Obre el menú principal

Virginia Zeani (Solovstru, Transsilvània, Romania, 21 d'octubre de 1925) és una soprano romanesa particularment associada amb el repertori italià lirico-spinto. Zeani, establerta a Itàlia durant anys i posteriorment amb nacionalitat estatunidenca, va ser una de les grans estrelles del Liceu en els anys 50, 60 i 70, on va cantar obres com La Traviata, La Bohème o Tosca, al costat de Luciano Pavarotti, Jaume Aragall o Plácido Domingo.[1]

Infotaula de personaVirginia Zeani
Donizettis Lucia uit Italie, Virginia Zeani (kop), Bestanddeelnr 914-7221.jpg
Biografia
Naixement 21 octubre 1925 (93 anys)
Solovăstru Tradueix
Activitat
Ocupació Cantant i cantant d'òpera
Ocupador Universitat d'Indiana
Professors Lídia Lipkóvskaia
Veu Soprano
Instrument Veu
Família
Cònjuge Nicola Rossi-Lemeni

Musicbrainz: dd24030a-a62f-4d3c-91ff-6e602841b0f0
Modifica les dades a Wikidata

Nascuda Virginia Zehan, va estudiar a Bucarest amb Lídia Lipkóvskaia i a Milà amb Aureliano Pertile. Va debutar el 1948 a Bolonya com Violetta a La Traviata, paper que cantà més de 650 representacions durant la seva carrera. Va cantar principalment a Itàlia i posteriorment a Londres, Viena, Paris, Leningrad, Moscou, Filadèlfia, Mèxic, Belgrad, Dublín, Houston, Zuric, Montecarlo, l'Arena de Verona, al Liceu de Barcelona i el Metropolitan Opera el 1966.

El seu debut a La Scala va ser el 1956 com Cleòpatra a Giulio Cesare de Händel, on va conèixer al baix Nicola Rossi-Lemeni amb qui es va casar. A l'any següent tornà a participar en aquest teatre milanès en l'estrena mundial de Dialogues des Carmélites de Francis Poulenc com el seu protagonista Blanche, de qui també va cantar La voix humaine.

Els seus personatges principals van ser Lucia di Lammermoor, Gilda a Rigoletto, Elvira a I Puritani, Linda di Chamounix, Maria di Rohan, Madama Butterfly, Thaïs, Manon Lescaut, Tosca, Fedora, Adriana Lecouvreur, Aida, Desdémona a Otello, Leonora, Lina a Stiffelio, Elsa a Lohengrin, Senta a Der fliegende Holländer, les quatre heroïnes de Els contes de Hoffmann de Offenbach, Magda Sorel a The consul de Gian Carlo Menotti.

Durant la seva llarga carrera va cantar amb tots els grans tenors de diverses generacions: Beniamino Gigli, Ferruccio Tagliavini, Carlo Bergonzi, Alfredo Kraus, Luciano Pavarotti o Plácido Domingo. Es va retirar el 1983 per ensenyar al conservatori de Bloomington a la Universitat d'Indiana.

En morir Rossi Lemeni el 1991 es va retirar a West Palm Beach (Florida), on va ensenyar a joves cantants entre els que es compten Marilyn Mims, Susan Patterson, Sylvia McNair, Elizabeth Futral, Vivica Genaux, Angela Brown, Mark Nicolson, Leah Partridge i Heidi Klassen.

ReferènciesModifica

  1. Digital, La Vanguardia. «Edición del viernes, 14 enero 2000, página 40 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en es). [Consulta: 20 desembre 2017].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Virginia Zeani