Yaroslavita

La yaroslavita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de la localitat on va ser descoberta, a Yaroslavskoye (Rússia).

Yaroslavita
Fórmula química	Ca₃Al₂F10(OH)₂·H₂O
Epònim	Yaroslavskoye tin deposit (en)
Localitat tipus	dipòsit d'estany de Yaroslavskoye, Krai de Primórie, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.CB.50
Nickel-Strunz 9a ed.	3.CB.50
Nickel-Strunz 8a ed.	III/B.03
Dana	11.6.15.1
Heys	8.6.14
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 8,76Å; b = 5,54Å; c = 4,52Å;
Color	blanc
Duresa	4
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	translúcida
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,413 nβ = 1,416 a 1,417 nγ = 1,423
Birefringència	δ = 0,010
Angle 2V	mesurat: 74°, calculat: 68° a 80°
Dispersió òptica	relativament forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1968 s.p.
Any d'aprovació	1966
Símbol	Ysl
Referències

Característiques

La yaroslavita és un halur de fórmula química Ca₃Al₂F₁₀(OH)₂·H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma d'ovalas compactes o creixements esfèrics amb estructura radial fibrosa, d'aproximadament 3 mil·límetres. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la yaroslavita pertany a «03.CB - Halurs complexos, nesoaluminofluorurs» juntament amb els següents minerals: criolitionita, criolita, elpasolita, simmonsita, colquiriïta, weberita, karasugita, usovita, pachnolita, thomsenolita i carlhintzeïta.

Formació i jaciments

Es troba a les zones d'oxidació de dipòsits de sel·laïta-turmalina-fluorita. Sol trobar-se associada a altres minerals com la sel·laïta, la gearksutita o la chukhrovita-(Ce). Va ser descoberta l'any 1966 al dipòsit d'estany de Yaroslavskoye, al krai de Primórie (Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia), l'únic indret on se n'ha trobat aquesta espècie.