Val·leriïta

La val·leriïta és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany i dona nom al grup de la val·leriïta. Rep el nom per Johan Gottschalk Vallerius, químic i mineralogista suec de la Universitat d'Uppsala, Suècia. Va ser la primera càtedra de química, medicina i farmàcia el 1750. Va tenir nombroses publicacions sobre temes químics, mineralògics i geològics.

Val·leriïta
Fórmula química	(Fe2+,Cu)₄(Mg,Al)₃S₄(OH,O)₆
Epònim	Johan Gottschalk Wallerius
Localitat tipus	Mina Aurora, Mines de Kaveltorp, Kopparberg, Ljusnarsberg, Västmanland, Suècia
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.FD.30
Nickel-Strunz 9a ed.	2.FD.30
Nickel-Strunz 8a ed.	II/C.23
Dana	2.14.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 3,79Å; c = 34,1Å;
Color	gris-bronze-groc fosc
Duresa	1 a 1,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negre
Diafanitat	opaca
Impureses comunes	Ni, Ca, K, Na, Si
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1870
Símbol	Val
Referències

Característiques

La val·leriïta és un sulfur de fórmula química (Fe²⁺,Cu)₄(Mg,Al)₃S₄(OH,O)₆. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 1,5. Es pot confondre amb la mackinawita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la val·leriïta pertany a «02.FD - Sulfurs d'arsènic amb O, OH, H₂O» juntament amb els següents minerals: quermesita, viaeneïta, erdita, coyoteïta, haapalaïta, yushkinita, tochilinita, wilhelmramsayita, vyalsovita i bazhenovita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Aurora, situada a les mines de Kaveltorp, a la localitat de Kopparberg, a Västmanland, Suècia. Tot i no tractar-se d'una espècie gens comuna, es troba distribuïda per força indrets d'arreu del planeta.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Val·leriïta