Vitalitat urbana
La vitalitat urbana és la qualitat d'aquells espais de les ciutats que són capaces d'atreure a persones heterogènies per a diferents tipus d'activitats al llarg d'horaris variats.[1] Les àrees de la ciutat amb alta vitalitat són percebudes com a vives, animades o vibrants i solen atreure a persones per a realitzar les seves activitats, passejar o quedar-se. No obstant això, les àrees de baixa vitalitat repel·leixen a les persones i poden percebre's com a insegures.[2][3]
L'índex de vitalitat urbana és una mesura d'aquesta qualitat i en els últims anys s'ha convertit en una eina fonamental per a la planificació de polítiques urbanes, especialment per a la intervenció d'espais amb baixa vitalitat.[4] A més, s'utilitza per a una correcta gestió dels espais amb alta vitalitat, perquè l'èxit de certes àrees pot implicar processos de gentrificación i turistificación que, paradoxalment, acabin reduint la vitalitat que els va fer populars.[5]
El concepte de vitalitat urbana està basat en les contribucions de Jane Jacobs, especialment les de la seva obra més influent, Mort i vida de les grans ciutats. Jacobs va criticar en els anys 1960 l'arquitectura moderna i racionalista defensada per Robert Moses o Le Corbusier on el protagonista era el cotxe privat. Va argumentar que aquests tipus de planificació urbana passaven per alt i simplificaven en excés la complexitat de la vida humana. Es va oposar als programes de renovació urbana a gran escala que van afectar veïnats complets i que van construir vies d'alta capacitat a través del centre de les ciutats. En canvi, va advocar per un desenvolupament dens d'ús mixt i carrers transitables, amb "ulls al carrer" dels propis transeünts que ajuden a mantenir l'ordre públic.[6]
En l'actualitat, el concepte de vitalitat urbana està fent revaloritzar l'urbanisme mediterrani i la seva història, en el qual l'espai públic, la vianalitat i les places tenen una gran importància com a centres d'interacció i cohesió social, en oposició a l'urbanisme anglosaxó de grans infraestructures urbanes, llargues distàncies i centrat en l'automòbil.[7]
Condicions per a una alta vitalitat urbana modifica
La vitalitat urbana pot arribar a quantificar-se gràcies a l'anàlisi dels elements que la determinen. Entre ells es troben:[8]
- Diversitat d'usos de l'espai que puguin atreure a diferents tipus de persones per a activitats dispars i a hores variades, fent que l'espai estigui constantment ocupat, millorant la seva seguretat.
- Oportunitats de contacte personal amb blocs, illas i espais oberts que no siguin massa grans, perquè redueixen el nombre de possibles interseccions i interaccions socials.
- Diversitat d'edificis amb característiques i edats variades, fent que persones amb diferents capacitats adquisitives puguin viure en totes les zones de la ciutat, evitant la formació de guetos.
- Alta densitat de població, les zones residencials són essencials per a atreure altres tipus d'activitat.
- Accessibilitat per a totes les persones sense dependre del transport privat, sent la per als vianants la més important, per ser la més democràtica, sostenible i barata, seguida de l'accés amb bicicleta i del transport públic.
- Distància a elements de frontera, com a grans edificis, rondes, vies de tren en superfície o grans parcs urbans que desincentiven l'ús del carrer.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Mouratidis, Kostas; Poortinga, Wouter «Built environment, urban vitality and social cohesion: Do vibrant neighborhoods foster strong communities?» (en anglès). Landscape and Urban Planning, 204, 01-12-2020, pàg. 103951. DOI: 10.1016/j.landurbplan.2020.103951. ISSN: 0169-2046.
- ↑ «La aventura del saber - Índice de vitalidad urbana» (en castellà), 29-06-2021. [Consulta: 16 febrer 2023].
- ↑ «Jane Jacobs y la vitalidad urbana en Barcelona | Irene Gomez Varo | TEDxBarcelonaSalon». [Consulta: 16 febrer 2023].
- ↑ Beltrán Rodríguez, María «La importancia de la vitalidad urbana». Ciudades, 11-2017.
- ↑ Delclòs-Alió, Xavier; Miralles-Guasch, Carme «Looking at Barcelona through Jane Jacobs’s eyes: Mapping the basic conditions for urban vitality in a Mediterranean conurbation» (en anglès). Land Use Policy, 75, 01-06-2018, pàg. 505–517. DOI: 10.1016/j.landusepol.2018.04.026. ISSN: 0264-8377.
- ↑ Jacobs, Jane. Muerte y vida de las grandes ciudades (en castellà). Capitán Swing Libros, 2020-11-27. ISBN 978-84-122192-6-5.
- ↑ Delclòs-Alió, Xavier; Gutiérrez, Aaron; Miralles-Guasch, Carme «The urban vitality conditions of Jane Jacobs in Barcelona: Residential and smartphone-based tracking measurements of the built environment in a Mediterranean metropolis» (en anglès). Cities, 86, 01-03-2019, pàg. 220–228. DOI: 10.1016/j.cities.2018.09.021. ISSN: 0264-2751.
- ↑ Alió, Xavier Delclòs; Guasch, Carme Miralles i «Jane Jacobs en Barcelona: las condiciones para la vitalidad urbana y su relación con la movilidad cotidiana». Documents d'anàlisi geogràfica, 67, 1, 2021, pàg. 51–72. ISSN: 0212-1573.