Walter Fitzwilliam Starkie (Killiney, Dublín, 9 d'agost de 1894-Madrid, 2 de novembre de 1976) va ser un traductor, cervantista, hispanista, viatger i violinista irlandès, establert a Espanya.[1] Va viatjar per Europa en el període d'entreguerres; es va instal·lar a Espanya com a director del primer British Council en aquest país, obert a Madrid el 1940; i a partir de 1957 va ser professor a diverses universitats dels Estats Units.[2]

Infotaula de personaWalter Starkie
Biografia
Naixement9 agost 1894 Modifica el valor a Wikidata
Killiney (Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 novembre 1976 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióShrewsbury School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólingüista, traductor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Família
PareW. J. M. Starkie (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Discogs: 2897514 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Fill de l'hel·lenista i traductor d'Aristòfanes William Joseph Myles Starkie (1860-1920) i de May Caroline Walsh, Walter va créixer en un ambient cultivat,[a] Als dotze anys va ser enviat a un col·legi a Shrewsbury, Anglaterra. Quant a la seva carrera musical, queda notícia que va guanyar un primer premi de violí a la «Royal Irish Academy of Music» el 1913.[b][3]

El 1914, rebutjat a l'Exèrcit britànic durant la Primera Guerra Mundial «a causa dels seus atacs crònics d'asma»,[2] va viatjar a Londres per a treballar a l'Oficina d'Exteriors, fins a aconseguir ser admès en la Young Men's Christian Association (YMCA) britànica, i «viatjar a Gènova amb una de les divisions destinades a Itàlia».[2] En aquest país va conèixer a una infermera de la Creu Roja, la italo-argentina Italia Augusta Porchietti,[4] que atenia pacients i soldats en un hospital genovès. També a Itàlia va participar en un ‘tour’ per Sicília amb la Riviera Concert Party tocant el violí, viatge durant el qual va prendre contacte amb la cultura gitana i que més tard, a la fi dels anys vint, el portaria a Romania seguint el rastre errant dels zíngars.[2]

El 1920 es va graduar al Trinity College de Dublín, institució en la qual seria el primer professor d'espanyol i italià el 1926,[5] i on va tenir com alumne Samuel Beckett.[3] Abans, el 13 d'agost de 1921, Starkie s'havia casat amb Italia Augusta, amb qui va anar de viatge de nuvis a Espanya.[6] Van tenir dos fills: Landi William i Alma Delfina. A Dublín va formar part de l'equip de direcció de l'Abbey Theatre.[3]

El viatger modifica

El seu esperit viatger s'havia iniciat quan, fins i tot nen, acompanyava el seu pare —comissari d'Educació Nacional sota el Govern britànic– a recórrer part d'Irlanda com a ambaixador de l'obra de Shakespeare als col·legis irlandesos en l'inici del segle xx.[2]

Els seus viatges per Europa entre les dècades de 1920 i 1940 van deixar singulars pàgines com les viscudes en el seu viatge a peu per Andalusia i La Manxa el 1935,[4] al llindar del la guerra civil espanyola.[2]

El feixista modifica

Convidat pel seu paisà i poeta William Butler Yeats i Lady Gregory el 1927,[3] va entrar a dirigir l'Abbey Theatre a Dublín (fins a 1942).[3] Aquell mateix any, Starkie va entrevistar Benito Mussolini[7] –unint-se al grup d'apologistes del feixisme italià, juntament amb George Bernard Shaw i l'esmentat Yeats–, i un any després va ser un dels fundadors del Centre Internacional d'Estudis Feixistes (CINEF)[8] i va escriure el panflet/assaig Whither is Ireland Heading? It is Fascism? Thoughts on the Irish Free State, publicat el 1928 per «The International Centre of Fascist Studies and Its Yearbook: Survey of Fascism».[c]

L'hispanista modifica

Walter Starkie, seguint l'exemple d'un altre irlandès viatger a Espanya, George Borrow,[2] va recórrer Espanya acompanyat del seu violí.[2] Fruit d'això serien obres com Spanish Raggle-Taggle: Adventures with a Fiddle in Northern Spain (1934), traduïda la castellà com Aventuras de un irlandés en España (1934), i Don Gypsy: Adventures with a Fiddle in Barbary, Andalusia and La Mancha (1936), traduïda com Don Gitano (1936); y ya al margen de sus estudios gitanos, el libro The Road to Santiago: Pilgrims of St. James (1957), dedicat a la recuperació del fenomen jacobeo a Espanya.[2]

De la seva activitat com a hispanista, i més enllà de les ideologies personals, va derivar la seva amistat ja durant la postguerra espanyola amb l'escriptor republicà Antonio Espina, traductor de la seva obra en anglès; amb el pintor homosexual i socialista Gregorio Prieto, una de les exposicions de la qual va patrocinar, i amb altres personalitats de la cultura espanyola com Ramón Menéndez Pidal, Pío Baroja o Camilo José Cela.[6] El reconeixement de la seva obra com a hispanista va ser recollit en el llibre publicat el 1948 amb el títol Ensayos Hispano-Ingleses: Homenaje a Walter Starkie.[9]

El britànic modifica

Escollit acadèmic de la Reial Acadèmia d'Irlanda el 1930,[3] la trajectòria vital, política i professional de Starkie semblen desembocar en la incansable tasca de promoció del British Council, del que en fou director de la delegació de Madrid entre 1940 i 1954;[10] a la seva gestió es deu també l'obertura de sucursals a Barcelona, Bilbao, Sevilla i València. En aquesta mateixa línia d'activitat cultural s'inscriu la seva tasca com a professor de literatura comparada an la Universitat Complutense de Madrid entre 1947 i 1956. Després de la seva jubilació al British Council, va acceptar diversos llocs universitaris als Estats Units, a les universitats de Texas a Austin (1957-58), Nova York (1959), Kansas (1960), Colorado (1961) i de Califòrnia a Los Angeles (1961-70) com a professor resident, on se li van assignar lectorats en sis departaments (Anglès, Folklore-Mitologia, Italià, Música, Espanyol-Portuguès i Teatre). Després de la seva jubilació a UCLA, ell i Italia van tornar a Madrid. Va morir d'un atac d'asma el 2 de novembre de 1976. Sis mesos després, el 10 de maig de 1977, va morir la seva esposa. Tots dos estan enterrats al cementiri Britànic de Madrid.[11]

Obres modifica

Starkie va traduir a l'anglès nombroses obres de literatura espanyola, entre elles El Quixot, i va arribar a ser una autoritat en l'estudi dels gitanos, i bon coneixedor de la seva llengua, el romaní ibèric, més conegut com a caló.[d]

  • Jacinto Benavente (1924)
  • Luigi Pirandello (1926)
  • Escritores de la España moderna (1929)
  • Raggle-Taggle: Adventures with a Fiddle in Hungary and Romania (1933)
  • Spanish Raggle-Taggle: Adventures with a Fiddle in Northern Spain (1934), traduïda com Aventuras de un irlandés en España (1934)
  • Don Gypsy: Adventures with a Fiddle in Barbary, Andalusia and La Mancha (1936), traduïda com Don Gitano (1936).
  • The Waveless Plain: An Italian Autobiography (1938)
  • La España de Cisneros (1939)
  • Grand Inquisitor (1940)
  • In Sara's Tents (1953)
  • The Road to Santiago: Pilgrims of St. James (1957)
  • Spain: A Musician's Journey Through Time and Space (1958)
  • Estudiantes y gitanos (1962) y Scholars and Gypsies: An Autobiography (1963)
  • Homage to Yeats, 1865-1965: Papers Read at a Clark Library Seminar (1965)

Traduccions modifica

  • Tiger Juan, de Ramón Pérez de Ayala (1933)
  • The Spaniards in their History, de Ramón Menéndez Pidal (1950)
  • Tower of Ivory de Rodolfo Fonseca (1953)
  • This is Spain d'Ignacio Olagüe (1954)
  • Don Quixote de Cervantes (1954, 1957, 1964)
  • The Deceitful Marriage and other Exemplary Novels de Cervantes (1963)
  • Eight Spanish Plays of the Golden Age (1964)

Notes modifica

  1. El seu pare va ser l'últim Comissari resident d'Educació Nacional per a Irlanda sota el govern britànic (1899-1920); la seva tia, Edyth Starkie, va ser una pintora casada amb Arthur Rackham, i el seu padrí va ser John Pentland Mahaffy, el tutor d'Oscar Wilde.
  2. Pel que sembla, el seu pare, que volia una carrera tradicional per al seu fill, va tirar enrere la seva oportunitat d'una audició davant Sir Henry Wood, director de l'Orquestra Simfònica de Londres.
  3. Alguns estudiosos de la seva trajectòria remeten la seva ideologia a influències de la lectura Maquiavel i del poeta i místic irlandès George William Russell. Altres autors esmenten la seva declarada oposició a l'actitud antifeixista del líder irlandès Éamon de Valera.
  4. La seva familiaritat amb els clans gitanos va fer que allí se'l conegués amb el nom de Don Gualterio.

Referències modifica

  1. Hurtley, Jaqueline. «Sobre Walter Starkie» (en español). El País, 05-11-1996. [Consulta: 20 novembre 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Membrive, María Verónica. «Walter Starkie en España» (en castellà). Universidad de Almería, 2012. [Consulta: 21 novembre 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Whiston, James. «Starkie, Walter Fitzwilliam (1894–1976), Hispanic scholar and travel writer». Oxford University Press, 12-2014. [Consulta: de noviembre 2017].
  4. 4,0 4,1 Jordá, Eduardo. «El violín de Walter Starkie». ABC (diari), 24-03-2005. [Consulta: 21 novembre 2017].
  5. «Departamento de Estudios Hispánicos del Trinity College». Departamento de Estudios Hispánicos del Trinity College. [Consulta: de noviembre 2017].
  6. 6,0 6,1 Cañas, Gabriela. «Homenaje a Walter Starkie» (en español). El País, 18-11-1986. [Consulta: 22 novembre 2017].
  7. Adrian , Frazier «The Irish Times (Walter Starkie)». The Irish Times. Weekend Edition, 8 de febrer de 2003.
  8. Griffiths , Richard. Fascism: 1880–1930. bloomsbury.com, 2005, p. 42. ISBN 9780826482815 [Consulta: 21 novembre 2017]. [Enllaç no actiu]
  9. VV. AA., 1948.
  10. «Trayectoria del Británico». britishcouncilschool.es. [Consulta: 22 novembre 2017].
  11. «Falleció en Madrid el hispanista inglés Starkie». El País, 05-11-1976. [Consulta: 20 novembre 2017].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica