En aquesta edició es repeteix l'esquema de cursa de l'any anterior, amb deu etapes, una d'elles dividides en dos sectors. Es disputa una contrarellotge individual, en la cinquena etapa, segon sector i es continuen donant bonificacions als tres primers classificats de cada etapa i dels ports de muntanya. Foren 104 els ciclistes inscrits per prendre la sortida,[2] però finalment foren 91 els que van prendre la sortida.[4]
La cursa fou extremadament canviant i emocionant quant al resultat final. En acabar les quatre primeres etapes hi hagué canvi de líder cada dia, i Francesc Alomar passà a liderar la cursa amb quasi 8' sobre el segon, però l'endemà, amb l'arribada a Andorra la Vella el lideratge passà a mans de Salvador Botella, amb quasi 5' sobre el segon. Botella anà dosificant aquesta diferència, però en la penúltima etapa, l'etapa reina, l'italià Donato Zampini arribà a Berga amb set minuts i mig sobre els immediats perseguidors i passà a liderar la cursa amb un minut i mig sobre Botella a manca de l'etapa final. L'etapa final no fou gens plàcida, i un atac pel circuit de Montjuïc va permetre a Botella recuperar el lideratge i aconseguir la victòria final.
↑ El quilometratge final oscil·la entre els 1.433 i els 1.470 segons les fonts, i fins i tot a les mateixes pàgines del El Mundo Deportivo es poden veure quilometratges diferents. S'ha escollit com a bo el que apareix en tots els resums de les cròniques diàries, que sumen 1.444 km.
Catalunya 
Andorra
Salvador Botella (ESP)
Donato Zampini (ITA)