Vicenta Matalí Bayona
Vicenta Matalí Bayona (Teresa de Cofrents, 4 d'abril de 1894 - València, 18 de febrer de 1983) va ser una mestra, escriptora, política i oradora valenciana del segle xx, vinculada al valencianisme del partit conservador i catòlic.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 abril 1894  Teresa de Cofrents |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora |
Formació modifica
Va obtenir el títol de mestra l'any 1915, i aquell mateix any va entrar com a directora interina a l'Escola Normal d'Albacete, tot i que el 1923 va ser nomenada mestra interina a la província de València.
Activitat literària modifica
El 18 de desembre de 1928 publicà el poema «Dolor y tempestad» en la pàgina dedicada a la dona del diari Las Provincias sobre violència vicària, on literaturitza l'assassinat d'un xiquet a mans d'un home que comet l'homicidi per a venjar-se de la seua mare.[1]
Després de publicar al 1928 alguns poemes en castellà a Las Provincias, el 1929 escrigué l'obra en un acte El pecat: comedia dramática en vers y prosa, que s'estrenaria al Teatre Talia de Barcelona aquell mateix anyː un sainet moralitzant, construït amb dues trames paral·lelesː el món dels senyors, més dramàtica i seriosa, i, d'altra banda, el dels servents, una trama més lleugera i còmica, i amb final feliç. El març de 1931 publicava la narració Tot per l'art!, que, amb una història basada en una família d'artistes fallers, presenta la transformació i evolució del contingut dels monuments fallers.[2][3]
Activitat política modifica
Durant els mesos immediatament anteriors a la instauració de la Segona República Espanyola, les dones compromeses amb el món de la política es mobilitzaren per tal d'aconseguir el suport femení i el vot de les dones. En aquest context és on podem trobar Vicenta Matalí Bayona impartint una conferència el 5 de desembre de 1930 a la seu de la Dreta Regional Valenciana, dins d'un cicle de "Converses". La intervenció de Matalí duia el títol "La cultura femenina i la seua influència en el progrés dels pobles", en què, a més de defensar la cultura valenciana tradicional, reivindicava el paper de propagació d'aquesta cultura que han de jugar les dones en la societat moderna i per això en reclamava la formació.[1]
El seu activisme valencianista s'exposà en altres articles a la premsa, com «Camins de valenciania», i en altres conferències. Vinculada al Círculo Tradicionalista de Valencia i al moviment de las «margaritas», les associació de dones carlines, va fer mítings a Castelló i València, i també a Manises, Borriana, Alzira, Alcoi, Vila-real... en què esperonava les dones a defensar la cultura tradicional catòlica. El 1932 fundà l'escola privada Cisneros, que codirigí. Després de la mort del seu marit i col·laborador, el mestre José Almenar, en els primers embats de la Guerra Civil, es retirà gairebé del tot de l'activitat pública.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Lacueva Lorenz, Maria Dones&Valencianisme. Pioneres (1900-1939), 2022, pàg. 61-74.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Lacueva Lorenz, Maria. «Vicenta Matalí Bayona». Memoria Valencianista. [Consulta: 20 febrer 2024].
- ↑ «Les pioneres (in)visibles del valencianisme» (en català). El Temps, 03-12-2021. [Consulta: 20 febrer 2024].