Àngel Tarrach i Barrabia

escultor espanyol
(S'ha redirigit des de: Àngel Tarrach i Barríbia)

Àngel Tarrach i Barrabia[1] (Barcelona, 1898 - Cuernavaca, Mèxic, 1979), fou un escultor, primer exiliat a França i després a Mèxic.[2]

Infotaula de personaÀngel Tarrach i Barrabia
Biografia
NaixementÀngel Tarrach i Barrabia
23 febrer 1898 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1979 Modifica el valor a Wikidata (80/81 anys)
Cuernavaca (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata
Artescultura
Família
CònjugeGenoveva Puig i Vilà Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

 
La deessa, Palau Reial de Pedralbes.

Fill de Josep Tarrach que es dedicava a l'escultura industrial, va aprendre l'ofici al taller del seu pare, on va conèixer Antoni Gaudí que el va animar a seguir per aquest camí, ja que segons va expressar l'arquitecte: «tenia un talent excepcional».[3] va seguir els seus consells i amb quinze anys va entrar a estudiar a l'Escola la Llotja. Va ampliar coneixements a Madrid i París, en aquesta última ciutat va ser deixeble d'Arístides Maillol i Josep Clarà.[2]

Va participar en exposicions com la de la Sala Parés el 1928 junt amb Enric Casanovas, Joan Rebull, Josep Granyer, Pau Gargallo, Manolo Hugué i Àngel Ferrant. Va formar part de grups artístics com el Grup Nou Ambient, Grup de les Arts i els Artistes, Associació d'Escultors i també d'altres grups de caràcter polític com del que va ser membre fundador el Sindicat d'Artistes, Pintors i Escultors de Catalunya.[4]

El 1939 es va exiliar a França, on va realitzar algunes obres i fou membre el 1940 del «Saló dels Indépendents». L'any 1942 va partir rumb a Amèrica on pensava establir-se als Estats Units, però primer va anar a visitar Mèxic -on tenia bons amics-, la bona acollida que el van dispensar i la seva ràpida integració amb el món cultural de Mèxic, li va fer decidir quedar-se en aquest país.[4]

Casat amb Genoveva Puig i Vilà es divorcien l'any 1935.[5] L'any 1945 es casa a Mèxic amb Nora Ayala Mendoza amb qui té una fill Carlos Tarrac Ayala.[6]

Obres modifica

Abans del seu exili, Tarrach des de l'any 1925 havia realitzat diverses obres públiques per a la ciutat de Barcelona:[7]

En Mèxic va rebre importants encàrrecs de retrats i monuments per part oficial del govern mexicà:[8]

  • Relleu amb una Venus (1943 edifici a Ciutat de Mèxic)
  • Monument a Maximiliano Avila Camacho (Teziatlán, Estat de Puebla)
  • Adolfo Ruiz Cortinas (Villahermosa, Tabasco)
  • Adolfo López Mateos (Atizapán, Estat de Mèxic)
  • Lázaro Cárdenas (1971, president de Mèxic)
  • José María Morelos (Parc del Museu d'història del Castillo de Chapultepec)
  • Abraham Lincoln (Ciudad Satélite, Ciutat de Mèxic)
  • El Nacimiento de México (1963 edifici del PRI)
  • Escut Nacional per les portades de les fronteres mexicanes, entre 1964 i 1970
  • Otomí (1962 plaza d'Acapulco)
  • Manos en oración (1973)
  • Benito Juárez (1973 Ciudad Satélite, Ciutat de Mèxic)

Referències modifica

  1. «Àngel Tarrach i Barrabia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 DDAA, 2004, p. volum 19.
  3. Galí i Boadella, 1993, p. 105.
  4. 4,0 4,1 Galí i Boadella, 1993, p. 106.
  5. «Juicio de divorcio Ángel Tarrach contra Genoveva Puig Vila». El Diluvio : diario político de avisos, noticias y decretos: Año 78, no. 119 (19 mayo 1935), 19-05-1935, pàg. 7.
  6. "México, Distrito Federal, Registro Civil, 1832-2005",
  7. Galí i Boadella, 1993, p. 106-107.
  8. Galí i Boadella, 1993, p. 107.

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àngel Tarrach i Barrabia