Walter Damrosch
Walter Damrosch (Breslau, avui Wrocław, Bohèmia, 30 de gener de 1862 - Nova York, Estats Units, 23 de desembre de 1950) fou un músic i compositor nord-americà.
 Fotografia de Walter Damrosch | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Walter Johannes Damrosch 30 de gener de 1862 Breslau, avui Wrocław, Bohèmia |
| Mort | 23 de desembre de 1950 (als 88 anys) Nova York, Estats Units |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Estats Units |
| Formació | Escola de Música Carl Maria von Weber |
| Activitat | |
| Ocupació | Director d'orquestra, compositor |
| Gènere | Òpera |
| Estil | Neo-clássic |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pare | Leopold Damrosch |
| Germans | Franck Damrosch i Clara Mannes |
     | |
 | |
L'any 1871, Leopold Damrosch emigrà amb la família als Estats Units inclosos els dos fills també músics, Walter Damrosch i Franck Damrosch. Allà Walter dirigí ben aviat diverses corporacions musicals, en fundà d'altres i finalment s'encarregà de la direcció de la Societat Filharmònica de Newark (1881).
A més d'algunes altres composicions produí el 1896 la seva òpera La lletra escarlata, basada en la novel·la del mateix nom, de l'escriptor Nathaniel Hawthorne. De 1900 a 1901 dirigí la Metropolitan Opera House de Nova York, tenint com ajudant, o segon director al violinista ucraïnès Oleksandr Saslavski.[1]
Com a compositor se li deuen La lletra escarlata, òpera (1900); Manila Tedeum (1898); Cyrano, òpera en quatre actes (1913); unes composicions musicals per a Medea e Ifigenia en Aulide (1915), per a Electra de Sòfocles (1917).
El 1926, Damrosch dirigí l'estrena mundial amb la Societat Simfònica de Nova York, del poema simfònic orquestral Tapiola, compost per Jean Sibelius.(¹)
BibliografiaModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Walter Damrosch |
- Enciclopèdia Espasa Tom núm. 17, pàg. 897 (ISBN 84-239-4517-0)
- Enciclopèdia Espasa Apèndix III, pàg. 1415 (ISBN 84-239-4573-1)
- (¹)Editorial Vergara Invitación a la Música, pàg. 745 de Jonathan Kramer (ISBN 950-15-1237-1)
ReferènciesModifica
- ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 9, pàg. 1108 (ISBN 84-239-4579-0)