardí encantat de Kasxei Dansa de l'ocell de foc Súplica de l'ocell de foc El joc de les princeses amb les pomes d'or El khorovod de les princeses Dansa infernal	2 flautes 2 oboès 2 clarinets 2 fagots	4 trompes 2 trompetes 3 trombons 1 tuba	timbales bombo plats triangle pandereta gong glockenspiel xilòfon celesta 3 arpes piano	violins 1 violins 2 violes violoncels contrabaixos	de 20' a 22'
Suite de 1919	Introducció L'ocell de foc i la seva dansa Variacions de l'ocell de foc El khorovod de les princeses Dansa infernal del Rei Kasxei Cançó de bressol Finale	2 flautes 2 oboès 2 clarinets 2 fagots	4 trompes 2 trompetes 3 trombons 1 tuba	timbales bombo plats triangle xilòfon arpa piano (o celesta)	violins 1 violins 2 violes violoncels contrabaixos	de 20' a 22'
Suite de 1945	Introducció Preludi i dansa Variacions Pantomima I Pas de dos Pantomima II Scherzo Pantomima III El khorovod de les princeses (rondó) Dansa infernal Cançó de bressol Finale	2 flautes 2 oboès 2 clarinets 2 fagots	4 trompes 2 trompetes 3 trombons 1 tuba	timpani bombo tambor tamborí plats triangle xilòfon arpa piano	violins 1 violins 2 violes violoncels contrabaixos	de 28' a 30'

Portada de la primer edició de la partitura orquestral de L'ocell de foc. Edició de P. Jurgenson del 1911 a Moscú

Versió per a piano

El mateix Stravinski va fer una adaptació de la música del ballet per a piano sol (1910). L'estructura de la qual coincideix amb la del ballet original.

El repte de fer una transcripció d’una peça orquestral per a piano és molt gran perquè no hi ha prous dits per fer-ho tot. La versió per a piano sol de L’ocell de foc sembla més una eina per ajudar en els assajos del ballet que una peça per ser tocada en concerts. Una de les coses que ho fa pensar són les escasses anotacions en la partitura de piano, quan Stravinski és conegut per ser molt exigent i complementar tots els detalls en les seves partitures.

El pianista que vulgui interpretar aquesta peça té l’exigència d’intentar emular el color de l’orquestra només amb el piano, així com totes els detalls que això en deriva. Al final, la versió per a piano de L’ocell de foc resulta ser convincent per interpretar-la com a obra de concert.

Recepció de L'ocell de foc

“The success of The Firebird altered the course of Stravinsky’s life. At that time Paris was the international centre of the world of art, the Ballets Russes one of its prime sensations; and Stravinsky’s the most important original score in the ballet’s repertory. This meant that overnight he beca-me known as the most gifted of the younger generation of Russian composers, and during the next few years his music became betterknown and appreciated in western Europe than in his native Russia.”

"L’èxit de L’ocell de foc va alterar el curs de la vida de Stravinski. En aquella època París era el centre internacional del món de l'art, els Ballets Russos una de les seves sensacions principals; i la partitura de Stravinski és l’obra original més important del repertori de ballet. Això significava que de la nit al dia es va convertir en el més dotat de la generació jove de compositors russos, i durant els anys següents la seva música es va fer més coneguda i apreciada a l’Europa occidental que a la seva Rússia natal ."

Stravinski i la seva pròpia visió sobre L'ocell de foc

Stravinsky was ambivalent about the success of The Firebird. It remained for the rest of his life the piece for which he was most famous and the piece that was most often performed and parodied. [...] Stravinsky came to regard The Firebird as conventional in terms of conception and orchestration. [...] Unhappy with some of the choreography, he seems to have been relieved when the suite began to be performed as part of an orchestral concert.

Stravinski era ambivalent sobre l’èxit de L’ocell de foc. Va quedar per a la resta de la seva vida com la peça per la qual era més famós, i que es feia i parodiava amb més freqüència. [...] Stravinski va arribar a considerar L’ocell de foc com a convencional en termes de concepció i orquestració. [...] Insatisfet amb algunes de les coreografies, sembla que es va alleujar quan la suite va començar a interpretar-se com a part d’un concert orquestral.