Usuari:Pallares/Caro diario

Caro diario (Caro diarioés una pel·lícula italiano-francès escrita, dirigida, produïda i interpretada per Nanni Moretti, sortit l'any 1993. El film ha obtingut el preu de la posada en escena del Festival de Canes 1994.

http://esadir.cat/filmoteca/fitxa/node/Caro_diario

Synopsis

Caro Diario està compost de tres episodis als quals Nanni Moretti juga el seu propi paper a una mena de diàleg amb el seu periòdic intime com el suggereix el títol.

http://www.nytimes.com/movie/review?res=9E03E2DB133AF935A1575AC0A962958260

En Vespa

El primer episodi, En Vespa, mostra l'actor al seu passeig en Vespa a través dels barris d'una Roma estival i a meitat deserta, interrogant transeünts. La fotografia de les belleses del paisatge architectural i monumental acompanya les reflexions del realitzador qui passen de la critica cinematogràfic en general i del cinema hollywoodien en particular, a la sociologie i a la complexitat urbanistique de tots aquests barris périphériques de la capital. La seva més gran alegria, dansar a un bal popular. De vegades, s'atura per veure un film a un bar. L'episodi es llaura a Garbatella i s'acaba a Ostie, sobre el lloc on va ser assassinat Pier Paolo Pasolini, on es troba un monument erigit a la seva memòria i on Moretti es ret, acompanyat d'una música de Keith Jarrett. L'una de les escenes les més caractéristiques d'aquest episodi és aquella de la visita a Spinaceto, un barri del sud del capital, del qual Moretti recorre els carrers després d'haver-ne sentit parlar de manera negativa : « Llavors, anem veure Spinaceto.

Les illes

Dans le second épisode, Les îles, Moretti est en voyage dans les îles éoliennes, fuyant la frénésie de la vie citadine. En visite sur l'île de Lipari chez son ami Gerardo où il s'est retiré pour étudier, il ne réussit cependant pas à trouver la tranquillité tant convoitée dans la confusion touristique. Les deux amis se rendent alors sur l'île de Salina, où ils sont accueillis chez un couple d'amis de Gerardo, lesquels se débattent avec l'éducation problématique de leur fils, un enfant gâté et télédépendant. Gerardo, depuis toujours allergique à la télévision se découvre étonnamment séduit, en particulier par les soap opera. Sur l'île de Stromboli, le maire mégalomane voudrait les entraîner dans des projets extravagants. En visitant le volcan, Gerardo réussit à demander à des touristes américains de lui révéler en avant-première les événements du soap opera Amour, Gloire et Beauté, pas encore diffusé en Italie, mais tous les types de programmes télévisuels l'attirent désormais, trouvant dans chacun d'eux différents mobiles intellectuels. Les deux hommes décident d'aller vers Panarea mais ce choix se révèle également malheureux, car ils tombent sur deux animatrices d'événements mondains et repartent à la course vers l'hydroglisseur. Découragé par cet énième échec, Moretti décide de se rendre sur l'île d'Alicudi, la plus « sauvage » de l'archipel, dépourvue d'eau courante et d'électricité. Ils semblent finalement satisfaits quant l'ami Gerardo s'enfuit de l'île, désespéré, se rendant compte que, alors qu'il n'en ressentait pas le manque, il allait être privé de télévision.

Els metges

L'últim episodi, Els Metges, conta el seu odissea, autobiographique i en part filmada des de la vida real, a les preses amb un lymphome de Hodgkin (tumeur del sistema lymphatique al pronòstic més favorable en mirada del lymphome no Hodgkin), del qual no s'és adonat que després d'una sèrie de parer discordants, consultes imprecises, cures inútils i dispendieux. A marxar del símptoma d'un prurit n'evolució al punt de pertorbar la seva son, de transpiration i de amaigrissement, s'adreça en va a diverses « llums » de la dermatologie, obtenint només de contínues prescripcions pharmaceutiques, de diferents tipus de shampoings i finalment d'una curació a una localitat balnéaire. Després d'haver-hi arriscat un xoc anaphylactique a parla d'un vaccin qui es revelarà inútil, es gira cap a la medicina oriental. Un metge acupuncteur lluïdes aconsella controls radiographiques ; l'escàner sembla indicar la presència d'un sarcome pulmonaire incurable ; la intervenció quirúrgica posa aquesta fes n'evidència un lymphome de Hodgkin pel qual el realitzador comença sessions de chimiothérapie, qui es desenrotllen i que filma al seu pis. En consultor una enciclopèdia mèdica, Moretti troba la confirmació del que els símptomes d'aquesta malaltia són bé aquells de la qual ha sofert i del qual ha sempre fa estat en anamnèse. Decebut (

Distribució

Nanni Moretti : Nanni
[[{{{2}}}]] ([[:{{{1}}}:{{{2}}}|{{{1}}}]]) () : l'actor
Giulio Basa : l'automobilista
[[{{{2}}}]] ([[:{{{1}}}:{{{2}}}|{{{1}}}]]) (it) : Muretto di Spinaceto
Carlo Mazzacurati : el critica
Jennifer Beals : ella-mateix
Alexandre Rockwell : lluïdes-mateixa
Renato Carpentieri : Gerardo
Marco Paolini : l'home de la primera parella
[[{{{2}}}]] ([[:{{{1}}}:{{{2}}}|{{{1}}}]])
() : l'alcalde de Stromboli
[[{{{2}}}]] ([[:{{{1}}}:{{{2}}}|{{{1}}}]]) () : un habitant de Alicudi
Moni Ovadia : Lucio
Valerio Magrelli : el primer dermatologue
[[{{{2}}}]] ([[:{{{1}}}:{{{2}}}|{{{1}}}]]) () : l'últim dermatologue
[[{{{2}}}]] ([[:{{{1}}}:{{{2}}}|{{{1}}}]]) ()
[[{{{2}}}]] ([[:{{{1}}}:{{{2}}}|{{{1}}}]]) () : l'ajudant dels metges xinesos

Primer rodatge

Una Vespa.

En 1992, Nanni Moretti considera de fer un film qui contaria la història d'un psychanalyste qui s'hi hauria desenrotllat a les illes Eòliques[2]. Efectua répérages. Sap que va tractar-se d'un film car[2]. Paral·lelament, com queda a Roma al mes d'agost, Nanni Moretti decideix, ja que és el seu propi productor i que deté també un cinema, el Nuovo Sacher, de girar un curt métrage sobre els passejos que efectua en Vespa[2]. Ho/Ho gira sobre dos caps de setmana[2]. El film ha presentat a Giuseppe Lanci, el cap operador de Palombella va apallissar com un curt métrage documental[3].

Moretti escull longuement el color verd a la qual decideix de repeindre aquest scooter, i hi haurà la sorpresa de la veure aparèixer bleue a la imatge[2]. Les sequències de Vespa han girat n'equipat molt reduïda : és el soci de Nanni Moretti, el productor Angelo Barbagallo qui condueix el vehicle (una Citroën Méhari[4]) on es troba la càmera mentre que Lanci filma, ajudat d'un presenciant qui dóna les indicacions de diaphragme

Aquest estiu-allà, gira també als locals de la seva casa de producció la sequència on el realitzador Carlo Mazzacurati encarna un critica de cinema[5]. (Nanni Moretti pensa primerament per aquest paper al seu amic el real[[{{{2}}}]] ([[:Italo Spinelli:{{{2}}}|Italo Spinelli]])zador (it) i dirà per la continuació que s'hi havia sabut que es tractaria d'una longitud métrage no hi hauria apel·lat a Mazzacurati[5].) Carlo Mazzacurati explica que Nanni Moretti lluïdes ha

Transformació en longitud métrage

Veient els rushes, pren al realitzador l'enveja de girar un film sencer al mateix esme de lleugeresa[5]. Decideix llavors d'abordar-hi el seu informe als metges en el moment del càncer qui l'ha afectat l'any 1991 i reprèn per escriure aquesta part les ordenances que ha guardades en el moment de les errements de diagnòstics que ha patits així com les notes que ha preses en el moment dels seus manteniments amb els diferents metges[5]. Desitja fer un film basat en aquesta realitat, en es apartant el menys possible, i afegint-hi

Nanni Moretti comença el seu rodatge en febrer 1993[7]. Dues setmanes abans, decideix de suprimir el capítol El Critica i el Realitzador perquè ho/ho troba massa diferent dels altres[7]. Gira en principi el capítol sobre els metges, a continuació certes parts del capítol En Vespa com el fallo film italià que el seu personatge va veure al cinema, a continuació Les Illes[5]. Sobre En Vespa, l'equip és sempre molt reduïda, com pel primer període de rodatge[3]. Un enginyer del so no és adjunt a l'equip de rodatge que per les sequències qui incluent una trobada[3]. L'equip és més important sobre el segment Les Illes i més reduïda, de per la naturalesa documental del relat, sobre Els Metges[3]. Soles certes sequències han girat a dues càmeres, com la sequència amb el grup musical[3].

Muntatge

Periòdic intime és un film realment construït al muntatge[8]. Moretti gira de nou certes escenes després d'un primer període de muntatge[8].

El film ha pujat sobre una [[{{{2}}}]] ([[:Moviola:{{{2}}}|Moviola]]) (en)[8]. És allà que són en principi provades les músiques originals que el realitzador desitja pel film[8]. Les músiques originals compostes per Nicol Piovani pels comentari de Nanni Moretti han afegit per la continuació[8].

Segons Mirco Garonne, el monteur del film, la sequència on Moretti es ret allà on Pier Paolo Pasolini és morta deu a l'origen constituir un documental autònom[8]. Ha lluït qui va convèncer Moretti des servir-ne per core el primer capítol[8].

Acollida

Premios 1994: Festival de Cannes: Mejor director 1994: Premios Cesar: Nominada a la Mejor película extranjera 1994: Premios del Cine Europeo: Premio FIPRESCI 1993: Premios David di Donatello: Mejor película y música. 9 nominaciones Críticas

"Imprescindible" Fernando Morales: Diario El País "Buen cine (...) El primer capítulo; magistral" Vicente Molina Foix: Fotogramas

El film, prevalgut al festival de Bastons, permet al seu realitzador d'haver-hi conegut al nivell internacional[4].

Segons Nanni Moretti, el film hi hauria permesos de rellançar les vendes de discos de Keith Jarrett, Khaled on Brian Eno[9].

[[Categoria:Pel·lícules de França del 1993]]