La wüstita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la períclasi. Nom atorgat en honor d'Ewald Wüst (1875-1934), geòleg i paleontòleg de la Universitat de Kiel (Alemanya), el primer a sintetitzar el compost.[1][2]

Infotaula de mineralWüstita
Wüstite-110970.jpg
Wüstita
Fórmula químicaFeO
EpònimFritz Wüst Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusScharnhausen, Ostfildern, Stuttgart, Baden-Württemberg, Alemanya
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.AB.25
Nickel-Strunz 9a ed.4.AB.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/A.04 Modifica el valor a Wikidata
Dana4.2.1.6
Heys7.20.1
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 4,296Å;
Simetriam3m (4/m 3 2/m) - hexoctahedral
Grup espacialGrup espacial 225 Modifica el valor a Wikidata
Colornegre
Duresa5 a 5,5
Lluïssormetàl·lica
Diafanitatopaca
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolWüs Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

ClassificacióModifica

La wüstita es troba classificada en el grup 4.AB.25 segons la classificació de Nickel-Strunz (4 per a Òxids (hidròxids, V [5,6] vanadats, arsenits, antimonurs, bismutits, sulfits, selenits, telurits, iodats); A per a Metall: Oxigen= 2:1 i 1:1 i B per a M:O = 1:1 (i fins a 1:1,25); amb només cations petits a mitjans; el nombre 25 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 4.2.1.6 (4 per a òxids simples i 2 per a AX; 1 i 6 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]

CaracterístiquesModifica

La wüstita és un òxid de fórmula química FeO. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5 a 5,5. De color negre i de lluïssor metàl·lica.[1]

Formació i jacimentsModifica

S'ha descrit a Amèrica del Nord, Europa, Àfrica, Àsia, Austràlia i a l'Antàrtida.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Wüstite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «General Wustite Information». WebMineral.com.

BibliografiaModifica

  • Brun (1924) Arch. sc. phys. nat.: 6: 253 (as Iozite).
  • Brun (1924) C.R. soc. phys. hist. nat. Genève: 41: 94.
  • Brun (1924) Schweiz. min. Mitt.: 4: 355.
  • Palache, C., Berman, H., Frondel, C. (1944) The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana Yale University 1837-1892, Volume I: Elements, Sulfides, Sulfosalts, Oxides. John Wiley and Sons, Inc., New York. 7th edition, revised and enlarged: 503 (as Iozite).
  • Walenta, K. (1960) Natürliches Eisen(II)-Oxyd (Wüstit) aus der vulkanischen Tuffbreccie von Scharnhausen bei Stuttgart. Neues Jahrbuch für Mineralogie, Monatshefte: 150-159 (in German with English abstract).
  • Chandy, K.C. (1965) Short communications: An occurrence of wüstite. Mineralogical Magazine: 35: 664-666.
  • Yamamoto, A. (1982) Modulated structure of wüstite (Fe1-xO) (three-dimensional modulation). Acta Crystallographica: B38: 1451-1456.
  • Hazen, R.M., Jeanloz, R. (1984) Wüstite (Fe1-xO): a review of its defect structure and physical properties. Reviews of Geophysics: 22: 37-46.
  • Stølen, S., Glöckner, R., Grønvold, F., Atake, T., Izumisawa, S. (1996) Heat capacity and nearly stoichiometric wüstite from 13 to 450 K. American Mineralogist: 81: 973-981.
  • de Faria, D.L.A., Silva, S.V., de Oliveira, M.T. (1997): Raman microspectroscopy of some iron oxides and oxyhydroxides. Journal of Raman Spectroscopy 28, 873-878.
  • Hanesch, M. (2009): Raman spectroscopy of iron oxides and (oxy)hydroxides at low laser power and possible applications in environmental magnetic studies. Geophys. J. Int. 177, 941-948.
  • Welberry, T.R., Goossens, D.J., Heerdegen, A.P. (2014) Local order in wüstite using a pair distribution function (PDF) approach. Mineralogical Magazine: 78: 373-385.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wüstita