Ángel Galarza Gago

polític espanyol
(S'ha redirigit des de: Ángel Galarza)

Ángel Galarza Gago (Madrid, 4 de novembre de 1891París, 26 de juliol 1966) va ser un jurista i polític espanyol membre del Partit Radical Socialista a la fundació del qual va contribuir en 1929, Fiscal General de l'Estat i ministre diverses vegades durant la Segona República Espanyola.

Plantilla:Infotaula personaÁngel Galarza Gago

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Ángel Galarza Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 novembre 1891 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juliol 1966 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de la Governació
4 de setembre de 1936 – 17 de maig de 1937
  Director General de Seguretat
maig de 1931 – desembre de 1931
  Fiscal General de la República
16 d'abril de 1931 – 15 de maig de 1931
← Nou càrrec
  Diputat a les Corts de la República
3 de juliol de 1931 – 9 d'octubre de 1933

21 de febrer de 1936 – 2 de febrer de 1939
CircumscripcióZamora
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióJurista
PartitPartit Radical Socialista, PSOE
Família
PareÁngel Galarza Vidal Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Oriünd de Zamora, Ángel Galarza va néixer a Madrid. Va cursar estudis de Dret i va exercir d'advocat criminalista a la seva ciutat natal. D'àmplia formació jurídica, especialitzat en dret penal, fou un actiu combatent contra la dictadura de Primo de Rivera, participant en el Pacte de Sant Sebastià.[1] Un dels elements més significats del Partit Republicà Radical Socialista fundat en 1929.

Segona República Espanyola

modifica

Després de la proclamació de la Segona República va ser nomenat Fiscal General de l'Estat. En 1931 va ser triat diputat per la província de Zamora renovant l'escó en les eleccions de 1936.

Galarza va ser situat al capdavant de la Direcció general de Seguretat, lloc del que va prendre possessió el 16 de maig de 1931, sent el creador de la Secció de Guàrdies d'Assalt i de Vigilants de Camins dins dels Cossos de Seguretat, tenint com a segon d'Agustín Muñoz Grandes. Galarza va anar també Sotssecretari del Ministeri de Comunicacions d'Espanya.

Integració en el PSOE

modifica

En 1933 es va integrar en el Partit Socialista Obrer Espanyol, molt proper a les tesis de Francisco Largo Caballero. Després de les eleccions generals espanyoles de 1936 el seu discurs polític es radicalitza. Dies abans de l'assassinat de José Calvo Sotelo va proferir amenaces de mort contra aquest diputat.

Guerra Civil

modifica

En produir-se el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 fugí de Zamora aconsellat pel també diputat i amic seu Antonio Rodríguez Cid fuig a Portugal sense esperar l'arribada dels miners de Ponferrada.

Incorporat a la zona controlada pel Front Popular va ser nomenat Ministre de Governació en el gabinet format el 4 de setembre de 1936 una vegada iniciada la guerra civil. La seva falta de resposta davant successos com l'incendi d'esglésies i la persecució de religiosos per bandes incontrolades, va portar a la seva destitució el 17 de maig de 1937. No obstant això, encara que durant el ministeri del general Sebastián Pozas Perea, amb prou feines es van prendre mesures per acabar amb els passejos, fou Ángel Galarza qui sí que va signar diverses mesures legislatives amb l'objecte d'atallar aquest clima de violència especialment greu a Madrid.[2] Tot i això, alguns autors neofranquistes li atribueixen la creació de les checas de repressió dels "desafectes" durant la Guerra Civil en la zona republicana.[3] Després de la guerra es va exiliar a França, on va morir. El 1946 va ser expulsat del PSOE amb 35 militants més, tots ells renglerats amb Juan Negrín. El 2009, a títol pòstum, fou readmès a la disciplina del PSOE.

Referències

modifica
  1. «El Sueño Igualitario». Arxivat de l'original el 2010-05-20. [Consulta: 3 setembre 2011].
  2. Javier Cervera, Madrid en guerra. La ciudad clandestina 1936-1939, Madrid, 1990, páginas 68 y 72.
  3. Recuperar la memoria histórica a un web neofranquista



Càrrecs públics
Precedit per:
Sebastián Pozas Perea
Ministre de Governació
 

4 de setembre de 1936-17 de maig de 1937
Succeït per:
Julián Zugazagoitia Mendieta
Precedit per:
Nou càrrec
Fiscal General de la República
 

abril-maig 1931
Succeït per:
Francisco Javier Elola y Díaz Varela
Precedit per:
Carlos Blanco Pérez
Director General de Seguretat
 

maig-desembre 1931
Succeït per:
Ricardo Herráiz Esteve