Usuari:Marmunt/proves

Recorregut musical

modifica

Nova Cançó: de Georges Barre a Jordi Barre

modifica

És un encontre, el 1959, que porta Georges Barre al català. Si amb la seva orquestra, col·labora a vegades amb grups que fan viure la llengua i la tradició catalanes a la Catalunya del Nord, és l’escriptor Esteve Albert i Corp que el motiva a dedicar-se únicament a la llengua catalana. El primer gran projecte de Georges al voltant del català, acompanyat per l’Esteve Albert, és el muntatge d’una obra amb el grup Pirène d’Elna (Rosselló)[1]. Poc després, és el mateix escriptor que integra Georges al Fanal Sant Vicens (grup artístic perpinyanès que defensa la cultura catalana mitjançant el teatre i el cant). A l’inici dels anys 1960, realitza moltes estades a la Catalunya del Sud, ben sovint a la capital, Barcelona, i participa a diversos concursos i festivals. És l’època importantíssima del moviment reivindicatiu de la Nova Cançó i Georges es relaciona amb joves cantants com Raimon del País Valencià. De fet, és durant aquest període que coneix un gran èxit davant del públic barceloní i dels catalans del Principat[1]. El 1964, en el marc de les festes de la Mercè, hom li lliura la Medalla de la Ciutat de Barcelona i, « de 1963 a 1965, Barre és un dels cantautors més escoltats i venuts a Catalunya »[1]. És al final de la dècada del 1960 que Georges Barre esdevé finalment Jordi Barre, i això gràcies a la dona per qui s’ha enamorat, la Danièle Rouzaud. Amb ella, entén que el català és la llengua amb la qual s’ha d’expressar artísticament i que ha arribat el temps d’interessar-se gairebé exclusivament a les especificitats i a la realitat de la Catalunya del Nord.[1]

Les corals i conjunts musicals

modifica

El Fanal Sant Vicens de Perpinyà

modifica

Georges Barre s’uneix doncs al Fanal Sant Vicens de Perpinyà el 1962.[1] El Fanal aplega compositors, poetes, cantants, comediants, músics, coreògrafs, etc..., tots amateurs però amb ganes de perpetuar la tradició i donar vida al folklore rossellonès. Intimidat al principi per aqueixa burgesia perpinyanesa, està tanmateix content d’implicar-s’hi. Les seves competències musicals així com la seva reputació faciliten la seva integració. « Al Fanal Sant Vicens, Georges Barre arrela cada cop més amb la tradició, hereu inconscient de Joan Amade ».[1] És també al Fanal que coneix els qui esdevindran els seus lletristes, el poeta Jordi Pere Cerdà (Antoni Cayrol), o encara l’Amic Vicenç, el carnisser d’Espirà de l’Aglí, Joan Cayrol. Després de diverses emissions de la cançó Toquen les hores a les ones de France Culture el 1976, Jordi Barre demana al grup més exigència, més rigor, per tal d’assolir un nivell superior.[1] Està convençut que això pagarà la pena, i a la fi del mateix any, el Fanal i Jordi Barre participen al programa Les Musiciens du Soir. És un triomf, tota França els veu a la televisió i sent la « llengua del país ». Solange i Philippe Bauby, creadors i animadors del Fanal Sant Vicens, decideixen aleshores gravar un disc de 10 cançons, de les quals 8 són en català. Dos anys més tard, al Théâtre de l’Atelier de París, davant de molts nord-catalans però també de representants del Sud, és la gran ovació. Jordi Barre esdevé en aquell moment quelcom més que un simple cantant nord-català.[1]

El grup Pa Amb Oli

modifica

El 1978, crea al costat del Fanal amb alguns dels seus components, el grup Pa Amb Oli, format per dotze artistes, entre els quals hi ha l’Albert Bueno i Germinal Monge. Aquest nucli més petit permet alhora treballar més sovint i adquirir ràpidament unes bases sòlides. « Pa Amb Oli des del seu primer recital parisenc, el 1979, al Théâtre d’Issy-les-Moulineaux, és classificat al mateix nivell que nombrosos grups parisencs de llavors ».[1] Pa Amb Oli, fins a la seva dissolució l’any 1983, es produeix realment a tot arreu, les dates dels espectacles es succeeixen a totes les comarques nord-catalanes El 1982, Jordi Barre rep fins i tot per part de la SACEM, un Disc d’Or. Més de 50.000 exemplars del seu tercer disc es venen, i això només a la Catalunya del Nord. Un any més tard, per a Pa Amb Oli com per a Jordi Barre, és la consagració, s’anuncia un recital a l’Olympia.[1] Molts nord-catalans fan el viatge expressament per escoltar el cantant i el grup durant més de dues hores. És la conquesta de la capital francesa pels rossellonesos. « 1 800 Catalans, ahir, a l’Olympia per amor al país i al Migdia » es pot llegir el 17 d’abril de 1983 al diari Midi Libre.[1] « El faristol exposat amb els colors de Catalunya [...], una reivindicació cultural i un testimoniatge públic d’existència » escriu Henry-Jean Servat.[1] Aquest concert de Pa Amb Oli a l’Olympia amb Jordi Barre com a estrella, recorda a França i a París l’existència de la Catalunya del Nord i del poble català.[1]

L'Estudiantina d'Illa

modifica

Jordi Barre dirigeix també des de mitjan anys 80 i fins al final de la seva vida, la coral l’Estudiantina d’Illa (Riberal, Rosselló). « Al mes de novembre de 1999, participa a un altre homenatge, que el poble d’Illa ret a Lucien Castillo, l’ànima de la coral l’Estudiantina ».[1]

Els frescos històrico-músico-teatrals

modifica

Els Angelets de la Terra

modifica

Jordi Barre, nostàlgic de l’època de Pyrène amb Esteve Albert, té en ment fer un espectacle musical sobre esdeveniments històrics que han marcat profundament la història nord-catalana. Pensa molt ràpidament en els Angelets de la terra, i Joan Tocabens accepta el repte escrivint no només les lletres de les cançons, sinó també els diàlegs de l’obra. Aquest projecte surt a la llum l’estiu de 1989, amb la complicitat de Joan-Pere Lacombe Massot, el director de teatre, que no dubta ni un segon a canviar els costums dels comediants per tal de passar de l’amateurisme a un cert professionalisme. Alguns d’ells, procedent d’altres grups culturals catalans, venen a donar un cop de mà. Tothom treballa, assaja intensament, s’implica al 200%. Jordi Barre canta doncs « amb força la revolta dels Angelets, la Guerra de la Sal, la resistència del Vallespir i del Conflent a la integració a França, conseqüències del tractat dels Pirineus de 1659 ».[1] Posa música i interpreta 11 textos escrits per Joan Tocabens. És un cop més un veritable èxit, i això a cadascuna de les sis representacions a tot arreu del departament. Un espectacle itinerant que comença evidentment a Prats de Molló, allà mateix on té lloc una part de l’aventura dels Angelets, passa després per Tuïr, Vilafranca de Conflent, Cotlliure, Argelers o encara el Palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà.[1] Una única representació té lloc de l’altra banda dels Pirineus, a Olot. Són prop de 10 000 espectadors que venen a descobrir o redescobrir aquest episodi de la història nord-catalana. Tot i això, algunes persones apassionades d’Història critiquen negativament aquest espectacle perquè no entenen que assisteixen simplement a una ficció amb una trama històrica.[1]

La trilogia Els Reis de Mallorca

modifica

Després d’aquest gran reeiximent amb els Angelets, es comenten altres idees de frescos històrico-músico-teatrals, i finalment es determina fer quelcom sobre el reialme de Mallorca. Joan-Pere Lacombe Massot vol el Palau dels Reis de Mallorca com a teló de fons.[1] Així és, ja que « Lacombe, Tocabens i Barre s'instal·len al palau durant tres estius 1991, 1992, 1993 ».[1] Molts comediants dels Angelets es neguen a participar-hi, són substituïts per altres artistes molt populars de l’escena local. Es decideix que aquest espectacle es farà tant en català com en francès, així s’adopta la carta del bilingüisme. Aquest fresc és també el primer projecte musical que reuneix el director del Conservatori de Perpinyà, Daniel Tosi, i el líder del Fanal Sant Vicens de Perpinyà, Jordi Barre. Els Reis de Mallorca és una trilogia, un fresc en tres episodis. Dues hores d’espectacle amb Jordi Barre i més de 150 participants (comediants, músics, ballarins, figurants).[1] Una alba de sang i d’or és el primer episodi i ens parla de la vida trepidant de Jaume 1er el Conqueridor. « Quatre representacions tenen lloc en francès i dues en català (agost de 1991) ». L’espasa de discòrdia ofereix durant sis representacions en francès i tres en català (agost de 1992), un màxim d’aventures i accions que exposen el combat entre Jaume II de Mallorca i Pere III d’Aragó, ambdós fills de Jaume 1er el Conqueridor. Després d’algunes incerteses, la tercera i darrera part dels Reis de Mallorca, El ceptre romput és interpretat quatre vegades en francès i una vegada en català. Descriu el final inevitable del reialme de Mallorca, i al mateix temps el final del títol de capital per a la vila de Perpinyà. L’escenografia està a l’altura de l’esdeveniment tràgic i greu. Jordi Barre interpreta un total de 18 cançons escrites per Joan Tocabens i composa ell mateix la música. Des d’aleshores, « el temps dels frescos històrics s’ha acabat », cosa que després Jordi Barre lamentarà moltíssim.[1]

El pessebre vivent del Nadal català & les cançons tradicionals rosselloneses

modifica

Jordi Barre és sensible a la música popular i tradicional de Catalunya. L’any 1972, crea a Elna (Rosselló), el seu primer pessebre vivent en català.[1] Ràpidament el porta a la capital del Rosselló amb el Fanal Sant Vicens de Perpinyà. Sempre recolzat pel seu amic Joan-Pere Lacombe Massot, farà del pessebre un esdeveniment únic que ningú es perdrà durant les festes de cap d’any a la Catalunya del Nord.[1] Tot està constantment reelaborat, retocat, millorat, així la màgia del Nadal es compleix. Si al principi el pessebre té lloc dins les esglésies i catedrals del departament, a partir del 1991 s‘estableix a l’església Sant Domènec de Perpinyà. Posteriorment, s'instal·la al Palau dels Reis de Mallorca. Aquest espectacle inspira fins i tot altres grups culturals catalans del país.[1] Jordi Barre és també present per a l’Estudiantina d’Illa (Riberal, Rosselló), amb qui participa l’any 1985 al renaixement d’un altre pessebre, la Pastoral del Canonge Bonafont.[2] Dirigeix la coral que igualment actua dins moltes esglésies del departament. Aquesta tradició segueix ben viva a Illa i Jordi Barre hi és per alguna cosa.[2]

Aquestes nadales agraden i Joan-Pere Lacombe Massot té llavors la idea d’immortalitzar-les amb un CD titulat Nadal que es publica en 1992. « La primera edició de l’àlbum s’esgota abans del 25 de desembre ».[1] El disc inclou 16 cançons tradicionals del Nadal català com ara Salten i ballen, Sant Josep fa bugada, El desembre congelat, La nit de Nadal, Fum, fum fum, així com dos cants més recents musicats per Jordi Barre: Balada de Nadal escrita pel príncep dels poetes catalans, Josep Carner i L’Escloper de Roger Campredon,  un dels portadors de la tradició del pessebre vivent a Elna.[1]

Jordi Barre mostra malgrat tot certes reticències a l’hora d’apropiar-se cançons populars.[1] Tanmateix, per preservar aquest patrimoni popular excepcional, enregistra l’any 1996 Tradicionals, un àlbum amb 11 cançons tradicionals catalanes i algunes només del Rosselló. Joan del Riu, Lo Pardal, Les Minyones de Tuïr, Muntanyes del Canigó, La Titona i moltes més músiques del repertori nord-català apareixen en aquest CD. Això dit, l’acompanyament musical realitzat al sintetitzador no és apreciat per tothom. Al contrari, altres ho veuen com una modernització necessària per tal de reactualitzar-les.[1]

Discografia completa

modifica
  • 1963 — Canta Perpinyà (Senzill 45t)[3]
  • 1964Vaig escoltant (Senzill 45t)[3]
  • 1972La Mata de Jonc (Senzill 45t)[3]
  • 1977El fanal canta (LP 33t, amb el Fanal Sant Vicens de Perpinyà)[3]
  • 1979El xiprer verd (LP 33t)[3]
  • 1979Pa amb oli (LP 33t, amb el grup Pa Amb Oli)[3]
  • 1981La nit on vam fugir (LP 33t)[3]
  • 1982Tant com me quedarà (LP 33t, Disque d'Or)[3]
  • 1983Spécial Olympia: Cotlliure serà sempre Cotlliure (Senzill 45t)[3]
  • 1984Si t'en vas (LP 33t)[3]
  • 1984El vi del Rosselló (Senzill 45t)[3]
  • 1988Així em parla el vent (Primer CD produït per un artista de la Catalunya del Nord)[3]
  • 1989Angelets de la Terra (K7, vídeo K7 espectacle)[3]
  • 1990Amb la Força de l'Amor (compilació doble CD)[3]
  • 1990Lliure com el vent (K7, conte musical)[3]
  • 1991Amb la Força de l'Amor (vídeo K7, concert en directe)[3]
  • 1991Odyssud 91 (CD)[3]
  • 1992Nadal (K7, CD)[3]
  • 1993Els reis de Mallorca (K7, CD)[3]
  • 1993Angelets de la Terra (CD)[3]
  • 1995Porta ben alt el teu somriure (CD)[3]
  • 1996 — Cantata O món (CD, vídeo K7 espectacle)[3]
  • 1996Jordi Barre, 30 anys de cançó a l'Espai (doble CD, concert enregistrat en directe a l'Espai de Barcelona l'any 1994)[3]
  • 1996Tradicionals (CD)[4]
  • 1998Tots els records (compilació doble CD)[5]
  • 1999Despleguem les banderes (Senzill CD)[6]
  • 2000Infants de l'univers (CD, conte musical)[3]
  • 2001Lliure com el vent (CD)[3]
  • 2003Camins d'amor (CD)[7]
  • 2004Dona (CD)[8]
  • 2005Jordi Barre Live (DVD)[9]
  • 2006Parlem català (Senzill CD)[10]
  • 2007 — Angelets de la Terra (DVD, digitalització K7)[11]
  • 2007 — Amb la Força de l'Amor (DVD, digitalització K7)[12]
  • 2007O món (DVD, digitalització K7)[13]
  • 2007Pessebre vivent del Rosselló (DVD, digitalització K7)[14]
  • 2008Sóc (CD)[15]
  • 2009Jordi Barre canta Joan Tocabens (CD)[16]
  • 2010Per molts anys (CD)[17]
  • 2010Pessebre vivent del Rosselló (Llibre i CD)[18]
  • 2010Més enllà de ser (Senzill CD)[19]
  • 2011Una vida de llum (compilació, 3 CDS)[20]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 Jacques Queralt & Christine Lavaill. Jordi Barre L'enchanteur. Balzac Editeur, 2003, p. 215 p. ISBN ISBN 2-913907-08-3. 
  2. 2,0 2,1 «Les Pastorales» (en francès), 17-05-2020. [Consulta: 19 desembre 2020].
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 3,22 3,23 3,24 «Quaderns n° 2 [Musique imprimée : partitures musicals / Jordi Barre = Partitions musicales = Musical scores]» (en francès). [Consulta: 28 desembre 2020].
  4. «Tradicionals [enregistrement sonore / Jordi Barre]» (en francès). [Consulta: 28 desembre 2020].
  5. «Tots els records... [enregistrement sonore / Jordi Barre [cant i música]]» (en francès). [Consulta: 28 desembre 2020].
  6. «Despleguem les banderes [enregistrement sonore / Jordi Barre ; veus Joan Guiu Candille, Fanny Candille, Flor Candille-Duran]» (en francès). [Consulta: 28 desembre 2020].
  7. «Camins d'amor [Enregistrement sonore / música Jordi Barre ; lletra Joan Tocabens ; dir. Michel Lefort]» (en francès). [Consulta: 28 desembre 2020].
  8. «Dona [Enregistrement sonore / Jordi Barre]» (en francès). [Consulta: 28 desembre 2020].
  9. «Jordi Barre live [DVD-VIDEO]» (en francès). [Consulta: 28 desembre 2020].
  10. «Parlem català [Enregistrement sonore / lletra i mus. 1-2-4 Jordi Barre ; 3 - Joan Tocabens ; orquestracions 1 : Pierre Teodori, Jordi Barre ; 2 Fabrice Delpech ; 3 Pierre Teodori ; 4 Joan Mora ; veus Daniela Barre, Virginie Barre-Vergès, Genoveva Campmajo-Rouzaud, Joan Guiu Candille, Fanny Candille, Flor Candille-Duran]» (en francès). [Consulta: 28 desembre 2020].
  11. «Angelets de la terra [DVD-VIDEO : fresc històric i musical / música Jordi Barre, lletra Joan Tocabens]» (en francès). [Consulta: 28 desembre 2020].
  12. «Amb la força de l'amor [DVD-VIDEO / Jordi Barre, Christian Laborde (ballet d'ouverture), Christophe Neuhauser i Jean Mora (ballet corrida)]» (en francès). [Consulta: 28 desembre 2020].
  13. «O món [DVD-VIDEO / Musica Jordi Barre, lletra Jordi Pere Cerdà ; dirigida per Daniel Tosi]» (en francès). [Consulta: 28 desembre 2020].
  14. «Pessebre, la crèche vivante [DVD-VIDEO / un film de]» (en francès). [Consulta: 28 desembre 2020].
  15. «Sóc [Enregistrement sonore / Jordi Barre]» (en francès). [Consulta: 28 desembre 2020].
  16. «Jordi Barre canta Joan Tocabens [Enregistrement sonore / jordi Barre]» (en francès). [Consulta: 28 desembre 2020].
  17. «Per molts anys [Enregistrement sonore / Jordi Barre]» (en francès). [Consulta: 28 desembre 2020].
  18. «Pessebre vivent del Rosselló / Henri Joncà ; Estève Albert, Roger Campredon, Jordi Barre» (en francès). [Consulta: 28 desembre 2020].
  19. «Au delà d'être [Enregistrement sonore : la greffe célèbre la vie / Jordi Barre et Clarisse Damien chantent pour le don d'organes]» (en francès). [Consulta: 28 desembre 2020].
  20. «Una vida de llum [Enregistrement sonore / Jordi Barre]» (en francès). [Consulta: 28 desembre 2020].