Viquipèdia:Consells lingüístics

A continuació es mostra una llista de consells, un per cada dia del mes. Amb la plantilla {{consell lingüístic}} es pot mostrar en qualsevol lloc. A Viquipèdia:Consells lingüístics/Propostes podeu proposar-ne de nous!

Consell d'avui: El catalàdiversos dialectes, i tots ells són acceptats a la Viquipèdia! Vegeu el Llibre d'estil.

Llista de consells lingüístics

modifica

El Cercaterm del TERMCAT és una eina que ajuda a saber si existeix una traducció normalitzada de termes provinents de llengües estrangeres.
{{Consell_lingüístic_1}} - discussió - modifica - historial


Solament s'escriuen en cursiva les abreviacions dels llatinismes següents: ibid. (ibidem), loc. cit. (loco citato) i op. cit. (opere citato). D'altres com circa van en rodona: ca. o c. (més info)
{{Consell_lingüístic_2}} - discussió - modifica - historial


Com a norma general, les quantitats s'escriuen amb lletres fins al 19 i amb xifres a partir del 20.
{{Consell_lingüístic_3}} - discussió - modifica - historial


Hi ha mots en els quals una <e> tònica pot dur l'accent agut o greu, a causa de la diferent pronunciació entre els blocs del català occidental i oriental (([e]/[ɛ])), com per exemple «francés»/«francès», «conéixer»/«conèixer». Vegeu Accentuació en català.
{{Consell_lingüístic_4}} - discussió - modifica - historial


La preposició «fins» sol anar seguida d'una «a»: direm «va córrer fins al final» i no pas «va córrer fins el final». (més info)
{{Consell_lingüístic_5}} - discussió - modifica - historial


Les paraules femenines que acaben en «-itud» o «-etud» s'escriuen amb «d» final: «inquietud», «solitud».
{{Consell_lingüístic_6}} - discussió - modifica - historial


Cal diferenciar entre «tan» i «tant»: el primer complementa un adjectiu o un adverbi, i el segon un substantiu o un verb. (més info)
{{Consell_lingüístic_7}} - discussió - modifica - historial


Per conveni, a la Viquipèdia en català s'utilitzen «les cometes baixes». Si no les sabeu escriure amb el teclat, les podeu trobar sota la caixa d'edició.
{{Consell_lingüístic_8}} - discussió - modifica - historial


Quan es tradueixen articles (especialment de l'anglès) cal vigilar amb les escales curta i llarga. Un million anglès és un milió català (106), però un billion anglès (109) no és un bilió català (1012)!
{{Consell_lingüístic_9}} - discussió - modifica - historial


Hi ha topònims catalans i catalanitzats que duen article, el qual s'escriu amb minúscula i, si cal, es contrau amb la preposició anterior: «el Prat de Llobregat», «l'Afganistan», «una excursió al Caire».
{{Consell_lingüístic_10}} - discussió - modifica - historial


Després de dos punts s'escriu minúscula. «En Joan va dir: "que no us enganyin!"»
{{Consell_lingüístic_11}} - discussió - modifica - historial


Recordeu la regla «duc» per no oblidar guionets en els numerals: entre desenes i unitats, i entre unitats i centenes («trenta-u», «cent vint-i-set», «mil quatre-cents cinc»).
{{Consell_lingüístic_12}} - discussió - modifica - historial


Totes les comarques catalanes duen article al davant («el Gironès», «la Terra Alta», «la Val d'Aran»). Només hi ha una excepció: «Osona».
{{Consell_lingüístic_13}} - discussió - modifica - historial


Cal anar en compte amb els verbs reflexius! Direm, per exemple, «he caigut» i no pas «m'he caigut», o «calla!» i no pas «calla't!».
{{Consell_lingüístic_14}} - discussió - modifica - historial


Per formar un gènere doble, s'escriu la terminació variable a partir de la darrera vocal tònica si la flexió femenina no és només una «a» i, també, si ha de dur un accent que la forma masculina no duu. Per exemple: «doctor/a», «delegat/ada», «secretari/ària».
{{Consell_lingüístic_15}} - discussió - modifica - historial


Existeixen topònims estrangers que tenen una forma tradicional en català, com per exemple: Cadis, Saragossa, Londres, Nova York, Atenes, Tolosa, Moscou...
{{Consell_lingüístic_16}} - discussió - modifica - historial


Quan s'afegeix un prefix a un mot, aquest s'ajunta directament sense guionet («antisistema», «vicepresident»), excepte els casos del prefix «no-» («no-violència») i dels prefixos que consisteixen en punts cardinals («nord-americà», «sud-est»). (més info)
{{Consell_lingüístic_17}} - discussió - modifica - historial


És important saber utilitzar els pronoms febles correctament. Per exemple: «dona els abrics als seus amics» → «els els dona» i no pas «els hi dona».
{{Consell_lingüístic_18}} - discussió - modifica - historial


La Viquipèdia està redactada en un nivell formal i, per tant, no s'escriuen articles davant dels noms propis: «ahir en Joan Carles Navarro va anotar 30 punts» és incorrecte, cal escriure directament «ahir Joan Carles Navarro va anotar trenta punts».
{{Consell_lingüístic_19}} - discussió - modifica - historial


El complement directe habitualment va sense preposició: «la Viquipèdia en català ha superat la Viquipèdia en noruec», i no «ha superat a la Viquipèdia en noruec». (més info)
{{Consell_lingüístic_20}} - discussió - modifica - historial


Compte amb els falsos amics del català amb l'anglès i el castellà!
{{Consell_lingüístic_21}} - discussió - modifica - historial


No s'ha de confondre «hem» i «em»! El verb «hem» (primera persona del plural) sol servir d'auxiliar per construccions com «hem de marxar», i «em» és un pronom feble que es pot substituir aproximadament per «a mi» («em canten una cançó»). (més info)
{{Consell_lingüístic_22}} - discussió - modifica - historial


Són «dos quarts de dues» i no pas «la una i mitja». Ja sabeu dir l'hora en català?
{{Consell_lingüístic_23}} - discussió - modifica - historial


Un text ben redactat fa servir connectors textuals: «tanmateix», «d'altra banda», «així doncs», «gràcies que»...
{{Consell_lingüístic_24}} - discussió - modifica - historial


El catalàdiversos dialectes, i tots ells són acceptats a la Viquipèdia! Vegeu el Llibre d'estil.
{{Consell_lingüístic_25}} - discussió - modifica - historial


Utilitzar el gerundi de posterioritat és incorrecte. En comptes de «va acabar primer, guanyant així la copa» direm, per exemple, «va acabar primer i guanyà així la copa». (més info)
{{Consell_lingüístic_26}} - discussió - modifica - historial


Per traduir el mot anglès «unfortunately» és preferible utilitzar «malauradament» i no pas «desafortunadament».
{{Consell_lingüístic_27}} - discussió - modifica - historial


La Viquipèdia és una enciclopèdia i, per tant, cal redactar en registre formal. Per exemple, no hi ha d'haver verbs en primera persona del plural: és incorrecta, a la Viquipèdia, una frase del tipus «sabem que la matriu A és diagonalitzable», però es pot dir «se sap que la matriu A és diagonalitzable».
{{Consell_lingüístic_28}} - discussió - modifica - historial


Les obres artístiques van en cursiva (La Gioconda, Star Wars episodi V: L'Imperi contraataca) però les parts d'una obra artística, com cançons o capítols, van «entre cometes» («The Sound of Silence»).
{{Consell_lingüístic_29}} - discussió - modifica - historial


Les sigles no formen plural amb «s»: «els MOOC estan molt de moda», i no pas «els MOOCs» ni «els MOOC's».
{{Consell_lingüístic_30}} - discussió - modifica - historial


La forma «hi ha» i similars no tenen plural: «hi ha moltes persones» i no pas «hi han moltes persones». (més info)
{{Consell_lingüístic_31}} - discussió - modifica - historial