Antiga Roma:
Regne romà  · República Romana  · Imperi  ·
Principat  · Dominat  · Imperi d'Occident
Imperi d'Orient

Organització social:
Dret romà
Assemblees romanes
Senat romà
Tribus romanes
Gens
Cursus honorum

Ciutadania romana
Patricis
Equites
Plebeus
Esclavitud

Magistratures ordinàries

Cònsol
Pretor
Tribú de la plebs
Censor
Pontifex Maximus
Qüestor

Prefecte de la ciutat
Edil
Prefecte
Procònsol
Propretor
Interrex

Magistratures extraordinàries

Dictador
Mestre de la cavalleria
Tribú consular
Legat

Triumvir
Decemvir
Vigintisexvir
Interrex

Càrrecs i honors

Emperador romà
Rei de Roma
August
Cèsar
Imperator
Princeps senatus
Tetrarquia
Tetrarca

Magister officiorum
Mestre dels soldats
Governador
Dux
Lictor
Vicarius
Tribú militar

Originalment, a l'antiga Roma, el càrrec de Vicarius era un equivalent al de virrei. Era una part del títol de diversos oficials. Cada vicarius era assignat a un oficial superior específic, després del mot el títol era generalment completat per un genitiu (p. ex. vicarius praetoris). En un nivell baix de la societat, l'esclau d'un esclau, possiblement contractat per recollir diners per comprar manumissió, era un servus vicarius .[1]

Més tard durant la dècada de 290 DC, l'emperador Dioclecià feia una sèrie de reformes administratives, que van conduir al període del Dominat. Aquestes reformes també veien el nombre de províncies romanes augmentades, i la creació d'un nivell administratiu nou, la diòcesi.[2]

Les diòcesis, inicialment dotze, agrupaven unes quantes províncies, cada una amb el seu propi governador. Les diòcesis eren regides per un vicarius, o, més pròpiament, per un agens praefectorum praetorio de vicis («representant del prefecte del Pretori»). Una excepció era la Diòcesi d'orient, que era encapçalada per un comes.

Segons el Notitia Dignitatum (un document de cancelleria imperial de primeria del segle v), el vicarius tenia el rang de vir spectabilis; el personal d'un vicarius, el seu officium, era bastant similar a un officium governamental. Per exemple, a la diòcesi d'Hispaniae, el seu personal incloïa:

  • El princeps (i.e. cap) de la schola de l'agentes in rebus, amb un grau salarial de ducenarii
  • Un cornicularius («cap d'estat major»)
  • Dos numerarii
  • Un commentariensis
  • Un adiutor
  • Un ab actis («guarda d'actes»)
  • Un cura epistolarum («conservador de correspondència»)
  • Un nombre indeterminat de subadiuvae («ajudants de representants»)
  • Diversos exceptores (administratius més baixos)
  • officium de reliquum de singulares (divers personal domèstic)

Referències modifica

  1. P. R. C. Weaver, "Vicarius and Vicarianus in the Familia Caesaris" The Journal of Roman Studies 54.1 and 2 (1964:117-128)
  2. Lippold, Adolf. «Vicarius». A: Der Kleine Pauly (en alemany). tom 5, 1975, p. 1254 s..