X del Cigne (X Cygni) és un estel variable a la constel·lació del Cigne de magnitud aparent mitjana +6,48.[8]

Infotaula objecte astronòmicX del Cigne
Tipusestrella variable i variable cefeida clàssica Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)F7Ib[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCigne Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra1.113,2138 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)6,47 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva5.188 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,8983 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−5,001 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−6,797 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar22 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial7,7 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial7 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)20h 43m 24.1919s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)35° 35' 16.0757''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,09[7] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

X Cygni és una variable cefeida, una de les més brillants en el cel nocturn. La seva lluentor oscil·la entre magnitud +5,85 i +6,91 al llarg d'un període de 16,3863 dies, si bé s'ha observat un augment de 1,45 segons per any en aquest període. De tipus espectral F7Ib, la seva temperatura efectiva és de 6.520 K. El seu diàmetre varia segons la font consultada, estant comprès entre 78 i 84 vegades el diàmetre solar, molt gran fins i tot per una cefeida; a títol comparatiu, η Aquilae o Mekbuda (ζ Geminorum), dos de les cefeides més conegudes, tenen un diàmetre aproximat 60 vegades major que el del Sol.[9][10][9] Conseqüentment és un estel molt massiu, amb una massa 11 vegades major que la massa solar.[9] Té un contingut metàl·lic lleugerament superior al del Sol, i el seu índex de metal·licitat és [Fe/H] = +0,10.[10] La seva superfície es troba enriquida en zinc i nitrogen, i l'abundància relativa d'aquest últim element és més de 3,5 vegades superior a la del Sol ([N/H] = +0,55).[11]

La seva distància respecte al sistema solar, basada en la relació entre les variacions de color i del diàmetre angular, pot ser superior a 3.500 anys llum, un valor molt per sobre de l'obtingut a partir de la mesura de la seva paral·laxi (2.250 anys llum).[10]

Referències

modifica
  1. «Color excesses for supergiants and classical Cepheids. I. Calibration of the G-band photometry» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1960, pàg. 330–350. DOI: 10.1086/146837.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 «The atmospheric parameters and spectral interpolator for the MILES stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 7-2011, pàg. 165–165. DOI: 10.1051/0004-6361/201116769.
  5. Mario Perinotto «A catalogue of stellar rotational velocities» (en anglès). Contributi dell'Osservatorio Astrofisica dell'Universita di Padova in Asiago, 1970, pàg. 1.
  6. «A global physical model for cepheids» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 2012, pàg. 107. DOI: 10.1088/0004-637X/748/2/107.
  7. «C, N, O and na abundances of cepheid variables: implications on the mixing process in the envelope» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2013, pàg. 769–792. DOI: 10.1093/MNRAS/STT528.
  8. «X Cygni» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 2 gener 2021].
  9. 9,0 9,1 9,2 Neilson, Hilding R.; Lester, John B. «On the Enhancement of Mass Loss in Cepheids Due to Radial Pulsation». The Astrophysical Journal, 684, 1, 2008. pp. 569-587.
  10. 10,0 10,1 10,2 Groenewegen, M. A. T. «Baade-Wesselink distances and the effect of metallicity in classical cepheids». Astronomy and Astrophysics, 488, 1, 2008. pp. 25-35.
  11. Luck, R. E.; Andrievsky, S. M.; Kovtyukh, V. V.; Gieren, W.; Graczyk, D. «The Distribution of the Elements in the Galactic Disk. II. Azimuthal and Radial Variation in Abundances from Cepheids». The Astronomical Journal, 142, 2, 2011. 51.