|
| Organització social:
|
|
|
| Magistratures ordinàries
|
|
|
| Magistratures extraordinàries
|
|
|
| Càrrecs i honors
|
|
|
El Princeps ("primer ciutadà") va ser un títol de la primera etapa de l'Imperi Romà (Principat), que va rebre del Senat l'emperador Octavi August, l'any 28, en reconeixement del seu poder i prestigi polític. El títol de Princeps intentava conservar l'essència de la idea republicana.
No era un títol oficial i no formava part de la designació dels emperadors. No implicava la tinença de cap càrrec o prerrogativa especial. Era un títol de cortesia pura i senzilla i indicava que el seu portador era el "primer ciutadà". No estava institucionalitzat i no havia de transmetre's als successors, a diferència d'altres títols, com Imperator, Caesar, Augustus, o Pater patriae.
El títol de princeps significava la posició que ocupava l'emperador en la reforma que va fer August, una posició que no venia donada perquè tingués un alt càrrec, o qualsevol càrrec de nova creació, sinó pel fet que el senat i el poble romà havien concedit determinats poders a un ciutadà individual, i per aquests poders es trobava situat per damunt dels seus conciutadans. El títol era creat per mitjans constitucionals i es donava a cada titular.
En el Dominat, amb l'emperador Dioclecià, el princeps va ser reemplaçat pel títol de senyor absolut.[1]
- ↑ Smith, William (ed.). «Princeps». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 4 maig 2022].
